Les dues darreres activitats que varem realitzar a la sessió final de la classe de suport varen estar relacionades amb quin tipus de mestre volem ser.
Per tal de reflexionar sobre aquesta pregunta varen dur a terme dues dinàmiques de grup. La primera tenia a veure en els diferents estils d'aprenentatge que existeixen que són: auditiu, visual, mostrar l'objecte i evocació.
Per dur a terme l'activitat la professora va demanar 4 voluntaris, els quals havien de representar la definició d'un objecte, sense dir que era, seguint les indicacions que se'ls demanava als papers que els havien repartit. D'aquesta manera, les nostres companyes varen definir l'objecte (cadira) segons les indicacions, les quals feien referència als diferents estils d'aprenentatge.
Aquí vos deix els distints estils d'aprenentatge i les seves caracterísitiques:
TEMA 6: QUIN MESTRE VOLEM SER?
CONCLUSIONS:
A partir d'aquesta dinàmica de grup varem poder reflexionar sobre quin mestre volíem ser. Em va parèixer molt interessant el fet de representar els diferents estils d'aprenentatge, ja que d'aquesta manera quedava més visual i, per tant, podíem analitzar quins comportaments o actituds no s'han d'adoptar a l'hora de ser mestre. Per altra banda, em va quedar molt clar com canvia la manera de trametre una informació adoptant diferents actituds, ja que un mestre el qual és molt poc expressiu, sense gests, sense cap referència a l'objecte o situació, és molt difícil que els alumnes captin el missatge que vol transmetre, en canvi, un mestre que mostra l'objecte al qual fa referència o simplement descriu com és mitjançant els gests canvia molt.
Per aquesta raó, considero que és important que siguem un docent amb passió pel que fem, amb motivació i transmetent-la als nostres alumnes,cercant sempre noves idees, proposant alternatives i sempre sent positius davant aquella situació.
Read User's Comments0
TEMA 5: CONCEPTES RELACIONATS AMB LA INCLUSIÓ.
Hola a tothoooom!!
L’entrada d’avui estirà enfocada
en l’explicació de les activitats que vàrem realitzar a la darrera sessió de la
classe de suport.
La primera activitat o dinàmica
de grup que varem fer tenia com a objectius la reflexió al voltant dels trets
més significatius de la inclusió al voltant de les imatges que es varen mostrar
i, també pretenia recordar i relacionar diferents conceptes, principis i
plantejaments treballats.
L’activitat consistia en l’anàlisi
d’unes imatges i havíem d’anotar dues idees, paraules o frases en relació a
cadascuna de les imatges de presentació. La primera idea que havíem de relacionar
tenia a veure amb nosaltres, i l’altre havia de ser una idea en relació a la
inclusió o en el procés d’ensenyament aprenentatge.
A continuació us presentaré una
sèrie d’imatges que han sortit a la sessió juntament amb la idea clau
relacionada amb la inclusió o amb el procés d’ensenyament aprenentatge.
APRENENTATGE
CRITERIS D'AVALUACIÓ
ESTILS D'APRENENTATGE
DINÀMIQUES COOPERATIVES
CONCLUSIONS
A partir de l’activitat d’avui ens ha servit
per recordar els conceptes claus sobre la inclusió, fet que considero bastant
important de cara a l’examen, ja que són conceptes que sempre s’han de tenir presents
dins el món de la docència. Per altra banda, ha estat interessant descobrir com
les imatges són un clar exemple de transmissió
d’idees, al qual cosa demostra que no sempre hi ha una opció correcta. Per
això, és important sempre tenir en compte les diferents vies, idees i
aportacions tants dels nostres alumnes com de possibles coordinacions de grup
ja sigui de la mestra de suport, de la tutora o d’altres professionals, ja que
a partir de moltes idees pot realment sorgir aquella que pugui beneficiar a la majoria.
TALLER DE BIBLIOTECA
En l'actualitat sembla que l'objectiu primordial de l'educació és ensenyar a llegir correctament, deixant un poc de banda, el procés de maduració de l'alumnat així com les seves capacitats i habilitats. Un fet que implica treballar un determinat objectiu sense tenir en compte les necessitats de cada un d'ells i que per tant pot portar a l'alumnat a la desmotivació i falta de ganes per seguir aprenent.
