Hola a tothooom!!
L’entrada d’avui anirà destinada a
explicar i valorar els alumnes superdotats,un altre tipus d’alumnes que també
tenen necessitats educatives especials.
Per tractar aquest tema, igual
que ho varen fer les meves companyes per emprendre la seva exposició, va ser
partir d’una cita que va fer un psicòleg educatiu anomenat Joseph Renzulli.
Aquest senyor va dedicar el seu treball a la superdotació dins l’àmbit escolar
per tal que les escoles adoptessin una actitud de potenciació dels talents dels
alumnes dins les aules. Per això va voler deixar clar el concepte de
superdotació dient que: “"Qualsevol persona superdotada ha de tenir certes
característiques relacionades entre si: capacitat intel·lectual superior a
la mitjana, alt grau de dedicació a les tasques i alts nivells de
creativitat".
A partir d’aquí, ens varen
mostrar quins eren els diferents aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora
de classificar un nin/nina superdotat com són:
- - Característiques intel·lectuals
- - Característiques emocionals, és a dir, si es una persona amb tendència al perfeccionisme i de gran sensibilitat.
- - Característiques perceptives, és a dir, de gran intuïció i agudesa visual i auditiva.
Després d’haver exposat una part
teòrica del que eren els alumnes superdotats, varen interpretar tres situacions
dins l’aula on l’alumne/a acaba els deures encomanats i com pot ser l’actuació
de la professora.
-
Situació A: l'alumne/a ha acabat els
deures encomanats i la mestre l'envia a seure al seu lloc i fer silenci.
-
Situació B: l'alumne/a ha acabat els
deure i la mestre/a li dona una altra fitxa per fer.
-
Situació C: L'alumne/a ha acabat els
deures i la mestre li dona permís per anar a cercar un llibre a la biblioteca
que podrà llegir, o fer una comprensió lectora, etc.
A partir d’aquestes tres situacions se’ns va plantejar un debat on es reflexionés quina era l’opció més correcte per tal d’afavorir aquest tipus d’alumnat.
A partir d’aquestes tres situacions se’ns va plantejar un debat on es reflexionés quina era l’opció més correcte per tal d’afavorir aquest tipus d’alumnat.
Conclusions
que varem treure de la situació A va ser que l’actitud del mestre era totalment
passiva, sense cap intenció de potenciar les capacitats de l’alumne, simplement
el conduïa a l’avorriment i la frustració. Per altra banda, a la situació B l’actitud del mestre havia millorat, ja que
havia augmentat el grau d’interés. Tot i així, no deixa de ser una actitud
passiva, ja que tampoc intenta fomentar les seves capacitats ni potenciar a
l’alumne a fer allò que li agrada. I finalment, l’actitud C, que seria la
correcte, on podem veure una actitud del mestre més activa, preocupada,
interessada per potenciar les capacitats de l’alumne i cercar la seva
motivació.
Com a conclusió, vull dir que després de la posada en comú sobre les diferents situacions que es varen representar a l’aula, em va quedar molt clar quina ha de ser l’actitud del mestre/ la mestra. Per tal de potenciar les capacitats d’aquests alumnes s’ha d’intentar motivar-los i cercar reptes que els puguin ajudar a desenvolupar noves capacitats cercant sempre el seu màxim rendiment. No es pot privar a l’alumne a aprendre de manera lliure, a encomanar-li més feines... ja que d’aquesta manera el que estam fent es que l’alumne/a es senti frustrat, perdi les ganes d’aprendre i sobretot la il·lusió per seguir aprenent coses noves.
Des de la part de suport, el que s’ha de fer de cara a n’aquests alumnes amb altes capacitats es potenciar aquells aspectes que li manquin, per tal de millorar i potenciar el màxim les seves capacitats.
Com a conclusió, vull dir que després de la posada en comú sobre les diferents situacions que es varen representar a l’aula, em va quedar molt clar quina ha de ser l’actitud del mestre/ la mestra. Per tal de potenciar les capacitats d’aquests alumnes s’ha d’intentar motivar-los i cercar reptes que els puguin ajudar a desenvolupar noves capacitats cercant sempre el seu màxim rendiment. No es pot privar a l’alumne a aprendre de manera lliure, a encomanar-li més feines... ja que d’aquesta manera el que estam fent es que l’alumne/a es senti frustrat, perdi les ganes d’aprendre i sobretot la il·lusió per seguir aprenent coses noves.
Des de la part de suport, el que s’ha de fer de cara a n’aquests alumnes amb altes capacitats es potenciar aquells aspectes que li manquin, per tal de millorar i potenciar el màxim les seves capacitats.
h Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l'error de creure que un nin amb altes capacitats no necessita cap tipus de suport. Per això, és important com a futura docent conèixer que suposa ser un nen amb altes capacitats i dissenyar activitats que li plantegi reptes i augmenti la seva motivació.
0 comentarios:
Publicar un comentario