Sobre mi

Mi Texto

RSS

TEMA 6: QUIN MESTRE VOLEM SER?

Les dues darreres activitats que varem realitzar a la sessió final de la classe de suport varen estar relacionades amb quin tipus de mestre volem ser.
Per tal de reflexionar sobre aquesta pregunta varen dur a terme dues dinàmiques de grup. La primera tenia a veure en els diferents estils d'aprenentatge que existeixen que són: auditiu, visual, mostrar l'objecte i evocació.

Per dur a terme l'activitat la professora va demanar 4 voluntaris, els quals havien de representar la definició d'un objecte, sense dir que era, seguint les indicacions que se'ls demanava als papers que els havien repartit. D'aquesta manera, les nostres companyes varen definir l'objecte (cadira) segons les indicacions, les quals feien referència als diferents estils d'aprenentatge.

Aquí vos deix els distints estils d'aprenentatge i les seves caracterísitiques:


CONCLUSIONS:

A partir d'aquesta dinàmica de grup varem poder reflexionar sobre quin mestre volíem ser. Em va parèixer molt interessant el fet de representar els diferents estils d'aprenentatge, ja que d'aquesta manera quedava més visual i, per tant, podíem analitzar quins comportaments o actituds no s'han d'adoptar a l'hora de ser mestre. Per altra banda, em va quedar molt clar com canvia la manera de trametre una informació adoptant diferents actituds, ja que un mestre el qual és molt poc expressiu, sense gests, sense cap referència a l'objecte o situació, és molt difícil que els alumnes captin el missatge que vol transmetre, en canvi, un mestre que mostra l'objecte al qual fa referència o simplement descriu com és mitjançant els gests canvia molt. 
Per aquesta raó, considero que és important que siguem un docent amb passió pel que fem, amb motivació i transmetent-la als nostres alumnes,cercant sempre noves idees, proposant alternatives i sempre sent positius davant aquella situació.   

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TEMA 5: CONCEPTES RELACIONATS AMB LA INCLUSIÓ.

Hola a tothoooom!!

L’entrada d’avui estirà enfocada en l’explicació de les activitats que vàrem realitzar a la darrera sessió de la classe de suport.

La primera activitat o dinàmica de grup que varem fer tenia com a objectius la reflexió al voltant dels trets més significatius de la inclusió al voltant de les imatges que es varen mostrar i, també pretenia recordar i relacionar diferents conceptes, principis i plantejaments treballats.

L’activitat consistia en l’anàlisi d’unes imatges i havíem d’anotar dues idees, paraules o frases en relació a cadascuna de les imatges de presentació. La primera idea que havíem de relacionar tenia a veure amb nosaltres, i l’altre havia de ser una idea en relació a la inclusió o en el procés d’ensenyament aprenentatge.

A continuació us presentaré una sèrie d’imatges que han sortit a la sessió juntament amb la idea clau relacionada amb la inclusió o amb el procés d’ensenyament aprenentatge.


       APRENENTATGE


CRITERIS D'AVALUACIÓ 



ESTILS D'APRENENTATGE


DINÀMIQUES COOPERATIVES



CONCLUSIONS


A partir de l’activitat d’avui ens ha servit per recordar els conceptes claus sobre la inclusió, fet que considero bastant important de cara a l’examen, ja que són conceptes que sempre s’han de tenir presents dins el món de la docència. Per altra banda, ha estat interessant descobrir com les imatges  són un clar exemple de transmissió d’idees, al qual cosa demostra que no sempre hi ha una opció correcta. Per això, és important sempre tenir en compte les diferents vies, idees i aportacions tants dels nostres alumnes com de possibles coordinacions de grup ja sigui de la mestra de suport, de la tutora o d’altres professionals, ja que a partir de moltes idees pot realment sorgir aquella que pugui beneficiar a la majoria. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TALLER DE BIBLIOTECA


En l'actualitat sembla que l'objectiu primordial de l'educació és ensenyar a llegir correctament, deixant un poc de banda, el procés de maduració de l'alumnat així com les seves capacitats i habilitats. Un fet que implica treballar un determinat objectiu sense tenir en compte les necessitats de cada un d'ells i que per tant pot portar a l'alumnat a la desmotivació i falta de ganes per seguir aprenent. 

En la meva escola de pràctiques, cada divendres els nins s'emporten un llibre a casa per llegir-lo durant una setmana, i a partir del qual, han d'emplenar una fitxa de lectura on es demana el següent:

  • Títol del llibre
  • Autor
  • Personatges principals
  • què passa a la lectura
  • Pinta el què passa a la història 
  • T'ha agradat ? (opinió personal)

A la meva classe alguns alumnes, tenen dificultats de lectura i comprensió de textos, molts es troben a la fase síl·làbica alfabètica. Altres però, ja tenen adquirida la lectura, de fet tenen una bona velocitat lectora. Per tant, podem dir que ens trobam en una classe on existeixen diferents ritmes d'aprenentatge i de lectura. Per això, en una reunió de cicle es va plateja la idea de la lectura lliure, ja que sovint es pretén que tots llegeixin el mateix llibre quan els interessons dels alumnes són molt diversos. 

Per aquesta raó es va proposar aquest taller, on l'alumnat va a la biblioteca i elegeix segons els seus interessos i necessitats els llibres que desitjen emportar-se a casa i llegir-los. Per tant, es dóna l'oportunitat de la lliure elecció en funció dels seus interessos i la seva motivació intrínseca. 

Crec que aquesta és una bona manera d'atendre la diversitat de l'aula, ja que tots elegeixen el tipus de llibre que s'adapta millor al seu ritme d'aprenentatge. La mestra, fa de guia ajudant als alumnes que no saben quin llibre llegir, donant-los alguns títols perquè ells elegeixin d'entre tots el que voldrien llegir. Així, la biblioteca esdevé un centre obert a tots els alumnes i se li fa un bon ús, on els alumnes van adquirint l'hàbit de la lectura. 