En la meva escola de pràctiques, cada divendres els nins s'emporten un llibre a casa per llegir-lo durant una setmana, i a partir del qual, han d'emplenar una fitxa de lectura on es demana el següent:
- Títol del llibre
- Autor
- Personatges principals
- què passa a la lectura
- Pinta el què passa a la història
- T'ha agradat ? (opinió personal)
A la meva classe alguns alumnes, tenen dificultats de lectura i comprensió de textos, molts es troben a la fase síl·làbica alfabètica. Altres però, ja tenen adquirida la lectura, de fet tenen una bona velocitat lectora. Per tant, podem dir que ens trobam en una classe on existeixen diferents ritmes d'aprenentatge i de lectura. Per això, en una reunió de cicle es va plateja la idea de la lectura lliure, ja que sovint es pretén que tots llegeixin el mateix llibre quan els interessons dels alumnes són molt diversos.
Per aquesta raó es va proposar aquest taller, on l'alumnat va a la biblioteca i elegeix segons els seus interessos i necessitats els llibres que desitjen emportar-se a casa i llegir-los. Per tant, es dóna l'oportunitat de la lliure elecció en funció dels seus interessos i la seva motivació intrínseca.
Crec que aquesta és una bona manera d'atendre la diversitat de l'aula, ja que tots elegeixen el tipus de llibre que s'adapta millor al seu ritme d'aprenentatge. La mestra, fa de guia ajudant als alumnes que no saben quin llibre llegir, donant-los alguns títols perquè ells elegeixin d'entre tots el que voldrien llegir. Així, la biblioteca esdevé un centre obert a tots els alumnes i se li fa un bon ús, on els alumnes van adquirint l'hàbit de la lectura.


MODELS DE SUPORT (TEMA 3)

L’entrada d’avui anirà destinada a l’explicació de la sessió que hem realitzat a la classe de suport, la qual ha anat destinada a conèixer i identificar què són i quines són les característiques que presenten els diferents models que suport que poden podem conèixer per tal de poder atendre al màxim les necessitats dels nostres alumnes i actuar de la manera més beneficiosa i correcte en relació als nostres alumnes.
- Els dos tipus de models de suport que tenim són:
- - Model terapèutiu
- - Model alternatiu
MODEL TERAPÈUTIC:
El model terapèutic és aquell que
està fomentat en el dèficit de l’alumne, per tan, podem dir que és un model que
no té en compte ni pretén desenvolupar les potencialitats de l’alumne/a, sinó
que simplement és un model que es centra en la dificultat que aquest alumne/a
presenta. Per aquesta raó podem dir que el model terapèutic no seria el model
de suport més adequat per respondre a les necessitats dels nostres alumnes.
MODEL ALTERNATIU:
El model alternatiu per la seva banda
treballa en el context educatiu i per tant té en compte molts d’àmbits en els
quals ha de fer referència. Aquest model alternatiu presenta una sèrie de
característiques que el defineixen a la perfecció:
- És un model de suport generalitzat, per tant té en compte tots els alumnes, fet que indica que no només es centra en la dificultat d’un sol individu, sinó que actua en relació a tots els alumnes.
- És un model contextual i didàctic
- Consensuat i compartit, ja que s’estableix a partir d’un consens de tot l’equip de suport en coordinació amb els tutors de cada grup
- Novetats organitzatives, fet que demostra que cerca noves idees innovadores.
-
I finalment, té un caràcter preventiu, és a dir,
intenta evitar els problemes que hi puguin sorgir.
A partir d’aquest model de suport
existeixen les aportacions del professor o mestre de suport que s’han de tenir
en compte, com són: la implicació en la dinàmica de l’escola ja que ha d’aportar
noves idees i estratègies per tal de sempre donar una resposta a les
necessitats de cada infant. A més, hi ha d’haver un reconeixement de la seva
tasca docent, fet que implica que ha de ser un mestre útil i significatiu, ha
de ser un recurs indispensable, per aquesta raó ha de facilitar l’ajuda, col·laborar,
cooperar... i finalment, ha de tenir una multidisponibilitat, ja que ha d’oferir
tot un ventall de recursos, ha de tenir una actitud oberta i flexibilitat de
posicionament.
CONCLUSIONS
Després d’haver exposat els dos
models de suport, queda clar quin és el tipus de model que s’ha de dur a terme.
