Les dues darreres activitats que varem realitzar a la sessió final de la classe de suport varen estar relacionades amb quin tipus de mestre volem ser.
Per tal de reflexionar sobre aquesta pregunta varen dur a terme dues dinàmiques de grup. La primera tenia a veure en els diferents estils d'aprenentatge que existeixen que són: auditiu, visual, mostrar l'objecte i evocació.
Per dur a terme l'activitat la professora va demanar 4 voluntaris, els quals havien de representar la definició d'un objecte, sense dir que era, seguint les indicacions que se'ls demanava als papers que els havien repartit. D'aquesta manera, les nostres companyes varen definir l'objecte (cadira) segons les indicacions, les quals feien referència als diferents estils d'aprenentatge.
Aquí vos deix els distints estils d'aprenentatge i les seves caracterísitiques:
Mostrando entradas con la etiqueta Reflexions. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Reflexions. Mostrar todas las entradas
TEMA 6: QUIN MESTRE VOLEM SER?
CONCLUSIONS:
A partir d'aquesta dinàmica de grup varem poder reflexionar sobre quin mestre volíem ser. Em va parèixer molt interessant el fet de representar els diferents estils d'aprenentatge, ja que d'aquesta manera quedava més visual i, per tant, podíem analitzar quins comportaments o actituds no s'han d'adoptar a l'hora de ser mestre. Per altra banda, em va quedar molt clar com canvia la manera de trametre una informació adoptant diferents actituds, ja que un mestre el qual és molt poc expressiu, sense gests, sense cap referència a l'objecte o situació, és molt difícil que els alumnes captin el missatge que vol transmetre, en canvi, un mestre que mostra l'objecte al qual fa referència o simplement descriu com és mitjançant els gests canvia molt.
Per aquesta raó, considero que és important que siguem un docent amb passió pel que fem, amb motivació i transmetent-la als nostres alumnes,cercant sempre noves idees, proposant alternatives i sempre sent positius davant aquella situació.
Read User's Comments0
TEMA 5: CONCEPTES RELACIONATS AMB LA INCLUSIÓ.
Hola a tothoooom!!
L’entrada d’avui estirà enfocada
en l’explicació de les activitats que vàrem realitzar a la darrera sessió de la
classe de suport.
La primera activitat o dinàmica
de grup que varem fer tenia com a objectius la reflexió al voltant dels trets
més significatius de la inclusió al voltant de les imatges que es varen mostrar
i, també pretenia recordar i relacionar diferents conceptes, principis i
plantejaments treballats.
L’activitat consistia en l’anàlisi
d’unes imatges i havíem d’anotar dues idees, paraules o frases en relació a
cadascuna de les imatges de presentació. La primera idea que havíem de relacionar
tenia a veure amb nosaltres, i l’altre havia de ser una idea en relació a la
inclusió o en el procés d’ensenyament aprenentatge.
A continuació us presentaré una
sèrie d’imatges que han sortit a la sessió juntament amb la idea clau
relacionada amb la inclusió o amb el procés d’ensenyament aprenentatge.
APRENENTATGE
CRITERIS D'AVALUACIÓ
ESTILS D'APRENENTATGE
DINÀMIQUES COOPERATIVES
CONCLUSIONS
A partir de l’activitat d’avui ens ha servit
per recordar els conceptes claus sobre la inclusió, fet que considero bastant
important de cara a l’examen, ja que són conceptes que sempre s’han de tenir presents
dins el món de la docència. Per altra banda, ha estat interessant descobrir com
les imatges són un clar exemple de transmissió
d’idees, al qual cosa demostra que no sempre hi ha una opció correcta. Per
això, és important sempre tenir en compte les diferents vies, idees i
aportacions tants dels nostres alumnes com de possibles coordinacions de grup
ja sigui de la mestra de suport, de la tutora o d’altres professionals, ja que
a partir de moltes idees pot realment sorgir aquella que pugui beneficiar a la majoria.
TALLER DE BIBLIOTECA
En l'actualitat sembla que l'objectiu primordial de l'educació és ensenyar a llegir correctament, deixant un poc de banda, el procés de maduració de l'alumnat així com les seves capacitats i habilitats. Un fet que implica treballar un determinat objectiu sense tenir en compte les necessitats de cada un d'ells i que per tant pot portar a l'alumnat a la desmotivació i falta de ganes per seguir aprenent.
En la meva escola de pràctiques, cada divendres els nins s'emporten un llibre a casa per llegir-lo durant una setmana, i a partir del qual, han d'emplenar una fitxa de lectura on es demana el següent:
- Títol del llibre
- Autor
- Personatges principals
- què passa a la lectura
- Pinta el què passa a la història
- T'ha agradat ? (opinió personal)
A la meva classe alguns alumnes, tenen dificultats de lectura i comprensió de textos, molts es troben a la fase síl·làbica alfabètica. Altres però, ja tenen adquirida la lectura, de fet tenen una bona velocitat lectora. Per tant, podem dir que ens trobam en una classe on existeixen diferents ritmes d'aprenentatge i de lectura. Per això, en una reunió de cicle es va plateja la idea de la lectura lliure, ja que sovint es pretén que tots llegeixin el mateix llibre quan els interessons dels alumnes són molt diversos.