                                     

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

MODELS DE SUPORT (TEMA 3)



                                   


L’entrada d’avui anirà destinada a l’explicació de la sessió que hem realitzat a la classe de suport, la qual ha anat destinada a conèixer i identificar què són i quines són les  característiques que presenten els diferents models que suport que poden podem conèixer per tal de poder atendre al màxim les necessitats dels nostres alumnes i actuar de la manera més beneficiosa i correcte en relació als nostres alumnes.

  • Els dos tipus de models de suport que tenim són:

-          - Model terapèutiu
-         -  Model alternatiu

MODEL TERAPÈUTIC:

El model terapèutic és aquell que està fomentat en el dèficit de l’alumne, per tan, podem dir que és un model que no té en compte ni pretén desenvolupar les potencialitats de l’alumne/a, sinó que simplement és un model que es centra en la dificultat que aquest alumne/a presenta. Per aquesta raó podem dir que el model terapèutic no seria el model de suport més adequat per respondre a les necessitats dels nostres alumnes.

MODEL ALTERNATIU:

El model alternatiu per la seva banda treballa en el context educatiu i per tant té en compte molts d’àmbits en els quals ha de fer referència. Aquest model alternatiu presenta una sèrie de característiques que el defineixen a la perfecció: 

  •       És un model de suport generalitzat, per tant té en compte tots els alumnes, fet que indica que no només es centra en la dificultat d’un sol individu, sinó que actua en relació a tots els alumnes.
  •             És un model contextual i didàctic
  •           Consensuat i compartit, ja que s’estableix a partir d’un consens de tot l’equip de suport en coordinació amb els tutors de cada grup  
  •           Novetats organitzatives, fet que demostra que cerca noves idees innovadores.

-          I finalment, té un caràcter preventiu, és a dir, intenta evitar els problemes que hi puguin sorgir.

A partir d’aquest model de suport existeixen les aportacions del professor o mestre de suport que s’han de tenir en compte, com són: la implicació en la dinàmica de l’escola ja que ha d’aportar noves idees i estratègies per tal de sempre donar una resposta a les necessitats de cada infant. A més, hi ha d’haver un reconeixement de la seva tasca docent, fet que implica que ha de ser un mestre útil i significatiu, ha de ser un recurs indispensable, per aquesta raó ha de facilitar l’ajuda, col·laborar, cooperar... i finalment, ha de tenir una multidisponibilitat, ja que ha d’oferir tot un ventall de recursos, ha de tenir una actitud oberta i flexibilitat de posicionament.

CONCLUSIONS

Després d’haver exposat els dos models de suport, queda clar quin és el tipus de model que s’ha de dur a terme. Tot i així, considero que el model de suport terapèutic no deixa de ser important ja que sovint és important tenir en compte la dificultat de l’alumne/a per tal de donar-li una resposta. Amb això el que vull dir és que moltes vegades, els alumnes que tenen una necessitat educativa severa, com pugui ser un TDH, una dislèxia, un trastorn maduratiu és necessari actuar en funció de la seva necessitat perquè sinó no poden seguir el ritme dels seus companys. Tot i això, considero que sempre s’ha de tenir en compte tot l’alumnat, ja sigui NESE o no, perquè sempre és important proposar idees i estratègies diferents que ajudin als alumnes.

Finalment destacar la importància del suport dins l’aula per tal de dur a terme un model de suport alternatiu de manera correcte, ja que si el suport es du a terme fora de l’aula suprimim l’essència de la inclusió i passem a desenvolupar un model de suport terapèutic. Per tant, des del meu punt de vista és de vital importància la combinació dels dos models de suport accentuant el model alternatiu igual que el treball cooperatiu entre l’equip de suport i els tutors.


                   

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LES TICS A L'AULA.


Hola a tothoom !!!


La meva entrada  d'avui estirà enfocada en parlar de com les tic, poden ser utilitzades com un recurs més dintre de l'aula; no només per a l'alumnat amb Necessitats Educatives sinó que també per a la resta d'alumnes. 

Sovint, és un recurs que no és té en compte dins la programació, tal vegada per la falta de formació del professorat o per la falta d'interés per a posar en marxa un projecte que requereix un gran esforç per a la comunitat educativa. Per això, és important tenir-les en compte per dissenyar noves activitats que motivin als alumnes i captin la seva atenció. 

He de dir, que en l'escola a on realitzo les pràctiques, concretament, en el primer cicle d'educació primària, cada aula té un ordinador i un projector però no disposa d'una pantalla per a poder reflexar la imatge. A més, d'una sala d'ordinador-biblioteca que es pot utilitzar sempre i quan ningú en aquell moment ho utilitzi.  Això, fa que, l'ordinador, s'utilitza en ocasions puntuals i ara a n'aquests moments s'ha utilitzat més perquè alguns dels materials que he utilitzat durant les meves pràctiques hem fet servir l'ordinador per treballar l'aire, l'aigua, veure alguns vídeos,.... Crec que si és té a l'abast un recurs com aquest, s'hauria de fer l'esforç d'utilitzar-lo ja que és un recurs que permet a l'alumnat amb necessitats educatives especials que desperti en ell o ella, el seu interès, la seva motivació. Però a més, agilitza el seu treball, i fins i tot, augmenta la seva productivitat dins de l'aula millorant la seva autoestima ja que es senten còmodes treballant els continguts des de l'ordenador; resultant ser aquest, una font d'aprenentatge. Per això, és important utilitzar l'ordinador sempre que sigui necessari i no només en les hores d'informàtica. 

A més, tenim una hora els divendres que es dedica exclusivament a les TIC però, en comptes de programar activitats complementàries o de reforç a partir dels ordinadors, ve la mestra d'anglès i els posa el CD del llibre i els alumnes juguen. Per l'assignatura d'anglès considero que és una bona iniciativa, però crec que no només s'hauria de fer a les l'hora d'anglès, sinó a totes en àrees. 

