DEAs

Hola a tooothom!!

En aquesta ocasió centrarem l’entrada del bloc a comentar i explicaré les dificultats específiques d’aprenentatge, conegudes millor com a les DEAs.

Tal i com varen explicar les nostres companyes prèviament, varen centrar el seu treball en la Dislèxia, ja que és la DEA més coneguda. Tot i així, no varen deixar de banda les altres dificultats específiques d’aprenentatge que es poden agrupar en:

El primer que varen fer de tot les nostres companyes per començar a tractar el tema de les dificultats especifiques d’aprenentatge centrant-se en la dislèxia va ser conèixer quins eren els nostres coneixements previs sobre la aquesta. A partir d’aquí es va obrir un debat en la que tots varem fer intervencions i en varem treure aquells punts més importants. Després, se’ns va explicar realment que era la dislèxia.  Tal i com varen exposar, la dislèxia és trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És un trastorn neurobiològic i és crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida. Ens van destacar que les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap inconvenient físic, ni psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però si van afegir que sol anar acompanyada a una sèrie d’alteracions com per exemple: la disatria i la dislogia.

Un pic ens varen exposar la part més teòrica varen mostrar un vídeo d’una al·lota que li van diagnosticar dislèxia. A partir d’aquesta vídeo aquesta al·lota exposava la seva experiència personal.

Com a futura mestra de suport, considero que la dislèxia és una de les dificultats més comunes entre els infants, per aquesta raó és important la seva detecció temprana per tal de poder intervenir el més aviat possible, ja que els alumnes que la pateixen tendeixen a sofrir molts de problemes d’autoestima, ja que veuen com tenen dificultats respecte als seus companys, a més, solen perdre les ganes de seguir estudiant, no es senten motivats i perden les forces.

Des del meu punt de vista, aquets alumnes necessiten unes adaptacions de caràcter no significatiu. Tal vegada fer exàmens orals, reduir el nombre de deures, llegir-los els enunciats... són ajudes que poden afavorir positivament el seu aprenentatge.

En conclusió, vull afegir que és necessari que tota la societat conegui el què és la dislèxia i què suposa, per tal de poder ajudar a tots aquests infants que la pateixen per tal de fer els seus dies més fàcils i bons de dur. Per altra banda, considero de vital importància el paper de la família en aquests alumnes, ja que és imprescindible el suport per part de la família igual que els d’amics i companys per tal que aquets alumnes es sentin recolzat i en cap moment perdin les ganes per seguir aprenent.

Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l’error de pensar que si un nin o una nena amb dislèxia no podrà arribar a tenir unacarrera o no podrà arribar a tenir una bona feina, la qual cosa és totalment incerta, ja que s’ha de tenir clar que són totalment iguals que els altres alumnes, simplement tenen alguna dificultat que els impedeix produir i comprendre textos sense cap entrebanc.