Tot i així, considero que el model de suport terapèutic no deixa de ser
important ja que sovint és important tenir en compte la dificultat de l’alumne/a
per tal de donar-li una resposta. Amb això el que vull dir és que moltes
vegades, els alumnes que tenen una necessitat educativa severa, com pugui ser
un TDH, una dislèxia, un trastorn maduratiu és necessari actuar en funció de la
seva necessitat perquè sinó no poden seguir el ritme dels seus companys. Tot i
això, considero que sempre s’ha de tenir en compte tot l’alumnat, ja sigui NESE
o no, perquè sempre és important proposar idees i estratègies diferents que
ajudin als alumnes.
Finalment destacar la importància
del suport dins l’aula per tal de dur a terme un model de suport alternatiu de
manera correcte, ja que si el suport es du a terme fora de l’aula suprimim l’essència
de la inclusió i passem a desenvolupar un model de suport terapèutic. Per tant,
des del meu punt de vista és de vital importància la combinació dels dos models
de suport accentuant el model alternatiu igual que el treball cooperatiu entre
l’equip de suport i els tutors.
LES TICS A L'AULA.
7:28:00 p. m. |
Etiquetas:
educació
La meva entrada d'avui estirà enfocada en parlar de com les tic, poden ser utilitzades com un recurs més dintre de l'aula; no només per a l'alumnat amb Necessitats Educatives sinó que també per a la resta d'alumnes.
Sovint, és un recurs que no és té en compte dins la programació, tal vegada per la falta de formació del professorat o per la falta d'interés per a posar en marxa un projecte que requereix un gran esforç per a la comunitat educativa. Per això, és important tenir-les en compte per dissenyar noves activitats que motivin als alumnes i captin la seva atenció.
He de dir, que en l'escola a on realitzo les pràctiques, concretament, en el primer cicle d'educació primària, cada aula té un ordinador i un projector però no disposa d'una pantalla per a poder reflexar la imatge. A més, d'una sala d'ordinador-biblioteca que es pot utilitzar sempre i quan ningú en aquell moment ho utilitzi. Això, fa que, l'ordinador, s'utilitza en ocasions puntuals i ara a n'aquests moments s'ha utilitzat més perquè alguns dels materials que he utilitzat durant les meves pràctiques hem fet servir l'ordinador per treballar l'aire, l'aigua, veure alguns vídeos,.... Crec que si és té a l'abast un recurs com aquest, s'hauria de fer l'esforç d'utilitzar-lo ja que és un recurs que permet a l'alumnat amb necessitats educatives especials que desperti en ell o ella, el seu interès, la seva motivació. Però a més, agilitza el seu treball, i fins i tot, augmenta la seva productivitat dins de l'aula millorant la seva autoestima ja que es senten còmodes treballant els continguts des de l'ordenador; resultant ser aquest, una font d'aprenentatge. Per això, és important utilitzar l'ordinador sempre que sigui necessari i no només en les hores d'informàtica.
A més, tenim una hora els divendres que es dedica exclusivament a les TIC però, en comptes de programar activitats complementàries o de reforç a partir dels ordinadors, ve la mestra d'anglès i els posa el CD del llibre i els alumnes juguen. Per l'assignatura d'anglès considero que és una bona iniciativa, però crec que no només s'hauria de fer a les l'hora d'anglès, sinó a totes en àrees.
De manera que, la diversitat de materials i les noves tecnologies són bones estratègies per utilitzar-les dintre de la nostra aula ja que quan es treballa amb qualsevol alumne sempre és important captar l'atenció del nin o nina per tal d'aconseguir un aprenentatge. Per tant, el més important és que aquests materials beneficien a l'alumnat.
Finlament us deix un vídeo el quan mostra com s'han d'integrar les TICS dins l'aula i, a més, fer un bon ús d'elles.
ANÀLISIS DE L'HORARI DE SUPORT (TEMA 3)
ACTIVITAT: ANÀLISIS DE SUPORT DE NA MIRIAM.
A partir d'aquesta entrada exposaré una breu reflexió sobre l'activitat que hem realitzat aquesta setmana a la classe de suport.
A partir de la taula de Teresa Huguet (2006) Aprenem junts a l'aula varem analitzar l'horari de suport de la nostra professora Miriam. A partir d'aquesta taula s'analitzen les diferents tipus de suport amb dos mestres a l'aula. Com veureu a la graella es divideixen els suports per nivell (8), explica quines són les intervencions dels mestres, valora quina són les oportunitats de les mesures i finalment, quines mesures s'han d'aplicar per la coordinació del tutor/tutora i la mestra de suport.