De manera que, la diversitat de materials i les noves tecnologies són bones estratègies per utilitzar-les dintre de la nostra aula ja que quan es treballa amb qualsevol alumne sempre és important captar l'atenció del nin o nina per tal d'aconseguir un aprenentatge. Per tant, el més important és que aquests materials beneficien a l'alumnat. 
                             
Finlament us deix un vídeo el quan mostra com s'han d'integrar les TICS dins l'aula i, a més, fer un bon ús d'elles.

                               

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ANÀLISIS DE L'HORARI DE SUPORT (TEMA 3)

ACTIVITAT: ANÀLISIS DE SUPORT DE NA MIRIAM. 

A partir d'aquesta entrada exposaré una breu reflexió sobre l'activitat que hem realitzat aquesta setmana a la classe de suport. 
A partir de la taula de Teresa Huguet (2006) Aprenem junts a l'aula varem analitzar l'horari de suport de la nostra professora Miriam. A partir d'aquesta taula s'analitzen les diferents tipus de suport amb dos mestres a l'aula. Com veureu a la graella es divideixen els suports per nivell (8), explica quines són les intervencions dels mestres, valora quina són les oportunitats de les mesures i finalment, quines mesures s'han d'aplicar per la coordinació del tutor/tutora i la mestra de suport. 

Aquí us deix la taula: 






A partir d'aquest anàlisis de na Teresa Huguet es pot veure clarament com es pot dur a terme un suport dins l'aula amb dos mestres. A més, t'explica quines haurien de ser les implicacions de coordinació per tal que es pugui obtenir el millors beneficis. 
Considero que el suport amb dos mestres dins l'aula és el que s'hauria de dur a terme a totes les escoles, ja l'aula ordinària és el lloc natural d'aprenentatge per excel·lència. Molts dels alumnes, es poden sentir diferents si veuen que ells han d'anar amb una persona que els ajuda fora de l'aula, en canvi, si els mestres de suport estan dins l'aula no només proporcionen ajuda a tots aquells que ho necessiten sinó que tots els alumnes en poden sortir beneficiats ja que aporten un suport a nivell general d'aula.  



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

LA MOTIVACIÓ; EL MOTOR DE L'APRENENTATGE

Hola a tothooom!!
                               

L'entrada d'avui anirà destinava a valorar el paper de la motivació dins el procés d'ensenyament aprenentatge. 

La motivació és un element clau en l’aprenentatge de l’alumnat. Sense motivació és molt difícil que un nin o nina aprengui alguna cosa. Per tant, és millor que l’alumne estigui predisposat a aprendre allò que li volem ensenyar. Aquest, és un repte difícil d’aconseguir pel sistema educatiu establert en l’actualitat. Per això, és important que nosaltres, les noves generacions tinguem en compte aquest element clau per tal que els nostres alumnes aprenguin motivats. Aquest fet, implica ser capaços d’utilitzar diferents estratègies per motivar-los, una tasca que requereix d'un gran esforç. Així que, entre tots hem de treballar per estimular la voluntat dels nostres alumnes per aprendre continguts i coneixements nous.


A continució vos deix un vídeo, el qual ens pot ajudar a entendre millor que és la motivació per les persones. 

                          

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL PAPER DEL TUTOR EN UN ALUMNE NESE.

Hola a tothoom!! 
L'entrada d'avui anirà destinava comentar la visita que ens va fer el tutor de l'escola CEIP JUNIPER SERRA de Petra. 

De la mateixa manera que ens va visitar en Carlos i la seva mare, també ho va fer el tutor de 6è de l'escola de Juniper Serra de petra. És una escola d'una sola línia, la qual cosa la fa més familiar, ja que el nombre d'alumnes és més reduït i això possibilita que tots es coneguin. 

A nivell de tutoria, ens va comentar quines eren les tasques que realitzava de cara als alumnes amb necessitats educatives especials. Ens va comentar que el fet de ser tutor tenir un poder de decisió damunt aquests alumnes, però també va ser realista dient que els mestres de suport eren realment qui sabien el que necessitava cada alumne, per això, normalment ell no solia tenir la darrera paraula. 

Un altre aspecte que em va cridar l'atenció va ser l'utilització de les TIC a un nivell bastant avançat. A les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi els alumnes no tenen llibre, la qual cosa fa que treballin més amb les TICs. Ens va comentar que les TIC solen ser una gran motivació i ajuda tant pels alumnes amb dificultat com els que no. Sobretot pels alumnes que tenen problemes a l'hora d'escriure, el fet d'utilitzar un ordinador els ajuda fet que també els motiva i capta la seva atenció. Per altra banda, les TIC ajuden a atendre a diversitat ja que ofereixen tot una sèrie de recursos i materials que poden ajudar i facilitar l'aprenentatge de tots aquets alumnes. 

Finalment, ens va comentar una nova via de treballar les matemàtiques com són ELS TALLERS DE MATEMÀTIQUES, en els quals es treballa el càlcul mental, resolució de problemes i també la invenció de problemes. 

Aquí us deixo l'enllaç a la pàgina web del centre el qual està molt ben estructurat i on podeu consultar tots els serveis i projecten en els quals l'escola hi treballa. 


Conclusions:

Em va resultar molt interessant la visita d'un tutor de tercer cicle, ja que quasi tot sempre anava destinat a primer cicle i considero que el tercer cicle és un dels més importants juntament amb el primer ja que suposa un gran canvi en el seu procés d'aprenentatge. 

El treball col·laboratiu del tutor i dels mestres de suport és molt important, ja que d'aquesta manera els alumnes amb necessitats no perden el ritme en respecte als seus companys i sempre es troben al mateix nivell. 




  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

EL PAPER DE LA FAMÍLIA AMB UN ALUMNE NESE.

Hola a tots i a totes!!!!

