L’entrada d’avui anirà destinada a l’explicació de la sessió que hem realitzat a la classe de suport, la qual ha anat destinada a conèixer i identificar què són i quines són les característiques que presenten els diferents models que suport que poden podem conèixer per tal de poder atendre al màxim les necessitats dels nostres alumnes i actuar de la manera més beneficiosa i correcte en relació als nostres alumnes.
- Els dos tipus de models de suport que tenim són:
- - Model terapèutiu
- - Model alternatiu
MODEL TERAPÈUTIC:
El model terapèutic és aquell que
està fomentat en el dèficit de l’alumne, per tan, podem dir que és un model que
no té en compte ni pretén desenvolupar les potencialitats de l’alumne/a, sinó
que simplement és un model que es centra en la dificultat que aquest alumne/a
presenta. Per aquesta raó podem dir que el model terapèutic no seria el model
de suport més adequat per respondre a les necessitats dels nostres alumnes.
MODEL ALTERNATIU:
El model alternatiu per la seva banda
treballa en el context educatiu i per tant té en compte molts d’àmbits en els
quals ha de fer referència. Aquest model alternatiu presenta una sèrie de
característiques que el defineixen a la perfecció:
- És un model de suport generalitzat, per tant té en compte tots els alumnes, fet que indica que no només es centra en la dificultat d’un sol individu, sinó que actua en relació a tots els alumnes.
- És un model contextual i didàctic
- Consensuat i compartit, ja que s’estableix a partir d’un consens de tot l’equip de suport en coordinació amb els tutors de cada grup
- Novetats organitzatives, fet que demostra que cerca noves idees innovadores.
-
I finalment, té un caràcter preventiu, és a dir,
intenta evitar els problemes que hi puguin sorgir.
A partir d’aquest model de suport
existeixen les aportacions del professor o mestre de suport que s’han de tenir
en compte, com són: la implicació en la dinàmica de l’escola ja que ha d’aportar
noves idees i estratègies per tal de sempre donar una resposta a les
necessitats de cada infant. A més, hi ha d’haver un reconeixement de la seva
tasca docent, fet que implica que ha de ser un mestre útil i significatiu, ha
de ser un recurs indispensable, per aquesta raó ha de facilitar l’ajuda, col·laborar,
cooperar... i finalment, ha de tenir una multidisponibilitat, ja que ha d’oferir
tot un ventall de recursos, ha de tenir una actitud oberta i flexibilitat de
posicionament.
CONCLUSIONS
Després d’haver exposat els dos
models de suport, queda clar quin és el tipus de model que s’ha de dur a terme.
Tot i així, considero que el model de suport terapèutic no deixa de ser
important ja que sovint és important tenir en compte la dificultat de l’alumne/a
per tal de donar-li una resposta. Amb això el que vull dir és que moltes
vegades, els alumnes que tenen una necessitat educativa severa, com pugui ser
un TDH, una dislèxia, un trastorn maduratiu és necessari actuar en funció de la
seva necessitat perquè sinó no poden seguir el ritme dels seus companys. Tot i
això, considero que sempre s’ha de tenir en compte tot l’alumnat, ja sigui NESE
o no, perquè sempre és important proposar idees i estratègies diferents que
ajudin als alumnes.
Finalment destacar la importància
del suport dins l’aula per tal de dur a terme un model de suport alternatiu de
manera correcte, ja que si el suport es du a terme fora de l’aula suprimim l’essència
de la inclusió i passem a desenvolupar un model de suport terapèutic. Per tant,
des del meu punt de vista és de vital importància la combinació dels dos models
de suport accentuant el model alternatiu igual que el treball cooperatiu entre
l’equip de suport i els tutors.
0 comentarios:
Publicar un comentario