Holaaaa a tothom!!
La darrera exposició que varen
fer les nostres companyes va ser sobre un tema poc conegut i què també s’ha de
tenir en compte: Alumnes hospitalitzats.
La seva exposició va estar basada
en l’explicació i donar a conèixer el projecte que es duu a terme dins la
unitat pediàtrica de Semicrítics a l’hospital
de Son Espases de Palma. Per altra banda, ens varen mostrar dos casos reals de
dos infants que viuen a l’hospital; el cas de Tomeu que a més, va a l’aula
hospitalària i el cas de Carla que viu a l’hospital però va a un centre
ordinari. Al final de la seva exposició ens varen mostrar com adaptar una sèrie
d’activitats que es duen a terme a l’aula ordinària a l’aula hospitalària, per
tal de què els nens no abandonin la seva formació acadèmica.
Tal i com ens varen explicar els
alumnes hospitalitzats, són nen normalment entre tres i setze anys, és a dir,
aquells que es troben en edat d’escolarització, que presenten malalties greus i
tenen unes condicions especials, a causa
de les quals requereixen rebre tractaments especialitzats i atenció mèdica
constant.
Hi ha tres tipus d’alumnes
hospitalitzats:
· - Els alumnes que estan ingressats a l’hospital i
que no poden, de cap manera, anar a l’escola ordinària, sinó que han d’aprendre
a l’aula hospitalària.
· - Els alumnes que viuen a l’hospital, perquè
necessiten molta atenció mèdica, però que el seu estat els permet anar a
l’escola cada dia i fer feina a l’aula amb els seus companys. L’únic que
necessita és tenir un assistent tècnic al seu costat, que vetlli pel bon
funcionament de la seva salut.
· - Els alumnes que varen estar hospitalitzats i en
aquests moments es troben a casa seva però no poden anar a l’escola ordinària
per problemes de salut, per tant aquests infants sol·liciten una atenció
educativa a domicili.
Aquests infants, tal com ens
varen explicar i he dit anteriorment, estan dins aules hospitalitàries que són
unitats escolars que es troben a un hospital per atendre als infants ingressats
durant un període de temps i no poden assistir al centre escolar ordinari.
Mitjançant aquestes aules hospitalàries, l’alumnat hospitalitzat rep una
atenció educativa durant el període d’hospitalització amb l’objectiu que l’educació
rebuda sigui la més normalitzada possible i que es minimitzin les conseqüències
negatives que pot causar en aquests infants, tant a nivell educatiu com també
al nivell personal.
UNITAT PEDIÀTRICA DE SEMICRÍTICS
DE SON ESPASES.
La unitat pediàtrica de
semicrítics (UPS) actualment es troba a l’Hospital Universitari de Son Espases
i el que pretén és poder oferir una major atenció sanitària als pacients amb
malalties cròniques.
Aquest espai millora la qualitat
de vida tant dels pacients com de les seves famílies, proporcionant un lloc de
joc i convivència.
Actualment dins la UPS de Son
Espases, es duu a terme un projecte anomenat INeDITHOS (Intervenció i
Investigació per a la Inclusió Educativa i Tecnològica dins l’Àmbit
Hospitalari). L’objectiu d’aquest projecte, com he dit anteriorment, és
millorar la qualitat de vida dels seus pacients i, a la vegada, donar suport a
les famílies, a més de proporcionar una educació dins l’hospital on els infants
poden seguir la seva formació acadèmica. Per aquesta raó, els alumnes que van a
l’aula hospitalària tenen l’atenció de dues mestres que imparteixen les
classes, sempre hi quan el seu estat de salut sigui li permeti. Solen partir
d’una metodologia molt més individualitzada, ja que per distintes raons és molt
difícil seguir un fil en el ritme d’aprenentatge del infants. Solen estar en
contacte amb l’escola on l’alumne està escolaritzat i per tant intenten seguir
el mateix ritme, tot i que és una mica complicat per la mateixa raó que moltes
vegades el seu estat de salut no li permet assistir a l’aula.
Finalment, les nostres companyes
ens varen presentar els seus dos casos pràctics i ens varen mostrar com és el
funcionament d’un alumne que acudeix a l’aula hospitalària i per tant com és la
relació escola-hospital. Per alta banda, el cas de na Carla que no acudeix a
l’aula hospitalària però si que viu a l’hospital.
Com a conclusió he de dir que ha
estat el tema que més m’ha cridat l’atenció de quasi totes les exposicions, ja
que no estava molt informada sobre aquest tema i la veritat que m’ha agradat
molt poder conèixer, per desgràcia, aquesta via d’ensenyament- aprenentatge per
aquests infants.
Des del meu punt de vista,
considero que el projecte d’INeDITHOS és una molt bona iniciativa per donar una
resposta educativa als infants que estan hospitalitzats ja que fan que aquest
infants no perdin el dret a una educació de qualitat.
