Hola a tots i a totes!!!!
Aquesta entrada anirà destinada a
contar-vos un poc la visita d’en Carlos, un nin amb disfàsia i la seva mare, la
qual va ser molt interessant, ja que varem poder presenciar en primera persona
la realitat d’un nen que té disfàsia. A més, va ser molt positiu sentir quines
havien estat les seves dificultats que s’havia trobat a l’escola i sobretot,
quin va ser el paper de la família, igual que el paper del mestre de suport.
Cal afegir que va ser una xerrada molt emotiva, ja que la mare d’en Carlos
explicava les coses amb molt de sentiment, exposant en tot moment el llarg i
dur camí que una mare ha de passar per poder ajudar el seu fill cercant sempre
les millors ajudes tant per part de l’escola, com dels especialistes, com dels amics...
Primer de tots, explicaré un poc
la història d’en Carlos i com va ser el llarg camí que ha recorregut per tal
d’arribar a on és ara.
En Carlos, és un nen que
actualment està cursant 2n d’ESO, té dues germanes, una més gran i una més
petita. La seva mare, la qual era qui ens feia la xerrada és mestra i el seu
pare és constructor.
Tal i com va explicar la mare
d’en Carlos, na Maria, tot va començar quan l’avi d’en Carlos es va adornar que
en Carlos, quan era petit era un nen molt solitari, que gaire no xerrava, que
repetia les coses... La seva mare, preocupada ho va comentar a la seva mestra
d’infantil i aquesta li va aconsellar que ho comentes una neuropediatre.
Després de llargues proves, s’adonen que hi ha un problema a les orelles i per
això el varen sotmetre a una operació. Després d’aquesta operació, en Carlos,
s’assustava als sons, i seguia sent un nen solitari, no xerrava... per això,
varen seguir fent proves mèdiques com les TACS i altres. Li varen fer una diagnòstic diferenciat per
descartar que fos un nen autista, però li varen trobar que era un nen amb un
trastorn específic del llenguatge, conegut com a disfàsia.
La disfàsia, és la pèrdua parcial
de la parla deguda a una lesió cortical en les àrees específiques del
llenguatge. Aquest dèficit en el llenguatge oral és caracteritza, a més per un
retard cronològic en l'adquisició del llenguatge, per importants dificultats
específiques per a l'estructuració del mateix, produint-se així, conductes
verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos
normals d'adquisició i desenvolupament del llenguatge.
TRACTAMENT D’UN NEN AMB DISFÀSIA.
El tractament d’un nen amb
disfàsia ha ser per tant d’un logopeda, amb un treball individualitzat on hi
hagi exercicis d’atenció, de fonologia i fonètica, d’aplicació del vocabulari,
morfosintaxis i pragmàtica. Per aquesta raó, són molt important les
estimulacions. En Carlos no entén allò que és abstracte, necessita veure-ho,
tocar-ho... ja que té afectada la part oral com l’escrita. Per aquest motiu li
costa entendre i xerrar.
CONCLUSIONS
M’agradaria destacar que va ser
una xerrada molt interessant i molt productiva, ja que varen poder presenciar
la realitat d’un nen amb una necessitat educativa especial.
Gràcies a la visita d’en Carlos i
la seva mare em vaig conscienciar de la importància de la nostra feina per
aquests alumnes. La importància de la sensibilitat cap aquests nens per tal de
fer-los els camí més fàcil i proporcionar-los una tranquil·litat i felicitat.
Per altra banda, destacar la
importància de la coordinació de la mestra de suport amb la tutora, proposant
idees, cercant solucions i alternatives perquè aquests nens tinguin cabuda dins
una aula ordinària sense haver de sentir-se inferiors o diferents. També, és de
vital importància les reunions amb les famílies per tal d’orientar-les i
ajudar-les.
Finalment, m’agradaria comentar
el tema de les ACS, ja que tal i com es va comentar a la classe de suport, les
hem d’evitar sempre i quan no sigui d’extrema necessitat, perquè en un futur
aquests nen que tinguin una ACS poder tenir problemes per poder obtenir la
titulació d’ESO. Per aquesta raó, és important que sempre que sigui possible és
millor fer una adaptació no significativa i intentar que els alumnes vagin
progressant al seu ritme.
