Bones tardes a tots!!!
Avui, estant per Internet he
trobat aquesta imatge. He pensat que seria interessant fer una entrada al bloc
per reflexionar un poc sobre la importància de no etiquetar als nostres alumnes
i sobretot sobre l’educació inclusiva.
La importància de valorar als
alumnes sense posar-los cap tipus d’etiqueta és una qüestió molt important que
avui en dia molts docents no l’adquireixen. Sovint es senten comentaris com per
exemple: no, en Joan és molt “vago” o na Claudia és massa despistada... comentaris que ja encasellen als alumnes i les
taxen d’algun aspecte.
No seria molt més enriquidor
pensar que cada alumne/a és un món, que cada un té les seves característiques,
que cada un és diferent però a la vegada especial?
En la meva opinió, penso que els
infants d’avui en dia són petits tresors, ja que dins ells s’amaguen moltes coses
que a simple vista no les poden veure. Per això, la importància dels docents
que sàpiguen treure totes aquelles virtuts i capacitats que els infants no
saben ni que tenen. La necessitat de potenciar les seves capacitats en comptes
de remarcar les seves carències o dificultats, exposant a l’Infant a caure en
una dinàmica molt dolenta on ell mateix s’enfonsa.
Hem de pensar que els mestres som
un gran referent per aquests infants. Tots els infants volen ser com la seva
mestra o el seu mestre. Voler fer i ser allò que el seu mestre és i fa. Per
aquesta raó el que hem de fer des del primer moment és potenciar les seves
capacitats i deixar de banda les carències, ja que tots, absolutament tots en
tenim.
Motivar, ensenyar, valorar,
estimar, riure, potenciar, reforçar... són unes quantes de totes les coses que
ha de saber fer un/a mestre/a amb els seus alumnes.
Per això, penso que entre tots
hem d’arribar a suprimir totes aquestes situacions que fa referència la imatge,
treballant dia a dia per millorar la qualitat de la nostra educació, arribant a
una educació de qualitat on tothom es senti agust, lliure i amb ganes d’aprendre,
inclòs ja que l’educació ha de donar felicitat i molts de somriures.







0 comentarios:
Publicar un comentario