Per aquesta raó es va proposar aquest taller, on l'alumnat va a la biblioteca i elegeix segons els seus interessos i necessitats els llibres que desitjen emportar-se a casa i llegir-los. Per tant, es dóna l'oportunitat de la lliure elecció en funció dels seus interessos i la seva motivació intrínseca.
Crec que aquesta és una bona manera d'atendre la diversitat de l'aula, ja que tots elegeixen el tipus de llibre que s'adapta millor al seu ritme d'aprenentatge. La mestra, fa de guia ajudant als alumnes que no saben quin llibre llegir, donant-los alguns títols perquè ells elegeixin d'entre tots el que voldrien llegir. Així, la biblioteca esdevé un centre obert a tots els alumnes i se li fa un bon ús, on els alumnes van adquirint l'hàbit de la lectura.


MODELS DE SUPORT (TEMA 3)

L’entrada d’avui anirà destinada a l’explicació de la sessió que hem realitzat a la classe de suport, la qual ha anat destinada a conèixer i identificar què són i quines són les característiques que presenten els diferents models que suport que poden podem conèixer per tal de poder atendre al màxim les necessitats dels nostres alumnes i actuar de la manera més beneficiosa i correcte en relació als nostres alumnes.
- Els dos tipus de models de suport que tenim són:
- - Model terapèutiu
- - Model alternatiu
MODEL TERAPÈUTIC:
El model terapèutic és aquell que
està fomentat en el dèficit de l’alumne, per tan, podem dir que és un model que
no té en compte ni pretén desenvolupar les potencialitats de l’alumne/a, sinó
que simplement és un model que es centra en la dificultat que aquest alumne/a
presenta. Per aquesta raó podem dir que el model terapèutic no seria el model
de suport més adequat per respondre a les necessitats dels nostres alumnes.
MODEL ALTERNATIU:
El model alternatiu per la seva banda
treballa en el context educatiu i per tant té en compte molts d’àmbits en els
quals ha de fer referència. Aquest model alternatiu presenta una sèrie de
característiques que el defineixen a la perfecció:
- És un model de suport generalitzat, per tant té en compte tots els alumnes, fet que indica que no només es centra en la dificultat d’un sol individu, sinó que actua en relació a tots els alumnes.
- És un model contextual i didàctic
- Consensuat i compartit, ja que s’estableix a partir d’un consens de tot l’equip de suport en coordinació amb els tutors de cada grup
- Novetats organitzatives, fet que demostra que cerca noves idees innovadores.
-
I finalment, té un caràcter preventiu, és a dir,
intenta evitar els problemes que hi puguin sorgir.
A partir d’aquest model de suport
existeixen les aportacions del professor o mestre de suport que s’han de tenir
en compte, com són: la implicació en la dinàmica de l’escola ja que ha d’aportar
noves idees i estratègies per tal de sempre donar una resposta a les
necessitats de cada infant. A més, hi ha d’haver un reconeixement de la seva
tasca docent, fet que implica que ha de ser un mestre útil i significatiu, ha
de ser un recurs indispensable, per aquesta raó ha de facilitar l’ajuda, col·laborar,
cooperar... i finalment, ha de tenir una multidisponibilitat, ja que ha d’oferir
tot un ventall de recursos, ha de tenir una actitud oberta i flexibilitat de
posicionament.
CONCLUSIONS
Després d’haver exposat els dos
models de suport, queda clar quin és el tipus de model que s’ha de dur a terme.
Tot i així, considero que el model de suport terapèutic no deixa de ser
important ja que sovint és important tenir en compte la dificultat de l’alumne/a
per tal de donar-li una resposta. Amb això el que vull dir és que moltes
vegades, els alumnes que tenen una necessitat educativa severa, com pugui ser
un TDH, una dislèxia, un trastorn maduratiu és necessari actuar en funció de la
seva necessitat perquè sinó no poden seguir el ritme dels seus companys. Tot i
això, considero que sempre s’ha de tenir en compte tot l’alumnat, ja sigui NESE
o no, perquè sempre és important proposar idees i estratègies diferents que
ajudin als alumnes.
Finalment destacar la importància
del suport dins l’aula per tal de dur a terme un model de suport alternatiu de
manera correcte, ja que si el suport es du a terme fora de l’aula suprimim l’essència
de la inclusió i passem a desenvolupar un model de suport terapèutic. Per tant,
des del meu punt de vista és de vital importància la combinació dels dos models
de suport accentuant el model alternatiu igual que el treball cooperatiu entre
l’equip de suport i els tutors.
LA MOTIVACIÓ; EL MOTOR DE L'APRENENTATGE
Hola a tothooom!!
La motivació és un element clau en l’aprenentatge de l’alumnat. Sense motivació és molt difícil que un nin o nina aprengui alguna cosa. Per tant, és millor que l’alumne estigui predisposat a aprendre allò que li volem ensenyar. Aquest, és un repte difícil d’aconseguir pel sistema educatiu establert en l’actualitat. Per això, és important que nosaltres, les noves generacions tinguem en compte aquest element clau per tal que els nostres alumnes aprenguin motivats. Aquest fet, implica ser capaços d’utilitzar diferents estratègies per motivar-los, una tasca que requereix d'un gran esforç. Així que, entre tots hem de treballar per estimular la voluntat dels nostres alumnes per aprendre continguts i coneixements nous.
A continució vos deix un vídeo, el qual ens pot ajudar a entendre millor que és la motivació per les persones.
DEFICIÈNCIA AUDITIVA.
