L’entrada d’avui anirà encaminada
a una pregunta clau que està molt debatuda en el món de l’educació; ensenyar a
educar?
Aquesta és la pregunta; quin és
el paper de l’escola?El de ensenyar?El d’educar? el d’ensenyar i educar al
mateix temps?
He considerat molt important la necessitat de fer aquesta entrada al blog, ja que moltes vegades s’oblida que l’escola a part d’ensenyar uns continguts establerts pel currículum també s’educa. Sovint he sentit comentaris com; a l’escola només s’ensenya, són les famílies que s’han d’educar els seus fills. Quan sent aquest comentari sovint se’m posa la pell la gallina.
A l’escola, igual que en la vida
mateixa, és una societat, una societat la qual està regida per unes normes i
uns valors, els quals també et serviran per poder viure en un futur a la
societat.
Com a docents, apart d’ensenyar
continguts, els quals també són importants, hem d’ensenyar valors. Valors com l’empatia,
el companyerisme, el respecte, l’amor, l’amistat, solidaritat, igualtat,
justícia... ja que són valors que són vitals per formar persones. Persones que
siguin capaces de viure en un món on es puguin trobar en diferents situacions
saber respondre davant aquestes.
Ensenyar que no es pega a un
company, ensenyar rutines com per exemple aixecar la mà abans de dir algun
cosa, no xerrar mentre un altre xerra, escolar, respectar els companys i els
mestres, demanar ajuda si es necessita.... són situacions que s’aprenen a l’escola
i que després es trasllada a casa i és necessari que les famílies les reforcin.
Per altra banda, cal afegir que,
com a persones que som, els mestres també transmetem als nostres alumnes una
determinada visió del món, i per a ells som un referent, és a dir, som un
mirall en el qual ells s'hi recolzen. De manera que, amb una sola mirada o un
gest feim sentir-los importants,. Així, els hem d'acompanyar en el seu
procés d'ensenyament-aprenentatge ajudant-los en els moments crítics i en els
moments bons. Perquè succeeixi és important, que nosaltres, els mestres tinguem
un coneixement sobre els nostres alumnes, així, entre ells i
nosaltres podrem compartir els problemes, les il·lusions, les inquietuds, els
sentiments formant a persones respectuoses, amb esperit crític, autònoms,
responsables, lliures. Implica un treball conjunt i de saber escoltar-se
els uns els altres formant a persones que raonin i reflexionin els seus
pensaments, allò que pensen. Podrem dur a terme, aquest projecte de vida, si
donam la possibilitat a tots els nostres alumnes d'aprendre, tenint en compte
les seves habilitats, capacitats i necessitats. Per tant, en l'escola treballem
els continguts, els quals sovint duen implícit el treball de les emocions i els
sentiments, els quals sovint es deixen oblidat, tot i que, el treball amb els
altres, compartint i ajudant-se fa feliços als nostres nins i nines. Els hem de
donar la mà en els moments bons i en els no tant bons, ja que entre tots podem
aconseguir que vinguin a l'escola feliços. Dependrà, de la nostra actuació com
a persones i com a docents.
Finalment us deix un vídeo on
podeu veure i entendre un poc més aquestes dues perspectives i extreure les vostres
pròpies conclusions.
0 comentarios:
Publicar un comentario