Aquesta entrada anirà destinada a contar-vos un poc la visita d’en Carlos, un nin amb disfàsia i la seva mare, la qual va ser molt interessant, ja que varem poder presenciar en primera persona la realitat d’un nen que té disfàsia. A més, va ser molt positiu sentir quines havien estat les seves dificultats que s’havia trobat a l’escola i sobretot, quin va ser el paper de la família, igual que el paper del mestre de suport. Cal afegir que va ser una xerrada molt emotiva, ja que la mare d’en Carlos explicava les coses amb molt de sentiment, exposant en tot moment el llarg i dur camí que una mare ha de passar per poder ajudar el seu fill cercant sempre les millors ajudes tant per part de l’escola, com dels especialistes, com dels amics...

Primer de tots, explicaré un poc la història d’en Carlos i com va ser el llarg camí que ha recorregut per tal d’arribar a on és ara.

En Carlos, és un nen que actualment està cursant 2n d’ESO, té dues germanes, una més gran i una més petita. La seva mare, la qual era qui ens feia la xerrada és mestra i el seu pare és constructor.

Tal i com va explicar la mare d’en Carlos, na Maria, tot va començar quan l’avi d’en Carlos es va adornar que en Carlos, quan era petit era un nen molt solitari, que gaire no xerrava, que repetia les coses... La seva mare, preocupada ho va comentar a la seva mestra d’infantil i aquesta li va aconsellar que ho comentes una neuropediatre. Després de llargues proves, s’adonen que hi ha un problema a les orelles i per això el varen sotmetre a una operació. Després d’aquesta operació, en Carlos, s’assustava als sons, i seguia sent un nen solitari, no xerrava... per això, varen seguir fent proves mèdiques com les TACS i altres.  Li varen fer una diagnòstic diferenciat per descartar que fos un nen autista, però li varen trobar que era un nen amb un trastorn específic del llenguatge, conegut com a disfàsia.

La disfàsia, és la pèrdua parcial de la parla deguda a una lesió cortical en les àrees específiques del llenguatge. Aquest dèficit en el llenguatge oral és caracteritza, a més per un retard cronològic en l'adquisició del llenguatge, per importants dificultats específiques per a l'estructuració del mateix, produint-se així, conductes verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos normals d'adquisició i desenvolupament del llenguatge.

 TRACTAMENT D’UN NEN AMB DISFÀSIA.

El tractament d’un nen amb disfàsia ha ser per tant d’un logopeda, amb un treball individualitzat on hi hagi exercicis d’atenció, de fonologia i fonètica, d’aplicació del vocabulari, morfosintaxis i pragmàtica. Per aquesta raó, són molt important les estimulacions. En Carlos no entén allò que és abstracte, necessita veure-ho, tocar-ho... ja que té afectada la part oral com l’escrita. Per aquest motiu li costa entendre i xerrar.

CONCLUSIONS

M’agradaria destacar que va ser una xerrada molt interessant i molt productiva, ja que varen poder presenciar la realitat d’un nen amb una necessitat educativa especial.

Gràcies a la visita d’en Carlos i la seva mare em vaig conscienciar de la importància de la nostra feina per aquests alumnes. La importància de la sensibilitat cap aquests nens per tal de fer-los els camí més fàcil i proporcionar-los una tranquil·litat i felicitat.

Per altra banda, destacar la importància de la coordinació de la mestra de suport amb la tutora, proposant idees, cercant solucions i alternatives perquè aquests nens tinguin cabuda dins una aula ordinària sense haver de sentir-se inferiors o diferents. També, és de vital importància les reunions amb les famílies per tal d’orientar-les i ajudar-les.


Finalment, m’agradaria comentar el tema de les ACS, ja que tal i com es va comentar a la classe de suport, les hem d’evitar sempre i quan no sigui d’extrema necessitat, perquè en un futur aquests nen que tinguin una ACS poder tenir problemes per poder obtenir la titulació d’ESO. Per aquesta raó, és important que sempre que sigui possible és millor fer una adaptació no significativa i intentar que els alumnes vagin progressant al seu ritme.  

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

ALUMNES HOSPITALTZATS






Holaaaa a tothom!!

La darrera exposició que varen fer les nostres companyes va ser sobre un tema poc conegut i què també s’ha de tenir en compte: Alumnes hospitalitzats.

La seva exposició va estar basada en l’explicació i donar a conèixer el projecte que es duu a terme dins la unitat pediàtrica de Semicrítics  a l’hospital de Son Espases de Palma. Per altra banda, ens varen mostrar dos casos reals de dos infants que viuen a l’hospital; el cas de Tomeu que a més, va a l’aula hospitalària i el cas de Carla que viu a l’hospital però va a un centre ordinari. Al final de la seva exposició ens varen mostrar com adaptar una sèrie d’activitats que es duen a terme a l’aula ordinària a l’aula hospitalària, per tal de què els nens no abandonin la seva formació acadèmica. 

Tal i com ens varen explicar els alumnes hospitalitzats, són nen normalment entre tres i setze anys, és a dir, aquells que es troben en edat d’escolarització, que presenten malalties greus i tenen unes condicions  especials, a causa de les quals requereixen rebre tractaments especialitzats i atenció mèdica constant.

Hi ha tres tipus d’alumnes hospitalitzats:
·         - Els alumnes que estan ingressats a l’hospital i que no poden, de cap manera, anar a l’escola ordinària, sinó que han d’aprendre a l’aula hospitalària.

·         - Els alumnes que viuen a l’hospital, perquè necessiten molta atenció mèdica, però que el seu estat els permet anar a l’escola cada dia i fer feina a l’aula amb els seus companys. L’únic que necessita és tenir un assistent tècnic al seu costat, que vetlli pel bon funcionament de la seva salut.

·        -  Els alumnes que varen estar hospitalitzats i en aquests moments es troben a casa seva però no poden anar a l’escola ordinària per problemes de salut, per tant aquests infants sol·liciten una atenció educativa a domicili.