La deficiència auditiva és el
tema que va exposar el segon grup. Ho va fer de manera molt pràctica i visual.
La deficiència visual, segons universaria, un grup d’universitats
d’Espanya, és un dèficit total o parcial, de la persona, en la percepció auditiva.
Les persones que pateixen aquesta discapacitat tindran problemes per sentir i,
en conseqüència, es veurà afectada la seva capacitat de comunicació.
Els tipus de discapacitat
auditiva que podem trobar són tres:
- - Segons el moment d’aparició: pot ser una discapacitat prelocutiva o una discapacitat postlocutiva.
- - Segons la zona afectada: segons la localització de l’aparell auditiu pot ser una
- - Segons el grau de pèrdua auditiva
Un pic s’ha explicat molt breument que és la
deficiència visual, vos explicaré com varen enfocar els meus companys i
companyes la seva exposició i quines varen ser les meves conclusions extretes
sobre aquest treball.
El que ells varen plantejar va
ser un debat, el qual va ser molt interessant, ja que d’aquesta manera tots varem poder aportar la
nostra opinió i reflexionar sobre els que ells ens havien proposat.
El tema del debat era: la
comunitat sorda; una comunitat inclusiva o exclusiva?
Els nostres companys ens varen
fer aquesta pregunta per tal de poder opinar sobre si la comunitat sorda al
nostre país provoca una situació d’exclusió per ells. Amb això, el que volien
que reflexionéssim era a veure si consideràvem que la comunitat sorda provocava
una situació d’exclusió i que per tant dificulta la seva inclusió.
Des del meu punt de vista, considero que la societat hauria d'estar preparada per conviure amb persones sordes o amb deficiència auditiva, i per tant s'haurien de crear situacions enriquidores on aquestes persones no tinguessin la necessitat d'excloure's.
Per poder completar aquest debat,
els nostres companys, ens varen mostrar un vídeo, on hi sortien dues persones
que tenien una deficiència auditiva i que contaven la seva pròpia experiència
mostrant de quina manera la societat actuava damunt ells.
A través de diferents situacions
que contaven les persones del vídeo em vaig poder adonar que tal vegada és la
societat que no està preparada per conviure amb aquestes persones, no perquè no
vulguin, sinó perquè no actuen de la millor manera. Un fet que em va cridar
molt l’atenció va ser el fet que moltes persones quan saben que la persona amb
la qual xerren es sorda xerren pegant crits, quan simplement el que ella
demanava és que xerrin més a poc a poc i vocalitzin molt més. Aquests fets,
demostren que moltes vegades, és la societat que no està preparada per actuar
correctament amb aquestes persones.
Des del meu punt de vista,
considero que si la societat no està preparada per conviure amb aquesta diversitat
de persones, ja siguin amb deficiència auditiva o un altre tipus de deficiència,
l’escola hauria de tenir el paper de fer front en aquestes qüestions, ja que des
de ben petits se’ls hauria d’ensenyar a conviure i a poder desenvolupar-se amb
normalitat davant aquestes situacions. Molts vegades els infants són qui tenen més empatia, i el fet de tenir un company o companya amb una discapacitat o una deficiència els fa créixer a nivell personal. Desenvolupen moltes capacitats que tal vegada les persones adultes costa més.
Finalment, destacar que l'exposició dels meus companys em va resultar molt interessant ja que varen tractar diferents punts de la deficiència auditiva i ens varen fer reflexionar un poc a tots, plantejant situacions que, en el meu cas, mai m'havia aturat a pensar.
DEFICIÈNCIA VISUAL
Després de l’exposició de les
meves companyes sobre la deficiència visual exposaré quins varen ser els punts
destacats, i sobretot quins varen ser els que em varen cridar més l’atenció com
a futura mestra de suport.
Primer de tot, ens varen introduir
els conceptes generals. D’aquesta manera, ens varen explicar que depenent del
grau de visió es poden distingir quatre tipus:
- Ceguera total: ceguera total o només percepció de llum que l’individu no pot utilitzar per l’adquisició de cap coneixement o informació.
- Ceguera parcial: percepció de bonys
- Baixa visió: el dèficit visual incapacita a l’individu per algunes activitats usuals,precisant d’adaptacions o mètodes específics, com pot se la lecto.escritura Braille.
- Visió límit: el dèficit visual no incapacita a l’individu per les activitat habituals, però precisa d’adaptacions senzilles per poder dur a terme qualques d’elles. Pot llegir amb ampliacions per exemple.
Després d’haver exposat la part
més teòrica, ens han mostrat una sèrie de recursos que han trobat que podrien
ser útils si tenim algun alumne cec dins l’aula per poder ajudar-lo. Després d’haver mostrat aquests recursos han
fet la part més pràctica mostrant un vídeo, el qual es titula: el color de las flores.
Mitjançant aquest vídeo han obert
una mena de debat perquè entre tots poguéssim extreure aquells aspectes que
realment s’han de tenir amb compte quan tenim un alumne amb deficiència visual,
sigui total, parcial, de baixa visió o de visió límit. Entre tots hem anat
comentant aquells punts que s’han de destacar i hem intentat comentar aquells
aspectes que surten al vídeo i que no s’haurien de fer.
M’ha paregut una exposició molt
interessant, ja que primer de tot ens han explicat un poc quins eren els graus
de deficiència visual que existien i a més, ens han explicat que no tothom que
té una deficiència visual és cec, aspecte que m’ha resultat molt interessant.
