AUTISME

Hola a tothom, l’entrada d’avui anirà destinada a tractar el tema del trastorn generalitzat del desenvolupament: l’autisme, i per tant, conèixer les necessitats educatives que requereixen aquets infants. Cal afegir que aquets terme ha anat evolucionant i actualment és conegut com a Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

L’autisme es defineix com un conjunt de trastorn complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per les alteracions qualitatives en la capacitat de comunicar, en les seves relacions socials i en els patrons de conducta estereotipats, restringits i repetitius.

Aquets tema sempre m’ha cridat molt l’atenció, ja que considero que és una de les necessitats específiques d’aprenentatge més difícils d’intervenir. A més, mai he acabat de comprendre que suposava el fet de ser un/a nin/nina autista, tal vegada aquesta incertesa em cridava cada vegada més l’atenció.

Després de l’exposició dels meus companys sobre l’autisme molts dels dubtes que tenia em varen quedar una mica més clars. Gràcies a les seves explicacions i sobretot a l’activitat pràctica que varen realitzar vaig poder entendre de quina manera s’havia d’intervenir si teníem un nen o una nena autista a l’escola.

Primer de tots ens varen explicar breument que era l’autisme destacant els trets més significatius com són:

Posteriorment, ens varen presentar una sèrie de sistema de comunicació per tal de poder establir una relació més estreta amb els nins i nines autistes. La primera varen ser els pictogrames, ja que són un recurs comunicatiu que s’adapten als propòsits comunicatius de l’ensenyança. A més, són un suport que facilita la comprensió del seu món i dels missatge del seu entorn. Aquests, són important pels nens autistes ja que mitjançant l’observació de la imatge poden percebre la informació. Un altre sistema alternatiu que ens varen presentar va ser el llenguatge bimodal, el qual combina la comunicació simultània de signes i parla amb la finalitat de facilitar els intercanvis comunicatius. A partir d’aquesta modalitat es facilita molt la comunicació entre la societat i les persones amb autisme facilitant així la seva comprensió.

Com a conclusió vull afegir que em va resultar molt interessant la manera en què varen enfocar la seva exposició ja que varen donar prioritat a mostrar-nos de quina manera havíem d’intervenir amb els nens i nenes autistes, donant-nos els recursos necessaris per poder respondre a les seves necessitats. Vaig aprendre moltes coses, la primera a saber realment que suposava ser un nen autista i per altra banda què era el que realment era important pels nens autistes, com són les rutines diàries, les normes de comportament, la comunicació i els diferents sistemes de comunicació ...

Finalment, destacar a l’escola allà on faig pràctiques, concretament a l’aula de primer A, hi ha un nen autista. Des del meu punt de vista, considero que no se li apliquen cap de les estratègies metodològiques que varen estar comentant els meus companys, simplement es dedica a anar amb la PT fora de l’aula en unes hores determinades. No considero que el centre no tingui la intenció de treballar amb aquest nen, més bé considero que hi ha una falta de coneixements de com poder ajudar al nen autista en relació al grup classe. Seria interessant que realitzessin alguna sessió on es treballessin les rutines o els comportaments a l’aula de la mateixa manera que activitats sociabilitzadores, ja que es un aspecte que afavoreix al nen autista, però també a la resta dels seus companys. Per això, considero que vital importància la necessitat de conèixer què és l’autisme i què suposa, igual que les altres discapacitat, per tal de poder actuar de la millor manera ja que formen part del nostre dia a dia. 

Finalment vos deix tres enllaços els quals he trobat molt interessants:

-  PaginaWeb1
- PàginaWeb2.
- Pagina Web per professors i pares