Aquests infants, tal com ens varen explicar i he dit anteriorment, estan dins aules hospitalitàries que són unitats escolars que es troben a un hospital per atendre als infants ingressats durant un període de temps i no poden assistir al centre escolar ordinari. Mitjançant aquestes aules hospitalàries, l’alumnat hospitalitzat rep una atenció educativa durant el període d’hospitalització amb l’objectiu que l’educació rebuda sigui la més normalitzada possible i que es minimitzin les conseqüències negatives que pot causar en aquests infants, tant a nivell educatiu com també al nivell personal.

UNITAT PEDIÀTRICA DE SEMICRÍTICS DE SON ESPASES.

La unitat pediàtrica de semicrítics (UPS) actualment es troba a l’Hospital Universitari de Son Espases i el que pretén és poder oferir una major atenció sanitària als pacients amb malalties cròniques.

Aquest espai millora la qualitat de vida tant dels pacients com de les seves famílies, proporcionant un lloc de joc i convivència.
Actualment dins la UPS de Son Espases, es duu a terme un projecte anomenat INeDITHOS (Intervenció i Investigació per a la Inclusió Educativa i Tecnològica dins l’Àmbit Hospitalari). L’objectiu d’aquest projecte, com he dit anteriorment, és millorar la qualitat de vida dels seus pacients i, a la vegada, donar suport a les famílies, a més de proporcionar una educació dins l’hospital on els infants poden seguir la seva formació acadèmica. Per aquesta raó, els alumnes que van a l’aula hospitalària tenen l’atenció de dues mestres que imparteixen les classes, sempre hi quan el seu estat de salut sigui li permeti. Solen partir d’una metodologia molt més individualitzada, ja que per distintes raons és molt difícil seguir un fil en el ritme d’aprenentatge del infants. Solen estar en contacte amb l’escola on l’alumne està escolaritzat i per tant intenten seguir el mateix ritme, tot i que és una mica complicat per la mateixa raó que moltes vegades el seu estat de salut no li permet assistir a l’aula.

Finalment, les nostres companyes ens varen presentar els seus dos casos pràctics i ens varen mostrar com és el funcionament d’un alumne que acudeix a l’aula hospitalària i per tant com és la relació escola-hospital. Per alta banda, el cas de na Carla que no acudeix a l’aula hospitalària però si que viu a l’hospital.

Com a conclusió he de dir que ha estat el tema que més m’ha cridat l’atenció de quasi totes les exposicions, ja que no estava molt informada sobre aquest tema i la veritat que m’ha agradat molt poder conèixer, per desgràcia, aquesta via d’ensenyament- aprenentatge per aquests infants.

Des del meu punt de vista, considero que el projecte d’INeDITHOS és una molt bona iniciativa per donar una resposta educativa als infants que estan hospitalitzats ja que fan que aquest infants no perdin el dret a una educació de qualitat. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEAs

Hola a tooothom!!

En aquesta ocasió centrarem l’entrada del bloc a comentar i explicaré les dificultats específiques d’aprenentatge, conegudes millor com a les DEAs.
Tal i com varen explicar les nostres companyes prèviament, varen centrar el seu treball en la Dislèxia, ja que és la DEA més coneguda. Tot i així, no varen deixar de banda les altres dificultats específiques d’aprenentatge que es poden agrupar en:
*      Trastorns del llenguatge
o   Mutisme
o   Retard del desenvolupament del llenguatge
o   Disfàsia
o   Afàsia
o   Dislàlia
o   Disartria
o   Immaduresa articulatòria

*      Trastorns d’aprenentatge
o   Dislèxia
o   Discalcúlia
o   Disortografia
o   Disgrafia
o   Trastorns d’escriptura

El primer que varen fer de tot les nostres companyes per començar a tractar el tema de les dificultats especifiques d’aprenentatge centrant-se en la dislèxia va ser conèixer quins eren els nostres coneixements previs sobre la aquesta. A partir d’aquí es va obrir un debat en la que tots varem fer intervencions i en varem treure aquells punts més importants. Després, se’ns va explicar realment que era la dislèxia.  Tal i com varen exposar, la dislèxia és trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És un trastorn neurobiològic i és crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida. Ens van destacar que les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap inconvenient físic, ni psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però si van afegir que sol anar acompanyada a una sèrie d’alteracions com per exemple: la disatria i la dislogia.

Un pic ens varen exposar la part més teòrica varen mostrar un vídeo d’una al·lota que li van diagnosticar dislèxia. A partir d’aquesta vídeo aquesta al·lota exposava la seva experiència personal.

Com a futura mestra de suport, considero que la dislèxia és una de les dificultats més comunes entre els infants, per aquesta raó és important la seva detecció temprana per tal de poder intervenir el més aviat possible, ja que els alumnes que la pateixen tendeixen a sofrir molts de problemes d’autoestima, ja que veuen com tenen dificultats respecte als seus companys, a més, solen perdre les ganes de seguir estudiant, no es senten motivats i perden les forces.

Des del meu punt de vista, aquets alumnes necessiten unes adaptacions de caràcter no significatiu. Tal vegada fer exàmens orals, reduir el nombre de deures, llegir-los els enunciats... són ajudes que poden afavorir positivament el seu aprenentatge.
En conclusió, vull afegir que és necessari que tota la societat conegui el què és la dislèxia i què suposa, per tal de poder ajudar a tots aquests infants que la pateixen per tal de fer els seus dies més fàcils i bons de dur. Per altra banda, considero de vital importància el paper de la família en aquests alumnes, ja que és imprescindible el suport per part de la família igual que els d’amics i companys per tal que aquets alumnes es sentin recolzat i en cap moment perdin les ganes per seguir aprenent.



Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l’error de pensar que si un nin o una nena amb dislèxia no podrà arribar a tenir unacarrera o no podrà arribar a tenir una bona feina, la qual cosa és totalment incerta, ja que s’ha de tenir clar que són totalment iguals que els altres alumnes, simplement tenen alguna dificultat que els impedeix produir i comprendre textos sense cap entrebanc.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TDA-H




Hola a tothom!!
L’entrada del bloc d’avui anirà destinada a l’exposició que varen realitzar les nostres companyes sobre el TDA-H.