Aquí us deix la taula:
A partir d'aquest anàlisis de na Teresa Huguet es pot veure clarament com es pot dur a terme un suport dins l'aula amb dos mestres. A més, t'explica quines haurien de ser les implicacions de coordinació per tal que es pugui obtenir el millors beneficis.
Considero que el suport amb dos mestres dins l'aula és el que s'hauria de dur a terme a totes les escoles, ja l'aula ordinària és el lloc natural d'aprenentatge per excel·lència. Molts dels alumnes, es poden sentir diferents si veuen que ells han d'anar amb una persona que els ajuda fora de l'aula, en canvi, si els mestres de suport estan dins l'aula no només proporcionen ajuda a tots aquells que ho necessiten sinó que tots els alumnes en poden sortir beneficiats ja que aporten un suport a nivell general d'aula.
LA MOTIVACIÓ; EL MOTOR DE L'APRENENTATGE
Hola a tothooom!!
La motivació és un element clau en l’aprenentatge de l’alumnat. Sense motivació és molt difícil que un nin o nina aprengui alguna cosa. Per tant, és millor que l’alumne estigui predisposat a aprendre allò que li volem ensenyar. Aquest, és un repte difícil d’aconseguir pel sistema educatiu establert en l’actualitat. Per això, és important que nosaltres, les noves generacions tinguem en compte aquest element clau per tal que els nostres alumnes aprenguin motivats. Aquest fet, implica ser capaços d’utilitzar diferents estratègies per motivar-los, una tasca que requereix d'un gran esforç. Així que, entre tots hem de treballar per estimular la voluntat dels nostres alumnes per aprendre continguts i coneixements nous.
A continució vos deix un vídeo, el qual ens pot ajudar a entendre millor que és la motivació per les persones.
EL PAPER DEL TUTOR EN UN ALUMNE NESE.
7:42:00 p. m. |
Etiquetas:
visites
Hola a tothoom!!
L'entrada d'avui anirà destinava comentar la visita que ens va fer el tutor de l'escola CEIP JUNIPER SERRA de Petra.
De la mateixa manera que ens va visitar en Carlos i la seva mare, també ho va fer el tutor de 6è de l'escola de Juniper Serra de petra. És una escola d'una sola línia, la qual cosa la fa més familiar, ja que el nombre d'alumnes és més reduït i això possibilita que tots es coneguin.
A nivell de tutoria, ens va comentar quines eren les tasques que realitzava de cara als alumnes amb necessitats educatives especials. Ens va comentar que el fet de ser tutor tenir un poder de decisió damunt aquests alumnes, però també va ser realista dient que els mestres de suport eren realment qui sabien el que necessitava cada alumne, per això, normalment ell no solia tenir la darrera paraula.
Un altre aspecte que em va cridar l'atenció va ser l'utilització de les TIC a un nivell bastant avançat. A les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi els alumnes no tenen llibre, la qual cosa fa que treballin més amb les TICs. Ens va comentar que les TIC solen ser una gran motivació i ajuda tant pels alumnes amb dificultat com els que no. Sobretot pels alumnes que tenen problemes a l'hora d'escriure, el fet d'utilitzar un ordinador els ajuda fet que també els motiva i capta la seva atenció. Per altra banda, les TIC ajuden a atendre a diversitat ja que ofereixen tot una sèrie de recursos i materials que poden ajudar i facilitar l'aprenentatge de tots aquets alumnes.
Finalment, ens va comentar una nova via de treballar les matemàtiques com són ELS TALLERS DE MATEMÀTIQUES, en els quals es treballa el càlcul mental, resolució de problemes i també la invenció de problemes.
Aquí us deixo l'enllaç a la pàgina web del centre el qual està molt ben estructurat i on podeu consultar tots els serveis i projecten en els quals l'escola hi treballa.
Conclusions:
Em va resultar molt interessant la visita d'un tutor de tercer cicle, ja que quasi tot sempre anava destinat a primer cicle i considero que el tercer cicle és un dels més importants juntament amb el primer ja que suposa un gran canvi en el seu procés d'aprenentatge.
El treball col·laboratiu del tutor i dels mestres de suport és molt important, ja que d'aquesta manera els alumnes amb necessitats no perden el ritme en respecte als seus companys i sempre es troben al mateix nivell.
