Un altre dels temes que s’ha
tractat ha estat el de trastorn de conducta, és a dir, aquell comportament
inapropiat de molts d’alumnes que es basa en l’agressivitat, la impulsivitat,
absència de sensibilitat dels sentiments altres caràcter manipulador...
En aquest cas, les nostres
companyes varen optar per tractar el tema d’una manera molt visual, per aquesta
raó varen escenificar tres situacions d’aula on una alumna presenta un trastorn
de conducta. És una nena molt agressiva,
impulsiva, sovint arrogant, no fa cas del que li diuen, molesta als seus
companys...
A partir d’aquestes
representacions d’aula, una d’elles s’escenifica una reunió de l’orientadora,
la mare de la nena amb el trastorn de conducta i la mestra. A través d’aquesta
reunió, l’orientadora exposa a la seva mare i a la seva tutora les diferents
estratègies metodològiques que es poden dur a terme per tal d’intervenir i
poder ajudar tant a l’alumne com a la família.
Les estratègies metodològiques
les quals l’orientadora fa referència són:
- - Economia de fitxes o taules de comportament: és una tècnica que pretén motivar al nin en l’execució de determinats aprenentatges i també fomentar l’aparició de conductes positives, controlant o eliminant les conductes disruptives.
- Pràctiques de restaurament: són tècniques que serveixen perquè els alumnes amb problemes de comportament puguin reflexionar sobre el que han fet bé o han fet malament. Per exemple, una pràctica de restaurament seria a través d’un rotlo, i que cada alumne exposi els seus sentiments a partir d’un conflicte que hagi succeït.
- Reforç positiu: és una tècnica que consisteix en premiar positivament aquelles conductes que es demana sobre l’alumne.
- - Concurs de comportament
Així com varen
exposar les nostres companyes, és molt important en aquets casos la relació
d’escola família, ja que és una feina molt constant que no només s’ha de dur a
terme a l’escola o no només a casa, sinó que ha de ser una treball molt
cooperatiu on el nin sàpiga què ha de fer a l’escola i que ha de fer a casa.
En conclusió
puc dir que va ser una exposició que em va agradar molt la manera que en que ho
varen enfocar, ja que a partit de les representacions quedava molt més clars
aquells punts que s’havien de tenir en compte.
Com sabem,
aquests trastorns de conducta són molt freqüents a les escoles i com a futurs
docents em de saber com actuar per tal de no caure en els típics errors com són
l’etiquetatge, la qual cosa, classifica als alumnes i no dóna pas poder actuar
de manera correcta. Un altre error que no s’ha de cometre és treure l’alumne
fora (time out) ja que està totalment prohibit que un alumne estigui sol per
l’escola. El que s’hauria de fer es dur-lo a una altra aula, al despatx del
director i directora o sempre acompanyat d’algú.
Des del meu
punt de vista, aquest trastorn és un dels més difícils que hi pot haver en una
escola, ja que és molt complicat fer classe amb una persona que està
constantment interrompent, molestant, que quan el renyes no et fa cas, riu i
sovint es posa violent... per aquesta raó, és important amb aquets alumnes
intentar entendre el perquè es comporten així i sobretot intervenir el més
aviat possible. Considero molt important motivar a n’aquests alumne a fer les
coses bé, oblidar el càstig i cercar activitats que siguin del seu interès.
També, des del meu punt de vista es molt important el reforç positiu cap a n’
aquests alumnes i finalment és molt important que sàpiguen allò que esperem
d’ells, per això és molt important que des de ben petits adquireixin els hàbits
i comportaments que s’han de fer tant dins l’aula com fora.
0 comentarios:
Publicar un comentario