Després, a partir del vídeo, han fet una part més pràctica i ens han fet
participar a tots de manera que reflexionéssim sobre aquest i poguéssim
extreure els punts més importants i entre tots els comentéssim un poc. A partir
d’aquesta mena de debat han sortit moltes idees i reflexions que han fet pensar
i reflexionar a tots els que érem dins l’aula.
Personalment, considero que ha
estat una sessió molt enriquidora, ja que el fet de tenir un nin amb
deficiència visual a la meva aula de pràctiques he pogut comparar i extreure
moltes conclusions i reflexions. A més, també he augmentat els meus
coneixements sobre la deficiència visual i m’han proporcionat tota mena de recursos
que hi ha dins la xarxa que podria fer servir a l’aula.
Quan ha acabat l’exposició sentia
moltes ganes d’anar a l’escola el dia següent i poder posar en pràctica tot el
que havia après. Crec que aquest aspecte és realment important ja que si no
hagués aprés res no tindria la necessitat de voler anar a l’escola i pensar
possibles activitats a realitzar amb aquest alumne.
Finalment, destacar que considero
de vital importància que els docents, ja sigui de suport o no, tinguin
habilitats i aptituds per fomentar l’educació inclusiva dins l’aula, ja que
sovint es deixa de banda aquests alumnes i no se’ls té en compte per realitzar segons
quin tipus d’activitats, o simplement a l’hora de pensar i dissenyar una
activitat no s’adapta a les necessitats d’aquests, com és el cas del vídeo. L’objectiu
era fer una redacció, per això, quin sentit té posar com a tema el color de les
flors? Fomentar classes inclusives i l’accés a totes les activitats per part
dels alumnes, és el que realment enriqueix la nostra feina com a bons docents
cercant una educació de qualitat on tots els nostres alumnes siguin els
protagonistes.
Anàlisi de l'horari de suport de 1erB
Hola a tothoooom!!!
Avui vos mostraré quin és
l’horari dels meus alumnes i de quina manera s’estructura el suport tant dins
com fora de l’aula.
A partir d’aquesta graella podeu
veure quines són les àrees que es treballaran a cada hora distribuïdes en els cinc dies de la setmana i
quin és el suport que es dóna.
Com podeu veure, en general és un
grup que té molt de suport. Quasi cada dia reben un tipus de suport, ja sigui
dins o fora de l’aula,el qual explicaré a continuació.
Durant dos dies per setmana ,
concretament els dilluns i dimecres, ve na Pilar, una al·lota que fa feina a la
“Once” i ajuda a l’alumne que té una
discapacitat visual durant dues hores.
Per altra banda, l’ AD (Atenció a
la diversitat), ve quasi bé cada dia i, a vegades, dues hores durant el dia.
Aquest suport es fa dins l’aula, i sobretot presta atenció al alumnes que més
necessitats presenten ajudant-los d’una manera més individualitzada. Sovint els
fa llegir, treballen la comprensió lectora o oral, realitzen càlcul o acaben
les feines que tenen pendents.
També, hi ha na Dora, la PT
(Pedagoga terapèutica) del centre de
primer cicle. Aquest tipus de suport es fa fora de l’aula, ja que sobretot
treballa amb els alumnes que tenen necessitats especifiques de suport educatiu,
és a dir, NESE. A la nostra aula, com ja he dit, tenim un alumne amb una
ceguera total, també, tenim un nen Amb TDH i una nena amb el coeficient
intel·lectual molt baix.
Finalment, tenim la ATE (
Assistenta Tècnica Educativa), la qual només ve un dia a la setmana durant dues
hores. Aquestes dues hores, ajuda a l’alumne amb discapacitat visual a l’hora
de plàstica per tal de realitzar les mateixes feines dels altres alumnes, tot i
que ho fa de manera adaptada. L’assistenta tècnica s’encarrega de mostrar-li
diferents material amb els quals es poden realitzar les feines de plàstica i l’ajuda si ha d’anar al
bany.
Després d’haver explicat de quina
manera es distribueix el suport al meu centre, puc exposar quina és la meva
opinió.
Considero que és un centre que compte
amb un gran equip de suport, ja que són gran especialistes que fan molt bé la
seva feina. Es preocupen molt per l’alumnat i proposen moltes estratègies
metodològiques per poder intervenir en cada cas.
Cada dia l’AD va rotant per les
classes ajudant a aquells alumnes que més ho necessiten. Com ja he dit, fa un
treball més individualitzat i intenta reforçar tots aquells continguts que més
necessiten els alumnes. El fet d’haver dos docents dins l’aula dóna més facilitats
per poder atendre a les necessitats dels alumnes.
Tot i així, considero que seria
necessari almanco dos mestres de suport per cicle, perquè tot i la rotació d’aquest
és impossible atendre al màxim a tots els alumnes que ho necessiten.
Per acabar, m’agradaria destacar
el fet de tenir un alumne amb deficiència visual el qual duu un ritme bastant
avançat dins el seu aprenentatge. Considero que l’equip de suport ha tingut
molt a veure, per no dir, que ha estat gràcies a ell que aquest alumne pugui
estar a un centre ordinari i sàpiga tot el que sap.