EL PAPER DE LA FAMÍLIA AMB UN ALUMNE NESE.
12:38:00 p. m. |
Etiquetas:
visites
Hola a tots i a totes!!!!
Aquesta entrada anirà destinada a
contar-vos un poc la visita d’en Carlos, un nin amb disfàsia i la seva mare, la
qual va ser molt interessant, ja que varem poder presenciar en primera persona
la realitat d’un nen que té disfàsia. A més, va ser molt positiu sentir quines
havien estat les seves dificultats que s’havia trobat a l’escola i sobretot,
quin va ser el paper de la família, igual que el paper del mestre de suport.
Cal afegir que va ser una xerrada molt emotiva, ja que la mare d’en Carlos
explicava les coses amb molt de sentiment, exposant en tot moment el llarg i
dur camí que una mare ha de passar per poder ajudar el seu fill cercant sempre
les millors ajudes tant per part de l’escola, com dels especialistes, com dels amics...
Primer de tots, explicaré un poc
la història d’en Carlos i com va ser el llarg camí que ha recorregut per tal
d’arribar a on és ara.
En Carlos, és un nen que
actualment està cursant 2n d’ESO, té dues germanes, una més gran i una més
petita. La seva mare, la qual era qui ens feia la xerrada és mestra i el seu
pare és constructor.
Tal i com va explicar la mare
d’en Carlos, na Maria, tot va començar quan l’avi d’en Carlos es va adornar que
en Carlos, quan era petit era un nen molt solitari, que gaire no xerrava, que
repetia les coses... La seva mare, preocupada ho va comentar a la seva mestra
d’infantil i aquesta li va aconsellar que ho comentes una neuropediatre.
Després de llargues proves, s’adonen que hi ha un problema a les orelles i per
això el varen sotmetre a una operació. Després d’aquesta operació, en Carlos,
s’assustava als sons, i seguia sent un nen solitari, no xerrava... per això,
varen seguir fent proves mèdiques com les TACS i altres. Li varen fer una diagnòstic diferenciat per
descartar que fos un nen autista, però li varen trobar que era un nen amb un
trastorn específic del llenguatge, conegut com a disfàsia.
La disfàsia, és la pèrdua parcial
de la parla deguda a una lesió cortical en les àrees específiques del
llenguatge. Aquest dèficit en el llenguatge oral és caracteritza, a més per un
retard cronològic en l'adquisició del llenguatge, per importants dificultats
específiques per a l'estructuració del mateix, produint-se així, conductes
verbals anòmales que es tradueixen en una desviació respecte als processos
normals d'adquisició i desenvolupament del llenguatge.
TRACTAMENT D’UN NEN AMB DISFÀSIA.
El tractament d’un nen amb
disfàsia ha ser per tant d’un logopeda, amb un treball individualitzat on hi
hagi exercicis d’atenció, de fonologia i fonètica, d’aplicació del vocabulari,
morfosintaxis i pragmàtica. Per aquesta raó, són molt important les
estimulacions. En Carlos no entén allò que és abstracte, necessita veure-ho,
tocar-ho... ja que té afectada la part oral com l’escrita. Per aquest motiu li
costa entendre i xerrar.
CONCLUSIONS
M’agradaria destacar que va ser
una xerrada molt interessant i molt productiva, ja que varen poder presenciar
la realitat d’un nen amb una necessitat educativa especial.
Gràcies a la visita d’en Carlos i
la seva mare em vaig conscienciar de la importància de la nostra feina per
aquests alumnes. La importància de la sensibilitat cap aquests nens per tal de
fer-los els camí més fàcil i proporcionar-los una tranquil·litat i felicitat.
Per altra banda, destacar la
importància de la coordinació de la mestra de suport amb la tutora, proposant
idees, cercant solucions i alternatives perquè aquests nens tinguin cabuda dins
una aula ordinària sense haver de sentir-se inferiors o diferents. També, és de
vital importància les reunions amb les famílies per tal d’orientar-les i
ajudar-les.
Finalment, m’agradaria comentar
el tema de les ACS, ja que tal i com es va comentar a la classe de suport, les
hem d’evitar sempre i quan no sigui d’extrema necessitat, perquè en un futur
aquests nen que tinguin una ACS poder tenir problemes per poder obtenir la
titulació d’ESO. Per aquesta raó, és important que sempre que sigui possible és
millor fer una adaptació no significativa i intentar que els alumnes vagin
progressant al seu ritme.