El TDA-H és avui en dia una de les dificultats més conegudes per la societat ja que des de fa poc s’han fet moltes investigacions perquè aquesta dificultat sigui coneguda per tota la societat per tal de saber actuar enfront a n’aquests casos.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDA-H) és un trastorn neurobiològic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica que afecta entre un 5% i un 10% de la població infantil. Se caracteritza per una dificultat de mantenir l’atenció voluntària de cara a les activitats, ja siguin acadèmiques com quotidianes. A més, pot estar associat a la hiperactivitat.

Com varen exposar les nostres companyes, els símptomes del TDA-H són:

-          Dèficit d’atenció
-          Hiperactivitat
-          Impulsivitat

A més, el trastorn es divideix actualment en tres subtipus d’acord amb les principals característiques associades al desordre com poden ser:
-       
             Inatent
-          Hiperactiu- impulsiu
-          Combinat

El dèficit d’atenció sol anar associat a la falta d’atenció als detalls, comet errors de descuits tant a les feines escolars com en altres feines, a més, té dificultats per organitzar les feines o les activitats, evita les feines que requereixen un gran esforç mental i normalment no segueix les instruccions que li indiquen. Si a més, li afegim hiperactivitat, es mou en excés els peus i les mans i no pot estar assegut. Li costa estar assegut quan ho ha de fer,  xerra molt, li es molt difícil controlar els seus impulsos, li costa respectar les normes tant de comportament com les normes d’un joc o una activitat, sol actuar sense pensar, interromp contínuament, li manca la paciència...

Per poder veure totes aquestes actuacions, les nostres companyes ens varen poder un vídeo on es manifestaven les diferents actuacions que podria tenir un nin amb TDA-H. A més, per finalitzar ens varen posar un vídeo on s’explicava que suposava ser un nin amb TDA-H i el que s’hauria de fer per poder ajudar-lo.

Com a conclusió puc dir que em va agradar molt la seva exposició tot i que considero que ho varen relacionar molt amb la hiperactivitat. Des del meu punt de vista el TDA no ha d’anar lligat a la hiperactivitat, ja que un nen o una nena pot tenir TDA però no té el perquè ser hiperactiu. Aquest és el cas del nen de la meva classe on faig pràctiques. És un nen que l varen diagnosticar TDA a l’etapa d’infantil. És un nen molt tranquil, sovint massa, i a causa de la seva falta de concentració i d’atenció és incapaç de seguir les expilacions de la mestra. Necessita constantment una persona al seu costat que simplement el guiï per poder seguir el ritme i les explicacions per poder situar-se en una activitat i realitzar-la per ell mateix.

 Des de la meva experiència són nins molt intel·ligents que els agrada aprendre coses noves, simplement els costa centrar la seva atenció en una activitat o en una feina. Per aquesta raó, és important dissenyar activitats orals on ells puguin participar i sobretot crear adaptacions a nivell no significatives perquè ho puguin fer com un altre alumne més. 

Per acabar, vos deix dues pàgines molt interessants:


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TRASTORN DE CONDUCTA

Un altre dels temes que s’ha tractat ha estat el de trastorn de conducta, és a dir, aquell comportament inapropiat de molts d’alumnes que es basa en l’agressivitat, la impulsivitat, absència de sensibilitat dels sentiments altres caràcter manipulador... 

En aquest cas, les nostres companyes varen optar per tractar el tema d’una manera molt visual, per aquesta raó varen escenificar tres situacions d’aula on una alumna presenta un trastorn de conducta.  És una nena molt agressiva, impulsiva, sovint arrogant, no fa cas del que li diuen, molesta als seus companys...

A partir d’aquestes representacions d’aula, una d’elles s’escenifica una reunió de l’orientadora, la mare de la nena amb el trastorn de conducta i la mestra. A través d’aquesta reunió, l’orientadora exposa a la seva mare i a la seva tutora les diferents estratègies metodològiques que es poden dur a terme per tal d’intervenir i poder ajudar tant a l’alumne com a la família.

Les estratègies metodològiques les quals l’orientadora fa referència són:

  • -          Economia de fitxes o taules de comportament: és una tècnica que pretén motivar al nin en l’execució de determinats aprenentatges i també fomentar l’aparició de conductes positives, controlant o eliminant les conductes disruptives. 
  •    Pràctiques de restaurament: són tècniques que serveixen perquè els alumnes amb problemes de comportament puguin reflexionar sobre el que han fet bé o han fet malament. Per exemple, una pràctica de restaurament seria a través d’un rotlo, i que cada alumne exposi els seus sentiments a partir d’un conflicte que hagi succeït.
  •        Reforç positiu: és una tècnica que consisteix en premiar positivament aquelles conductes que es demana sobre l’alumne.
  • -          Concurs de comportament

Així com varen exposar les nostres companyes, és molt important en aquets casos la relació d’escola família, ja que és una feina molt constant que no només s’ha de dur a terme a l’escola o no només a casa, sinó que ha de ser una treball molt cooperatiu on el nin sàpiga què ha de fer a l’escola i que ha de fer a casa.

En conclusió puc dir que va ser una exposició que em va agradar molt la manera que en que ho varen enfocar, ja que a partit de les representacions quedava molt més clars aquells punts que s’havien de tenir en compte.

Com sabem, aquests trastorns de conducta són molt freqüents a les escoles i com a futurs docents em de saber com actuar per tal de no caure en els típics errors com són l’etiquetatge, la qual cosa, classifica als alumnes i no dóna pas poder actuar de manera correcta. Un altre error que no s’ha de cometre és treure l’alumne fora (time out) ja que està totalment prohibit que un alumne estigui sol per l’escola. El que s’hauria de fer es dur-lo a una altra aula, al despatx del director i directora o sempre acompanyat d’algú.