Davant aquesta situació m’he
adonat que el fet de comptar amb un gran equip de suport, el qual fa una bona
feina tant amb els alumnes com ajudant als tutors enriqueix molt l’aprenentatge
d’aquestes alumnes que tenen dificultats i els ajuda a estar al mateix nivell
que els altres sense que es sentis desfavorits, augmentant el seu aprenentatge
dia rere dia.
La avaluació.
10:08:00 p. m. |
Etiquetas:
Reflexions
Bones tardes a tots!!!
Avui, estant per Internet he
trobat aquesta imatge. He pensat que seria interessant fer una entrada al bloc
per reflexionar un poc sobre la importància de no etiquetar als nostres alumnes
i sobretot sobre l’educació inclusiva.
La importància de valorar als
alumnes sense posar-los cap tipus d’etiqueta és una qüestió molt important que
avui en dia molts docents no l’adquireixen. Sovint es senten comentaris com per
exemple: no, en Joan és molt “vago” o na Claudia és massa despistada... comentaris que ja encasellen als alumnes i les
taxen d’algun aspecte.
No seria molt més enriquidor
pensar que cada alumne/a és un món, que cada un té les seves característiques,
que cada un és diferent però a la vegada especial?
En la meva opinió, penso que els
infants d’avui en dia són petits tresors, ja que dins ells s’amaguen moltes coses
que a simple vista no les poden veure. Per això, la importància dels docents
que sàpiguen treure totes aquelles virtuts i capacitats que els infants no
saben ni que tenen. La necessitat de potenciar les seves capacitats en comptes
de remarcar les seves carències o dificultats, exposant a l’Infant a caure en
una dinàmica molt dolenta on ell mateix s’enfonsa.
Hem de pensar que els mestres som
un gran referent per aquests infants. Tots els infants volen ser com la seva
mestra o el seu mestre. Voler fer i ser allò que el seu mestre és i fa. Per
aquesta raó el que hem de fer des del primer moment és potenciar les seves
capacitats i deixar de banda les carències, ja que tots, absolutament tots en
tenim.
Motivar, ensenyar, valorar,
estimar, riure, potenciar, reforçar... són unes quantes de totes les coses que
ha de saber fer un/a mestre/a amb els seus alumnes.
Per això, penso que entre tots
hem d’arribar a suprimir totes aquestes situacions que fa referència la imatge,
treballant dia a dia per millorar la qualitat de la nostra educació, arribant a
una educació de qualitat on tothom es senti agust, lliure i amb ganes d’aprendre,
inclòs ja que l’educació ha de donar felicitat i molts de somriures.
Llibres de text a l'escola?
8:54:00 p. m. |
Etiquetas:
Reflexions
Després d’haver compartit les
diferents experiències que vivim a l’escola entre els companys he decidit fer
aquesta entrada, ja que he pogut veure que cada escola és un món i cada escola
treballa a la seva manera.
El tema dels llibres de text a l’escola
és una qüestió que està molt discutida. Moltes escoles, a dies d’ara no
treballen en llibres, com per exemple, CP Es Pont, en canvi, altres, utilitza
el llibre en segons quines àrees, i en altres àrees no. Per altra banda, trobem
escoles, com la que jo estic que si que treballen amb llibres de text.
Treballar en llibres de text a l’escola
obri les portes a una metodologia més monòtona, on els alumnes has de seguir el
que diu el llibre, per aquesta raó podem dir també que és un aprenentatge que afavoreix
molt a tots aquests alumnes que presenten dificultats a l’hora de seguir les classes.
D’aquesta manera, simplement segueixen el que diu el llibre i realitzen les
activitats que aquest proposa.
Per altra banda, el fet de no treballar
amb llibres, dóna lloc a una metodologia més lliure, on són molt important els
coneixements previs dels alumnes i el seu propi entorn. És un aprenentatge
menys guiat, on el professor té un paper de guia, ja que l’aprenentatge el
creen els propis alumnes amb els seus coneixements i el que poden anar
aprenent.
He estat xerrant amb companys/es
que treballen amb llibres de text i la seva opinió ha estat que moltes vegades
el llibre limita l’aprenentatge dels alumnes, ja que s’ha de seguir el que el
llibre proposa. Per altra banda, també he demanat opinió a una companya que fa
les pràctiques al CP Es Pont i em va comentar que la idea de treballar sense
llibres era molt bona, però que no era una feina fàcil, ja que tant la
creativitat del docent com l’espontaneïtat són molt importants. També, em digué
que es parteix molt dels coneixements previs dels alumnes i a partir d’aquests
es crear l’aprenentatge. La importància del propi l’entorn per poder explicar
segons quins conceptes i sobretot les seves pròpies vivències.
M’agradaria destacar els alumnes
amb dificultats, ja siguin NEE o NESE, ja que es important pensar amb aquests
alumnes alhora de realitzar qualsevol activitat o començar algun tema nou.
Pel que fa la meva opinió, considero
que els alumnes que presenten alguna necessitat eductiva especial, el fet de
treballar amb llibres de text els facilita molt més les coses, ja que sempre
saben on estam i que estam fent, sense sortir del que proposa el llibre. Saben
que s’hauran de fer aquelles activitats, les quals, solen ser molt mecàniques i
fàcils de fer. En canvi, si no es
treballa amb llibres, com s’ha dit, els coneixements previs són molt important,
i aquests alumnes mostren moltes dificultats per expressar els coneixements
previs i entendre allò dels que s’està comentant. Per tant s’entraria en una dinàmica
que aquets alumnes estarien perduts i els seus aprenentatges es veurien
afectats.