ALUMNES HOSPITALTZATS
La darrera exposició que varen
fer les nostres companyes va ser sobre un tema poc conegut i què també s’ha de
tenir en compte: Alumnes hospitalitzats.
La seva exposició va estar basada
en l’explicació i donar a conèixer el projecte que es duu a terme dins la
unitat pediàtrica de Semicrítics a l’hospital
de Son Espases de Palma. Per altra banda, ens varen mostrar dos casos reals de
dos infants que viuen a l’hospital; el cas de Tomeu que a més, va a l’aula
hospitalària i el cas de Carla que viu a l’hospital però va a un centre
ordinari. Al final de la seva exposició ens varen mostrar com adaptar una sèrie
d’activitats que es duen a terme a l’aula ordinària a l’aula hospitalària, per
tal de què els nens no abandonin la seva formació acadèmica.
Tal i com ens varen explicar els
alumnes hospitalitzats, són nen normalment entre tres i setze anys, és a dir,
aquells que es troben en edat d’escolarització, que presenten malalties greus i
tenen unes condicions especials, a causa
de les quals requereixen rebre tractaments especialitzats i atenció mèdica
constant.
Hi ha tres tipus d’alumnes
hospitalitzats:
· - Els alumnes que estan ingressats a l’hospital i
que no poden, de cap manera, anar a l’escola ordinària, sinó que han d’aprendre
a l’aula hospitalària.
· - Els alumnes que viuen a l’hospital, perquè
necessiten molta atenció mèdica, però que el seu estat els permet anar a
l’escola cada dia i fer feina a l’aula amb els seus companys. L’únic que
necessita és tenir un assistent tècnic al seu costat, que vetlli pel bon
funcionament de la seva salut.
· - Els alumnes que varen estar hospitalitzats i en
aquests moments es troben a casa seva però no poden anar a l’escola ordinària
per problemes de salut, per tant aquests infants sol·liciten una atenció
educativa a domicili.
Aquests infants, tal com ens
varen explicar i he dit anteriorment, estan dins aules hospitalitàries que són
unitats escolars que es troben a un hospital per atendre als infants ingressats
durant un període de temps i no poden assistir al centre escolar ordinari.
Mitjançant aquestes aules hospitalàries, l’alumnat hospitalitzat rep una
atenció educativa durant el període d’hospitalització amb l’objectiu que l’educació
rebuda sigui la més normalitzada possible i que es minimitzin les conseqüències
negatives que pot causar en aquests infants, tant a nivell educatiu com també
al nivell personal.
UNITAT PEDIÀTRICA DE SEMICRÍTICS
DE SON ESPASES.
La unitat pediàtrica de
semicrítics (UPS) actualment es troba a l’Hospital Universitari de Son Espases
i el que pretén és poder oferir una major atenció sanitària als pacients amb
malalties cròniques.
Aquest espai millora la qualitat
de vida tant dels pacients com de les seves famílies, proporcionant un lloc de
joc i convivència.
Actualment dins la UPS de Son
Espases, es duu a terme un projecte anomenat INeDITHOS (Intervenció i
Investigació per a la Inclusió Educativa i Tecnològica dins l’Àmbit
Hospitalari). L’objectiu d’aquest projecte, com he dit anteriorment, és
millorar la qualitat de vida dels seus pacients i, a la vegada, donar suport a
les famílies, a més de proporcionar una educació dins l’hospital on els infants
poden seguir la seva formació acadèmica. Per aquesta raó, els alumnes que van a
l’aula hospitalària tenen l’atenció de dues mestres que imparteixen les
classes, sempre hi quan el seu estat de salut sigui li permeti. Solen partir
d’una metodologia molt més individualitzada, ja que per distintes raons és molt
difícil seguir un fil en el ritme d’aprenentatge del infants. Solen estar en
contacte amb l’escola on l’alumne està escolaritzat i per tant intenten seguir
el mateix ritme, tot i que és una mica complicat per la mateixa raó que moltes
vegades el seu estat de salut no li permet assistir a l’aula.
Finalment, les nostres companyes
ens varen presentar els seus dos casos pràctics i ens varen mostrar com és el
funcionament d’un alumne que acudeix a l’aula hospitalària i per tant com és la
relació escola-hospital. Per alta banda, el cas de na Carla que no acudeix a
l’aula hospitalària però si que viu a l’hospital.
