DEFICIÈNCIA MOTORA

Hola a tothoooom!!!

Tal i com vaig explicar en una de les entrades anteriors, el tema que ens va tocar tractar pel nostre treball és la deficiència motora.

De cara a l’exposició varem explicar el nostre cas pràctic, el qual tractava sobre una nena que rep el nom D’Aroa, és una nena de 12 anys que presenta una miopatia congènita de tipus nemalític. Està escolaritzada des dels cinc anys a l’escola CEIP Camilo José Cela, ja que és un centre ordinari d’integració preferent d’alumnes amb discapacitat motora. Actualment Aroa estan dins el projecte de INeDITHOS, projecte que està dirigit a nins que per condicions mèdiques i de salut viuen en el centre hospitalari de Son Espases. El que pretén aquest projecte és millorar la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, atenent als nins de l’Unitat a nivell educatiu, permetent desenvolupar al màxim les seves possibilitats i potencialitats.   

A partir d’aquest cas, el que varem fer va ser proposar una unitat didàctica on aquesta alumna hi tingues cabuda, demostrant així que és possible que qualsevol alumne té cabuda dins una aula ordinària. D’aquesta manera, el que preteníem era rompre amb qualsevol problema que impedís creure que aquestes persones no tenen cabuda dins una escola i sobretot mostrar i explicar quines haurien de ser les millors actuacions per part dels docents de cara a d’aquest tipus d’alumnat, millorant així la seva qualitat de vida.

Un pic varem haver explicat un poc el cas de n’Aroa vàrem posar en pràctica amb els nostres companys dues activitats a través d’uns dels sistemes de comunicació d’aquestes persones com són els pictogrames. D’aquesta manera el que preteníem era donar a conèixer primer de tots què eren els pictogrames i quina funció tenien.

La primera activitat que varem fer va ser desxifrar una cançó molt coneguda de la nostra infància que estava escrita amb pictogrames. En grups, havien d’intentar descodificar què volia dir cada un dels pictogrames.

L’altra activitat que vàrem fer va ser el d’intentar descriure una persona a partir dels diferents pictogrames que tenim. La resta de la classe havia de descobrir de quin company o companya es tractava.

Considero que va ser una exposició molt interessant, ja que el que varem intentar transmetre era un missatge positiu de cara a la creació d’activitats per aquets tipus de persones. A més, eren activitats que podien servir a qualsevol alumne, ja que intenten ser el més obertes possible perquè tots hi tinguin cabuda.

Per altra banda, també cercàvem sensibilitzar un poc a la gent sobre aquesta deficiència mostrant que amb esforç, coratge i empatia és possible crear ambients d’aprenentatge molt enriquidors on tots aprenem de tots i ens enriquim mútuament.

Personalment va ser una experiència molt positiva, tant de cara a l’elaboració del treballa, ja que he de dir que no estava massa assabentada sobre aquests tipus de deficiències i no em veia capaç de saber respondre a les necessitats d’aquest alumnes, i també de cara a l’exposició amb els companys ja que tots varen participar i varen mostrar interès. Finalment crec que el missatge el vàrem saber transmetre i confiem que els pugui servir útil tant per la vida professional com personal de tots els que hi érem presents.