Amb això no vull dir que els
llibres de text siguin la millor opció. El que jo penso, és que moltes vegades
es veu el llibre de text com un requisit a seguir, sense anar més enllà i fent
les activitats que aquest proposa. Però, el que jo consider és que el llibre de
text hauria de ser més bé una ajuda, és a dir, un complement al que s’està
explicant.
Amb aquesta reflexió, el que
volia fer veure que no tot ha de ser o bloc o negre, sinó que moltes vegades es
millor la mescla d’aquets dos, és a dir, gris. D’aquesta manera, l’aprenentatge
s’enriqueix, ja que es poden fer moltes coses a partir de diferents maneres. No
sempre va bé aprendre les coses de la mateixa manera. Algunes coses s’aprenen
millor per una via i d’altres per altra.
Finalment, destacar que moltes
vegades ens pensem que el fet de realitzar les coses de la manera que se’ns diu
és la correcta, i a vagades s’ha d’anar molt més enllà, sense aturar-nos a
pensar amb el que vindrà, pensant amb els nostres alumnes i cercant
alternatives i noves maneres de fer les coses perquè ells puguin aprendre el
màxim possible.
Aquesta entrada del blog la dedicaré a explicar la visita de l'organització de Mater Miseriordiae, el passat dimarts dia 18.
Mater és una organització que s'encarrega de les persones amb discapacitat i de les seves famílies. A més a més, té l'objectiu de millorar la seva qualitat de vida i oferir els suports necessari per aprendre a ser autònoms i així viure en comunitat.
La xerrada va ser duita a terme per na maria, una professional de Mater acompanyda per en Lluis una persona amb discapacitat que forma part d'aquest projecte, el qual ens va transmetre les seves experiències.
En la xerrada se'ns va explicar que era Mater, amb quines persones fan feina, quin és el seu objetiu i quins serveis ofereixen.
A partir del que ens varen explicar ens van fer veure que no han d'existir barreres entre les persones amb discapacitat i les que no. També ens varen transmetre el sentiment d'igualtats cap a aquestes persones, és a dir, tratar-les amb els mateixos drets i possibilitats que qualsevol altra persona.
Per altra banda, en Lluis ens va explicar la seva experiència dins el projecte. De tal manera que varen poder veure un clar exemple del que fan aquestes persones i el que poden fer dins l'organització. Grácies a Mater en Lluis a dia d'avui pot gaudir d'una feina com a jardiner a Esporles. A més, se'l veu una persona autónoma, feliç i amb ganes de superar-se dia rere dia. Ens va contar que tenia una al·lota, la qual des de que forma part de mater la seva qualitat de vida ha millorta moltíssim, ja que abans era una persona molt introvertida, no es cuidava i poc autónoma, ja que la seva família la sobreprotegia.
Com a conclusió, puc dir que va ser una xerrada molt enriquidora de cara al meu futur com a docent, ja que hauria de ser una realitat dins l'aula poder tractar amb persones amb discapacitat.
A més a més, ens varen transmetre la necessitat d'arribar a una igualtat d'oportunitats, dimunuïnt les barreres, per tal d'incloure'ls totalment dins la societat.
Finalment vam poder veure el gran exemple de superació que són i les ganes que tenen de fer coses i viure com qualsevol altre persona d'aquest món.
Vaig sortir de la xerrada amb una sensació d'admiració cap a les persones amb discapacitat, ja que són moltes les coses que poden arribar a aconseguir amb l'ajuda de tots.
Per acabar vos deixaré amb una frase la qual varen mostrar a la xerrada que em va agradar moltíssim
Per acabar vos deixaré amb una frase la qual varen mostrar a la xerrada que em va agradar moltíssim
Després d’haver realitzat la meva
primera excursió com a mestra en pràctiques vos explicaré quina ha estat la
meva experiència i quines conclusions he tret com a possible mestra de suport
amb un nen amb discapacitat visual.
Des del moment en què em varen
dir que hi havia una sortida al “Palma Aquarim” vaig pensar en com podria
ajudar-lo. Per jo era molta responsabilitat, ja que pensava que no podria veure
res i que tal vegada es sentiria malament, inferior als altres i que no podria
gaudir de l’excursió així com ho farien els altres nins i nines.
Quan va ser l’hora de partir ell
estava molt il·lusionat, tant que no aturava de moure ni els braços ni les
cames. Estava molt emocionat, amb moltes ganes d’anar-hi i d’aprendre coses
noves.
La mestra de suport que el va
acompanyar no es vas separar ni un moment del seu costat. Jo vaig observar de quina manera li ajudava
per saber com ho hauria de fer en possibles sortides en un futur.
Es mostrava molt content i escoltava
tot el que el guia explicava. Demanava aquelles coses que li resultaves
desconegudes i tocava tot allò que era possible per tal d’imaginar-se com
podria ser allò que estava tocant.
La mestra que estava amb ell li
descrivia tot el que passava, on érem, per on anàvem, que fèiem... per ell tot li venia del sentit de l’oïda.
