TDA-H

Hola a tothom!!

L’entrada del bloc d’avui anirà destinada a l’exposició que varen realitzar les nostres companyes sobre el TDA-H.

El TDA-H és avui en dia una de les dificultats més conegudes per la societat ja que des de fa poc s’han fet moltes investigacions perquè aquesta dificultat sigui coneguda per tota la societat per tal de saber actuar enfront a n’aquests casos.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDA-H) és un trastorn neurobiològic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica que afecta entre un 5% i un 10% de la població infantil. Se caracteritza per una dificultat de mantenir l’atenció voluntària de cara a les activitats, ja siguin acadèmiques com quotidianes. A més, pot estar associat a la hiperactivitat.

Com varen exposar les nostres companyes, els símptomes del TDA-H són:

A més, el trastorn es divideix actualment en tres subtipus d’acord amb les principals característiques associades al desordre com poden ser:

El dèficit d’atenció sol anar associat a la falta d’atenció als detalls, comet errors de descuits tant a les feines escolars com en altres feines, a més, té dificultats per organitzar les feines o les activitats, evita les feines que requereixen un gran esforç mental i normalment no segueix les instruccions que li indiquen. Si a més, li afegim hiperactivitat, es mou en excés els peus i les mans i no pot estar assegut. Li costa estar assegut quan ho ha de fer,  xerra molt, li es molt difícil controlar els seus impulsos, li costa respectar les normes tant de comportament com les normes d’un joc o una activitat, sol actuar sense pensar, interromp contínuament, li manca la paciència...

Per poder veure totes aquestes actuacions, les nostres companyes ens varen poder un vídeo on es manifestaven les diferents actuacions que podria tenir un nin amb TDA-H. A més, per finalitzar ens varen posar un vídeo on s’explicava que suposava ser un nin amb TDA-H i el que s’hauria de fer per poder ajudar-lo.

Com a conclusió puc dir que em va agradar molt la seva exposició tot i que considero que ho varen relacionar molt amb la hiperactivitat. Des del meu punt de vista el TDA no ha d’anar lligat a la hiperactivitat, ja que un nen o una nena pot tenir TDA però no té el perquè ser hiperactiu. Aquest és el cas del nen de la meva classe on faig pràctiques. És un nen que l varen diagnosticar TDA a l’etapa d’infantil. És un nen molt tranquil, sovint massa, i a causa de la seva falta de concentració i d’atenció és incapaç de seguir les expilacions de la mestra. Necessita constantment una persona al seu costat que simplement el guiï per poder seguir el ritme i les explicacions per poder situar-se en una activitat i realitzar-la per ell mateix.

 Des de la meva experiència són nins molt intel·ligents que els agrada aprendre coses noves, simplement els costa centrar la seva atenció en una activitat o en una feina. Per aquesta raó, és important dissenyar activitats orals on ells puguin participar i sobretot crear adaptacions a nivell no significatives perquè ho puguin fer com un altre alumne més. 

Per acabar, vos deix dues pàgines molt interessants:

Click Aqui 

Click Aquí