Des del meu punt de vista, aquest trastorn és un dels més difícils que hi pot haver en una escola, ja que és molt complicat fer classe amb una persona que està constantment interrompent, molestant, que quan el renyes no et fa cas, riu i sovint es posa violent... per aquesta raó, és important amb aquets alumnes intentar entendre el perquè es comporten així i sobretot intervenir el més aviat possible. Considero molt important motivar a n’aquests alumne a fer les coses bé, oblidar el càstig i cercar activitats que siguin del seu interès. També, des del meu punt de vista es molt important el reforç positiu cap a n’ aquests alumnes i finalment és molt important que sàpiguen allò que esperem d’ells, per això és molt important que des de ben petits adquireixin els hàbits i comportaments que s’han de fer tant dins l’aula com fora. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA MOTORA




Hola a tothoooom!!!

Tal i com vaig explicar en una de les entrades anteriors, el tema que ens va tocar tractar pel nostre treball és la deficiència motora.

De cara a l’exposició varem explicar el nostre cas pràctic, el qual tractava sobre una nena que rep el nom D’Aroa, és una nena de 12 anys que presenta una miopatia congènita de tipus nemalític. Està escolaritzada des dels cinc anys a l’escola CEIP Camilo José Cela, ja que és un centre ordinari d’integració preferent d’alumnes amb discapacitat motora. Actualment Aroa estan dins el projecte de INeDITHOS, projecte que està dirigit a nins que per condicions mèdiques i de salut viuen en el centre hospitalari de Son Espases. El que pretén aquest projecte és millorar la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, atenent als nins de l’Unitat a nivell educatiu, permetent desenvolupar al màxim les seves possibilitats i potencialitats.   

A partir d’aquest cas, el que varem fer va ser proposar una unitat didàctica on aquesta alumna hi tingues cabuda, demostrant així que és possible que qualsevol alumne té cabuda dins una aula ordinària. D’aquesta manera, el que preteníem era rompre amb qualsevol problema que impedís creure que aquestes persones no tenen cabuda dins una escola i sobretot mostrar i explicar quines haurien de ser les millors actuacions per part dels docents de cara a d’aquest tipus d’alumnat, millorant així la seva qualitat de vida.

Un pic varem haver explicat un poc el cas de n’Aroa vàrem posar en pràctica amb els nostres companys dues activitats a través d’uns dels sistemes de comunicació d’aquestes persones com són els pictogrames. D’aquesta manera el que preteníem era donar a conèixer primer de tots què eren els pictogrames i quina funció tenien.

La primera activitat que varem fer va ser desxifrar una cançó molt coneguda de la nostra infància que estava escrita amb pictogrames. En grups, havien d’intentar descodificar què volia dir cada un dels pictogrames.

L’altra activitat que vàrem fer va ser el d’intentar descriure una persona a partir dels diferents pictogrames que tenim. La resta de la classe havia de descobrir de quin company o companya es tractava.

Considero que va ser una exposició molt interessant, ja que el que varem intentar transmetre era un missatge positiu de cara a la creació d’activitats per aquets tipus de persones. A més, eren activitats que podien servir a qualsevol alumne, ja que intenten ser el més obertes possible perquè tots hi tinguin cabuda.
Per altra banda, també cercàvem sensibilitzar un poc a la gent sobre aquesta deficiència mostrant que amb esforç, coratge i empatia és possible crear ambients d’aprenentatge molt enriquidors on tots aprenem de tots i ens enriquim mútuament.

Personalment va ser una experiència molt positiva, tant de cara a l’elaboració del treballa, ja que he de dir que no estava massa assabentada sobre aquests tipus de deficiències i no em veia capaç de saber respondre a les necessitats d’aquest alumnes, i també de cara a l’exposició amb els companys ja que tots varen participar i varen mostrar interès. Finalment crec que el missatge el vàrem saber transmetre i confiem que els pugui servir útil tant per la vida professional com personal de tots els que hi érem presents.    

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

AUTISME


Hola a tothom, l’entrada d’avui anirà destinada a tractar el tema del trastorn generalitzat del desenvolupament: l’autisme, i per tant, conèixer les necessitats educatives que requereixen aquets infants. Cal afegir que aquets terme ha anat evolucionant i actualment és conegut com a Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

L’autisme es defineix com un conjunt de trastorn complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per les alteracions qualitatives en la capacitat de comunicar, en les seves relacions socials i en els patrons de conducta estereotipats, restringits i repetitius.
Aquets tema sempre m’ha cridat molt l’atenció, ja que considero que és una de les necessitats específiques d’aprenentatge més difícils d’intervenir. A més, mai he acabat de comprendre que suposava el fet de ser un/a nin/nina autista, tal vegada aquesta incertesa em cridava cada vegada més l’atenció.

Després de l’exposició dels meus companys sobre l’autisme molts dels dubtes que tenia em varen quedar una mica més clars. Gràcies a les seves explicacions i sobretot a l’activitat pràctica que varen realitzar vaig poder entendre de quina manera s’havia d’intervenir si teníem un nen o una nena autista a l’escola.

Primer de tots ens varen explicar breument que era l’autisme destacant els trets més significatius com són:

-        - Evitar mirar els ulls.
-         - Manca de Desenvolupament del llenguatge
-         - Tendència a l'aïllament
-         -  Moviments repetitius recurrents
-         -  Absència de comunicació alternativa 
-          - Idees obsessives
-          -  Conductes rutinàries
-          - Gran capacitat de memòria
-          - Rigidesa mental
-          - Dificultat per expressar emocions  

Posteriorment, ens varen presentar una sèrie de sistema de comunicació per tal de poder establir una relació més estreta amb els nins i nines autistes. La primera varen ser els pictogrames, ja que són un recurs comunicatiu que s’adapten als propòsits comunicatius de l’ensenyança. A més, són un suport que facilita la comprensió del seu món i dels missatge del seu entorn. Aquests, són important pels nens autistes ja que mitjançant l’observació de la imatge poden percebre la informació. Un altre sistema alternatiu que ens varen presentar va ser el llenguatge bimodal, el qual combina la comunicació simultània de signes i parla amb la finalitat de facilitar els intercanvis comunicatius. A partir d’aquesta modalitat es facilita molt la comunicació entre la societat i les persones amb autisme facilitant així la seva comprensió.

