DEFICIÈNCIA AUDITIVA.

La deficiència auditiva és el tema que va exposar el segon grup. Ho va fer de manera molt pràctica i visual.

La deficiència visual, segons universaria, un grup d’universitats d’Espanya, és un dèficit total o parcial, de la persona, en la percepció auditiva. Les persones que pateixen aquesta discapacitat tindran problemes per sentir i, en conseqüència, es veurà afectada la seva capacitat de comunicació.

Els tipus de discapacitat auditiva que podem trobar són tres:

Un pic s’ha explicat molt breument que és la deficiència visual, vos explicaré com varen enfocar els meus companys i companyes la seva exposició i quines varen ser les meves conclusions extretes sobre aquest treball.

El que ells varen plantejar va ser un debat, el qual va ser molt interessant, ja que  d’aquesta manera tots varem poder aportar la nostra opinió i reflexionar sobre els que ells ens havien proposat.

El tema del debat era: la comunitat sorda; una comunitat inclusiva o exclusiva?

Els nostres companys ens varen fer aquesta pregunta per tal de poder opinar sobre si la comunitat sorda al nostre país provoca una situació d’exclusió per ells. Amb això, el que volien que reflexionéssim era a veure si consideràvem que la comunitat sorda provocava una situació d’exclusió i que per tant dificulta la seva inclusió.

Des del meu punt de vista, considero que la societat hauria d'estar preparada per conviure amb persones sordes o amb deficiència auditiva, i per tant s'haurien de crear situacions enriquidores on aquestes persones no tinguessin la necessitat d'excloure's. 

Per poder completar aquest debat, els nostres companys, ens varen mostrar un vídeo, on hi sortien dues persones que tenien una deficiència auditiva i que contaven la seva pròpia experiència mostrant de quina manera la societat actuava damunt ells.

A través de diferents situacions que contaven les persones del vídeo em vaig poder adonar que tal vegada és la societat que no està preparada per conviure amb aquestes persones, no perquè no vulguin, sinó perquè no actuen de la millor manera. Un fet que em va cridar molt l’atenció va ser el fet que moltes persones quan saben que la persona amb la qual xerren es sorda xerren pegant crits, quan simplement el que ella demanava és que xerrin més a poc a poc i vocalitzin molt més. Aquests fets, demostren que moltes vegades, és la societat que no està preparada per actuar correctament amb aquestes persones.

Des del meu punt de vista, considero que si la societat no està preparada per conviure amb aquesta diversitat de persones, ja siguin amb deficiència auditiva o un altre tipus de deficiència, l’escola hauria de tenir el paper de fer front en aquestes qüestions, ja que des de ben petits se’ls hauria d’ensenyar a conviure i a poder desenvolupar-se amb normalitat davant aquestes situacions.  Molts vegades els infants són qui tenen més empatia, i el fet de tenir un company o companya amb una discapacitat o una deficiència els fa créixer a nivell personal. Desenvolupen moltes capacitats que tal vegada les persones adultes costa més. 

Finalment, destacar que l'exposició dels meus companys em va resultar molt interessant ja que varen tractar diferents punts de la deficiència auditiva i ens varen fer reflexionar un poc a tots, plantejant situacions que, en el meu cas, mai m'havia aturat a pensar.