Com a conclusions, he de dir una
vegada més que em vaig quedar al·lucinada de tot el que va fer aquest nen. I no
només del que va fer, sinó com ho va fer. Ja que tot i la seva discapacitat
visual va poder disfrutar de l’excursió com un més, sense haver de fer-ho com
els altres nens. Moltes vegades pensem això no ho podrà fer, això no li anirà
bé, això no li convé... en resum posem barreres, quan en realitat aquests nens
poden fer moltíssimes coses gràcies a la seva vitalitat, al seu esperit de
superació i ganes d’aprendre coses
noves. Va poder venir a l’excursió com un més, aprendre com els altres i sortir
de l’Aquàrium amb milers d’emocions i sentiments. Simplement, hem d’aprendre a
pensar que ho fan de manera diferent, ja que tots som diferents, tots tenim
alguna característica que ens fa diferents però a la vegada ens fa únics.
També m’agradaria destacar la
importància de les sortides com a una nova forma d’aprendre, ja que els nens
gaudeixen de poder veure in situ allò que estan aprenent. És una manera de que
es quedin amb allò que han pogut veure, ja que els produeix moltes emocions,
les quals són les que al cap i a la fi els produeix l’aprenentatge. Considero
que seria interessant fer més sortides i després fer alguna feina entorn a la
sortida on els alumnes poguessin plasmar el que han aprés.
"LA PEOR DISCAPACIDAD ES LA DE NO DARSE
CUENTA QUE SOMOS IGUALES"
A.
M'AJUDES?
Després d’haver
passat els primers dies com a practicant m’he adonat de la importància que té
pels alumnes que presenten necessitats específiques de suport educatiu que una persona
estigui amb ells i els ajudi i els ensenyi noves formes d’aprendre.
Aquesta serà la
meva reflexió d’aquesta entrada, ja que durant aquests dies que duc dins l’aula
la meva feina ha estat sobretot ajudar als alumnes que més dificultats tenen
per poder seguir el ritme normal de la classe.
Dins la nostra aula
hi ha dos alumnes que tenen ACI. Un alumne amb un diagnòstic de TDH i una altra
alumna la qual el coeficient està per davall de la mitja de la població. Tot i
així, dins l’aula hi ha altres alumnes que tot i no tenir diagnosticada cap
necessitat educativa especial, la mestra ha realitzat tres demandes
d’intervenció psicopedagògica per tal que l’equip EOEP prengui les mesures
necessàries per poder ajudar a aquests alumnes.
Per altra banda, hi
ha alumnes que tenen un bon nivell i no presenten cap dificultat, tot i que a
vegades volen fer tanta via acabar les activitats a classe que cometen errors
“tontos” perquè no es fixen amb les coses que fan.
Tal com deia al
principi, els mestres de suport, la tutora o, en aquest cas, jo, som persones
molt importants per aquests alumnes NEE en el seu dia a dia. Ens necessiten
constantment al seu costat per tal de
poder seguir el ritme de classe i aprendre coses noves, potenciant les seves
capacitats i cercant diferents manera, formes o estratègies per aprendre.
Per això, considero
realment necessària l’adquisició de coneixements necessaris per tal d’atendre
de la millor manera possible a tots aquest alumnes. Saber fer front a les
diferents dificultats dels alumnes i intentar motivar-los a seguir aprenent.
En el meu cas, m’he
trobat amb aquesta alumna , la qual he esmentat anteriorment, és una alumna que
no presenta cap dificultat específica d’aprenentatge, ni cap dèficit d’atenció,
ni cap trastorn, simplement el seu coeficient és molt baix i li costa molt
assolir conceptes, entendre’ls i memoritzar-los. Jo intent ensenyar-li altres maneres
d’aprendre allò que els seus companys fan, a partir de jocs, ja que d’aquesta
manera és més dinàmic i ella es motiva.
Amb aquesta entrada
el meu objectiu era mostrar quina és la realitat de les aules. Per això, és
molt important que tots els agents implicats en l’educació ja siguin docents o
familiars, tinguin uns coneixements sobre les diferents dificultats que es
poden trobar a les aules i saber com actuar per poder ajudar a tots aquests
alumnes.
TREBALL COOPERATIU

Hola a
tothoooom! J
L’entrada d’avui
anirà destinada a xerrar sobre el treball cooperatiu, un concepte que es troba
molt present en el món educatiu. A més a més, aquesta setmana a l’assignatura
d’atenció a l’alumnat NESE hem estat xerrant de la importància que té pels
alumnes amb necessitat educatives.
El treball
cooperatiu és una eina d’aprenentatge. El que proposa és que els alumnes
treballin en grup i s’organitzin per tal de resoldre tasques acadèmiques i,
aprofundir en el seu propi aprenentatge, amb la intenció d’aconseguir uns
objectius comuns.
És important
tenir en compte que el treball cooperatiu és una estratègia metodològica que,
com ja he dit, cerca que els alumnes treballin junts, però sobretot cerca la
màxima implicació de tots els membres del grup. D’aquesta manera també sorgeix
una independència.
Un factor
que vull destacar és que moltes vegades dins les aules podem trobar una
absència de treball cooperatiu, ja que tots sabem que és important i útil
dur-ho a terme, però a vegades per part del docent és més còmode i fàcil
evitar-ho, ja que en ocasions pot duu més feina. Per això, com a futura docent
considero que s’ha de tenir en compte aquest fet i millorar-lo, cosa que
implica una millora en la programació de les activitats, per tal de que les
tasques que fomentin el treball cooperatiu no siguin un obstacle, sinó tot el
contrari, que aportin una forma de millora en l’aprenentatge de l’alumnat,
potenciant així tots els aspectes positius que té aplicar aquesta metodologia.