Com a conclusió vull afegir que em va resultar molt interessant la manera en què varen enfocar la seva exposició ja que varen donar prioritat a mostrar-nos de quina manera havíem d’intervenir amb els nens i nenes autistes, donant-nos els recursos necessaris per poder respondre a les seves necessitats. Vaig aprendre moltes coses, la primera a saber realment que suposava ser un nen autista i per altra banda què era el que realment era important pels nens autistes, com són les rutines diàries, les normes de comportament, la comunicació i els diferents sistemes de comunicació ...


Finalment, destacar a l’escola allà on faig pràctiques, concretament a l’aula de primer A, hi ha un nen autista. Des del meu punt de vista, considero que no se li apliquen cap de les estratègies metodològiques que varen estar comentant els meus companys, simplement es dedica a anar amb la PT fora de l’aula en unes hores determinades. No considero que el centre no tingui la intenció de treballar amb aquest nen, més bé considero que hi ha una falta de coneixements de com poder ajudar al nen autista en relació al grup classe. Seria interessant que realitzessin alguna sessió on es treballessin les rutines o els comportaments a l’aula de la mateixa manera que activitats sociabilitzadores, ja que es un aspecte que afavoreix al nen autista, però també a la resta dels seus companys. Per això, considero que vital importància la necessitat de conèixer què és l’autisme i què suposa, igual que les altres discapacitat, per tal de poder actuar de la millor manera ja que formen part del nostre dia a dia. 

Finalment vos deix tres enllaços els quals he trobat molt interessants:

PaginaWeb1
PàginaWeb2.
Pagina Web per professors i pares

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

SUPERDOTATS (ALTES CAPACITATS)



Hola a tothooom!!


L’entrada d’avui anirà destinada a explicar i valorar els alumnes superdotats,un altre tipus d’alumnes que també tenen necessitats educatives especials.  

Per tractar aquest tema, igual que ho varen fer les meves companyes per emprendre la seva exposició, va ser partir d’una cita que va fer un psicòleg educatiu anomenat Joseph Renzulli.

Aquest senyor va dedicar el seu treball a la superdotació dins l’àmbit escolar per tal que les escoles adoptessin una actitud de potenciació dels talents dels alumnes dins les aules. Per això va voler deixar clar el concepte de superdotació dient que: “"Qualsevol persona superdotada ha de tenir certes característiques relacionades entre si: capacitat intel·lectual superior a la mitjana, alt grau de dedicació a les tasques i alts nivells de creativitat".

A partir d’aquí, ens varen mostrar quins eren els diferents aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de classificar un nin/nina superdotat com són:

  • -       Característiques intel·lectuals
  • -     Característiques emocionals, és a dir, si es una persona amb tendència al perfeccionisme i de gran sensibilitat.
  • -          Característiques perceptives, és a dir, de gran intuïció i agudesa visual i auditiva.

Després d’haver exposat una part teòrica del que eren els alumnes superdotats, varen interpretar tres situacions dins l’aula on l’alumne/a acaba els deures encomanats i com pot ser l’actuació de la professora.

-          Situació A: l'alumne/a ha acabat els deures encomanats i la mestre l'envia a seure al seu lloc i fer silenci.

-          Situació B: l'alumne/a ha acabat els deure i la mestre/a li dona una altra fitxa per fer.

-          Situació C: L'alumne/a ha acabat els deures i la mestre li dona permís per anar a cercar un llibre a la biblioteca que podrà llegir, o fer una comprensió lectora, etc.
   A partir d’aquestes tres situacions se’ns va plantejar un debat on es reflexionés quina era l’opció més correcte per tal d’afavorir aquest tipus d’alumnat.

    Conclusions que varem treure de la situació A va ser que l’actitud del mestre era totalment passiva, sense cap intenció de potenciar les capacitats de l’alumne, simplement el conduïa a l’avorriment i la frustració. Per altra banda, a la situació B  l’actitud del mestre havia millorat, ja que havia augmentat el grau d’interés. Tot i així, no deixa de ser una actitud passiva, ja que tampoc intenta fomentar les seves capacitats ni potenciar a l’alumne a fer allò que li agrada. I finalment, l’actitud C, que seria la correcte, on podem veure una actitud del mestre més activa, preocupada, interessada per potenciar les capacitats de l’alumne i cercar la seva motivació.


    Com a conclusió, vull dir que després de la posada en comú sobre les diferents situacions que es varen representar a l’aula, em va quedar molt clar quina ha de ser l’actitud del mestre/ la mestra. Per tal de potenciar les capacitats d’aquests alumnes s’ha d’intentar motivar-los i cercar reptes que els puguin ajudar a desenvolupar noves capacitats cercant sempre el seu màxim rendiment. No es pot privar a l’alumne a aprendre de manera lliure, a encomanar-li més feines... ja que d’aquesta manera el que estam fent es que l’alumne/a es senti frustrat, perdi les ganes d’aprendre i sobretot la il·lusió per seguir aprenent coses noves.
    Des de la part de suport, el que s’ha de fer de cara a n’aquests alumnes amb altes capacitats es potenciar aquells aspectes que li manquin, per tal de millorar i potenciar el màxim les seves capacitats.
h  Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l'error de creure que un nin amb altes capacitats no necessita cap tipus de suport. Per això, és important com a futura docent conèixer que suposa ser un nen amb altes capacitats i dissenyar activitats que li plantegi reptes i augmenti la seva motivació.  


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS