PRIMERA DINÀMICA DE GRUP. Classe teòrica.

Hola a tots i totes!!!

Aquesta entrada del blog anirà destinada a l’explicació de la primera dinàmica de grup que vàrem fer a l’assignatura d’Atenció a l’alumnat NESE anomenada “activitat dels capells”.

Durant la pràctica de suport educatiu sempre intentem traslladar la realitat de les escoles a la nostra aula, d’aquesta manera el que pretenem es crear situacions reals, les quals ocorren diàriament a les escoles. El que fem es plantejar una situació i extraiem les conclusions del que ha passat i valorem les diferents opinions.

Com bé sabem, ser mestre/a no només es tracta de transmetre als nostres alumnes uns continguts curriculars. Ser mestre/a va molt més enllà.

L’escola és una comunitat, per tant dins el centre, com en una mateixa vida, aprenem a conviure amb tots els altres membres d’aquesta comunitat. Amb això, el que vull dir és que dins una escola les decisions es prenen conjuntament. No només pren decisions el mestre o la mestra d’aquell grup-classe, sinó que les decisions es prenen en comunitat.

Una de les principals característiques que un mestre/una mestra han de tenir és ser dialogant, respectar les diferents opinions i saber valorar-les, saber arribar a un consens, no pot ser autoritari, ja que ha de saber treballar en grup. Per aquesta raó, la dinàmica que vàrem  fer a classe tenia molt a veure amb aquest tema.

L’objectiu de la dinàmica era arribar a una decisió final a partir de deferents opinions dels diferents grups.

La classe es va dividir en grups de 4 o 5 persones, els quals tenien un perfil de mestre anomenat “capells”. Per exemple, hi havia un grup que era el capell creatiu que havia de cercar propostes i valorar-les en funció del context. Un altre grup, en aquest cas el meu, érem el capell sentimental, i així altres capells com l’optimista i el cap tradicional.

Se’n va posar en situació, en aquest cas érem un claustre de mestres i havíem d’arribar a una decisió final sobre el futur d’un alumne autista. Havíem de valorar si era millor per aquest alumne que es quedes al centre ordinari o per una altra banda, era millor que anés a un centre d’educació especial.
  

Depenent del “capell” que tenies havies d’exposar la teva opinió i entre tots havíem d’arribar a una conclusió final.

Considero que aquest tipus de dinàmiques són molt importants per aprendre a valorar el què realment és ser mestre/a, ja que ens posem en situació del que a un futur serà el nostre dia a dia. D’aquesta manera podem observar què pot passar i com hem d’actuar.

Gràcies a la dinàmica vaig poder observar com sovint molta gent imposa las seva opinió per damunt la dels altres, la qual cosa mostra com arribar a un consens amb el qual tothom hi estigui d’acord no és una feina fàcil.

Com a mestres hem d’aprendre a cohesionar i valorar les diverses opinions de tal manera que amb un poc de cada s’arribi a una decisió la qual tot hi estigui d’acord. També s’ha de respectar l’opinió dels altres, sense imposar la teva, mirant sempre pel bé dels nostres alumnes, ja que al cap i a la fi ells són els que sofriran les conseqüències ja siguin positives i negatives.

Com a conclusió, vull dir que hem va parèixer una classe molt productiva ja que va servir per traslladar una realitat de centre a la nostra aula, la qual podem valorar i treure tots aquells aspectes a destacar i que cal comentar. Cal afegir que aquestes dinàmiques també es podrien aplicar a les aules amb els nostres alumnes, ja que els infants tendeixen a imposar la seva opinió. Com a mestres seria important treballar des de ben petits tots aquests aspectes ja que són el vertader sentit de viure en comunitat.

A.