Els aspectes
positius que podem extreure en el treball cooperatiu són fomentar el respecte i
companyerisme entre l’alumnat; fomentar el diàleg i que tots contribueixin
aportant idees de forma autònoma; potenciar l’aprenentatge de l’alumnat amb més
dificultats tenint en compte els diferents ritmes d’aprenentatge per tal de que
es puguin ajudar entre ells; fomenta les relacions interpersonals, ja que han
de compartir diferents aportacions i idees, resoldre conflictes etc. També, implica
compromís i responsabilitat per part de tots el components del grup...
Com a
conclusió, he de dir que sabent que el treball cooperatiu és una estratègia que
afavoreix i enriqueix el procés d’ensenyament-aprenentatge, els docents hem de
posar interès i mostrar implicació per tal de potenciar aquesta estratègia
metodològica fomentant el treball en grup sempre que sigui possible i
ensenyar-los a treballar conjuntament de manera enriquidora per tal de poder
extreure el màxims beneficis de totes aquestes noves maneres d’aprendre.
PRIMERA DINÀMICA DE GRUP. Classe teòrica.
7:39:00 p. m. |
Etiquetas:
Reflexions
Hola a tots i totes!!!
Aquesta entrada del blog anirà
destinada a l’explicació de la primera dinàmica de grup que vàrem fer a l’assignatura
d’Atenció a l’alumnat NESE anomenada “activitat dels capells”.
Durant la pràctica de suport
educatiu sempre intentem traslladar la realitat de les escoles a la nostra aula,
d’aquesta manera el que pretenem es crear situacions reals, les quals ocorren
diàriament a les escoles. El que fem es plantejar una situació i extraiem les conclusions
del que ha passat i valorem les diferents opinions.
Com bé sabem, ser mestre/a no
només es tracta de transmetre als nostres alumnes uns continguts curriculars.
Ser mestre/a va molt més enllà.
L’escola és una comunitat, per
tant dins el centre, com en una mateixa vida, aprenem a conviure amb tots els
altres membres d’aquesta comunitat. Amb això, el que vull dir és que dins una
escola les decisions es prenen conjuntament. No només pren decisions el mestre
o la mestra d’aquell grup-classe, sinó que les decisions es prenen en
comunitat.
Una de les principals
característiques que un mestre/una mestra han de tenir és ser dialogant,
respectar les diferents opinions i saber valorar-les, saber arribar a un consens,
no pot ser autoritari, ja que ha de saber treballar en grup. Per aquesta raó, la
dinàmica que vàrem fer a classe tenia
molt a veure amb aquest tema.
L’objectiu de la dinàmica era
arribar a una decisió final a partir de deferents opinions dels diferents
grups.
La classe es va dividir en grups
de 4 o 5 persones, els quals tenien un perfil de mestre anomenat “capells”. Per
exemple, hi havia un grup que era el capell creatiu que havia de cercar
propostes i valorar-les en funció del context. Un altre grup, en aquest cas el meu, érem el
capell sentimental, i així altres capells com l’optimista i el cap tradicional.
Se’n va posar en situació, en
aquest cas érem un claustre de mestres i havíem d’arribar a una decisió final
sobre el futur d’un alumne autista. Havíem de valorar si era millor per aquest
alumne que es quedes al centre ordinari o per una altra banda, era millor que
anés a un centre d’educació especial.
Depenent del “capell” que tenies havies
d’exposar la teva opinió i entre tots havíem d’arribar a una conclusió final.
Considero que aquest tipus de
dinàmiques són molt importants per aprendre a valorar el què realment és ser
mestre/a, ja que ens posem en situació del que a un futur serà el nostre dia a
dia. D’aquesta manera podem observar què pot passar i com hem d’actuar.
Gràcies a
la dinàmica vaig poder observar com sovint molta gent imposa las seva opinió
per damunt la dels altres, la qual cosa mostra com arribar a un consens amb el
qual tothom hi estigui d’acord no és una feina fàcil.
Com a mestres
hem d’aprendre a cohesionar i valorar les diverses opinions de tal manera que
amb un poc de cada s’arribi a una decisió la qual tot hi estigui d’acord. També
s’ha de respectar l’opinió dels altres, sense imposar la teva, mirant sempre pel
bé dels nostres alumnes, ja que al cap i a la fi ells són els que sofriran les
conseqüències ja siguin positives i negatives.
Com a conclusió, vull dir que hem va parèixer una classe molt productiva ja que va servir per traslladar una realitat de centre a la nostra aula, la qual podem valorar i treure tots aquells aspectes a destacar i que cal comentar. Cal afegir que aquestes dinàmiques també es podrien aplicar a les aules amb els nostres alumnes, ja que els infants tendeixen a imposar la seva opinió. Com a mestres seria important treballar des de ben petits tots aquests aspectes ja que són el vertader sentit de viure en comunitat.
A.
Com a conclusió, vull dir que hem va parèixer una classe molt productiva ja que va servir per traslladar una realitat de centre a la nostra aula, la qual podem valorar i treure tots aquells aspectes a destacar i que cal comentar. Cal afegir que aquestes dinàmiques també es podrien aplicar a les aules amb els nostres alumnes, ja que els infants tendeixen a imposar la seva opinió. Com a mestres seria important treballar des de ben petits tots aquests aspectes ja que són el vertader sentit de viure en comunitat.
A.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)












