Aquesta setmana, com ja he dit, he començat les pràctiques al centre CEIP Rafal Nou. És una escola pública que es troba al barri del Rafal Nou de Palma. És un centre amb un alumnat majoritàriament immigrant, procedent sobretot d'Argentina, Equador, Nigèria, Marroc...
La zona del Rafal té una baixa activitat econòmica. Els pares i mares dels alumnes tenen un nivell d'estudis primaris i mitjans, però hi ha un percentatge elevat sense completar estudis primaris i sense cap tipus d'estudis acadèmics. La majoria dels pares treballen en el sector secundari i terciari (construcció, restauració, neteja, venda ambulant...). El poder adquisitiu de les famílies és mitjà-baix.
Per la seva part l'escola, intenta fer front a totes aquesta diversitat i intenta atendre a totes les necessitats dels alumnes de la millor manera possible. Compta amb grans professionals de l'educació, els quals ajuden a satisfer totes aquestes necessitats que els alumnes requereixen i per això, hi ha 18 mestres tutors,1 mestre de suport a l'Educació Infantil, 1 especialista de música, 2 especialistes d'anglès, 2 especialistes d'educació física, 1 professora de pedagogia terapèutica, 1 especialista d'audició i llenguatge, 3 professors d'educació compensatòria, un auxiliar i la directora.
El meu grup de pràctiques és del primer cicle, concretament estic a la classe de 1er B. És un grup amb moltes diferències acadèmiques, ja que hi ha alumnes que van molt avançats i d'altres, els quals són la gran majoria, es troben amb un nivell acadèmic molt baix i van endarrerits.
Dins l'aula hi ha un alumne amb TDH, una altra alumna que es troba per davall de la mitja del coeficient intel·lectual i per tant li costa molt, un nen amb ceguera total, del qual parlaré després i finalment destacar que hi ha altres alumnes els quals són immigrants i tenen moltes dificultats tant de comprensió com expressió oral en llengua catalana. La gran majora són castellanoparlant la qual cosa dificulta que segueixin el ritme de les classes i que no entenguin els continguts que estan aprenent.
Si alguna cosa vull destacar de la meva primera experiència de pràctiques a l'escola és el cas d'un nen d'origen marroquí de sis anys que té una discapacitat visual i es troba dins l'aula ordinària amb els seus companys. Em va sorprendre positivament que un nen amb una discapacitat d'aquest grau es trobàs dins l'aula ordinària amb tots els seus companys en comptes d'anar a un centre d'educació especial, tot i que sovint surt de l'aula i va a l'aula de suport. No només pel fet d'estar dins la mateixa aula ordinària, sinó pel fet de poder comprovar tot el que sabia fer tot i la seva discapacitat. Sap xerrar tres llengües: castellà, català i àrab, i no només ho entén sinó que ell xerra, i molt bé. A més, està aprenent les lletres, i a hores d'ara ja les sap quasi totes. Està aprenent a llegir i escriure amb Braile i ho fa de manera satisfactòria.
Vull destacar aquest cas ja que va ser el primer nen amb el qual vaig tenir contacte, i a més a més, amb aquestes característiques.
Quan vaig arribar a l'aula, la meva tutora em va demanar si volia anar amb la mestra de suport per tal de conèixer el seu funcionament. La meva resposta va ser sí, sense pensar-ho.
Vaig estar amb ell només una hora, però em va servir per aprendre moltes coses, no només a nivell acadèmic, sinó també a nivell personal, ja que és un nen amb moltes ganes d'aprendre, molt alegre, sociable, amb un esperit de superació molt gran... en resum, un exemple a seguir. Durant aquesta hora vaig aprendre un poc com funcionava el sistema Braile, vaig veure de quina manera feia feina, com aprenia a llegir i com utilitzava la màquina Braile per escriure. A més a més, també em varen mostrar com m'havia d'agafar ell per tal d'anar d'un lloc a l'altre, on estaven les seves feines dins l'aula per jo de tan en tan fer-li fer alguna etc
Va ser una experiència molt gratificant.
Quan vaig tornar a l'aula em vaig adonar a més a més, de tot el que ell sabia fer, de que era el més estimat per tots els seus companys. Alhora del pati, hi ha un encarregat que el duu cap al pati i juga amb ell, però no només s'ocupa aquesta persona, sinó que tots volen estar amb ell; li conten coses, li expliquen on són i cap on van, li mostren les seves feines per tal que ell ho pugui tocar...
Finalment, vull concloure aquesta primera entrada del meu blog valorant què ha significat per jo aquest primer dia de pràctiques, ja que considero que ha estat un dia en el qual he tocat amb les mans la realitat docent, el que serà el meu dia a dia envoltada d'aquest petits i grans genis.
A partir de l'experiència amb l'alumne que té una discapacitat visual he vist com es possible que un nen amb una discapacitat, en aquest cas visual, estigui a l'aula ordinària tot i que considero també necessària les hores que fa a fora de l'aula ja que és una feina molt complicada poder atendre a totes les necessitats dels alumnes en un mateix moment dins l'aula. Gràcies a les hores que està fora de l'aula ha aprés el sistema Braile que després pot utilitzar a l'aula ordinària.
A més d'aquesta experiència també he pogut veure que la feina de mestre no només està destinada a ensenyar continguts, sinó que va molt més enllà. Es tracta d'educar, d'estimar el que fas i com ho fas, de creure amb el que fas, d'entendre que tots som diferents i aprendrem diferent per això s'ha d'intentar respondre a totes les necessitats que els teus alumnes et demanen. En resum, és una realitat, una realitat que necessita que sempre donem el màxim de nosaltres perquè els nostres alumnes es puguin formar com a persones.
0 comentarios:
Publicar un comentario