Com a conclusió he de dir que ha
estat el tema que més m’ha cridat l’atenció de quasi totes les exposicions, ja
que no estava molt informada sobre aquest tema i la veritat que m’ha agradat
molt poder conèixer, per desgràcia, aquesta via d’ensenyament- aprenentatge per
aquests infants.
Des del meu punt de vista,
considero que el projecte d’INeDITHOS és una molt bona iniciativa per donar una
resposta educativa als infants que estan hospitalitzats ja que fan que aquest
infants no perdin el dret a una educació de qualitat.
DEAs
Hola a tooothom!!
En aquesta ocasió centrarem
l’entrada del bloc a comentar i explicaré les dificultats específiques
d’aprenentatge, conegudes millor com a les DEAs.
Tal i com varen explicar les
nostres companyes prèviament, varen centrar el seu treball en la Dislèxia, ja
que és la DEA més coneguda. Tot i així, no varen deixar de banda les altres
dificultats específiques d’aprenentatge que es poden agrupar en:
o
Mutisme
o
Retard del desenvolupament del llenguatge
o
Disfàsia
o
Afàsia
o
Dislàlia
o
Disartria
o
Immaduresa articulatòria
o
Dislèxia
o
Discalcúlia
o
Disortografia
o
Disgrafia
o
Trastorns d’escriptura
El primer que varen fer de tot
les nostres companyes per començar a tractar el tema de les dificultats
especifiques d’aprenentatge centrant-se en la dislèxia va ser conèixer quins
eren els nostres coneixements previs sobre la aquesta. A partir d’aquí es va
obrir un debat en la que tots varem fer intervencions i en varem treure aquells
punts més importants. Després, se’ns va explicar realment que era la
dislèxia. Tal i com varen exposar, la
dislèxia és trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per
l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És un trastorn neurobiològic i és
crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida.
Ens van destacar que les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap
inconvenient físic, ni psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però
si van afegir que sol anar acompanyada a una sèrie d’alteracions com per
exemple: la disatria i la dislogia.
Un pic ens varen exposar la part
més teòrica varen mostrar un vídeo d’una al·lota que li van diagnosticar
dislèxia. A partir d’aquesta vídeo aquesta al·lota exposava la seva experiència
personal.
Com a futura mestra de suport,
considero que la dislèxia és una de les dificultats més comunes entre els
infants, per aquesta raó és important la seva detecció temprana per tal de
poder intervenir el més aviat possible, ja que els alumnes que la pateixen
tendeixen a sofrir molts de problemes d’autoestima, ja que veuen com tenen
dificultats respecte als seus companys, a més, solen perdre les ganes de seguir
estudiant, no es senten motivats i perden les forces.
Des del meu punt de vista, aquets
alumnes necessiten unes adaptacions de caràcter no significatiu. Tal vegada fer
exàmens orals, reduir el nombre de deures, llegir-los els enunciats... són
ajudes que poden afavorir positivament el seu aprenentatge.
En conclusió, vull afegir que és
necessari que tota la societat conegui el què és la dislèxia i què suposa, per
tal de poder ajudar a tots aquests infants que la pateixen per tal de fer els
seus dies més fàcils i bons de dur. Per altra banda, considero de vital
importància el paper de la família en aquests alumnes, ja que és imprescindible
el suport per part de la família igual que els d’amics i companys per tal que
aquets alumnes es sentin recolzat i en cap moment perdin les ganes per seguir
aprenent.
Finalment, destacar que moltes
vegades es cau en l’error de pensar que si un nin o una nena amb dislèxia no
podrà arribar a tenir unacarrera o no podrà arribar a tenir una bona feina, la
qual cosa és totalment incerta, ja que s’ha de tenir clar que són totalment
iguals que els altres alumnes, simplement tenen alguna dificultat que els
impedeix produir i comprendre textos sense cap entrebanc.
TDA-H
Hola a tothom!!
L’entrada del bloc d’avui anirà
destinada a l’exposició que varen realitzar les nostres companyes sobre el
TDA-H.
El TDA-H és avui en dia una de
les dificultats més conegudes per la societat ja que des de fa poc s’han fet
moltes investigacions perquè aquesta dificultat sigui coneguda per tota la
societat per tal de saber actuar enfront a n’aquests casos.
El trastorn per dèficit d’atenció
amb hiperactivitat o sense (TDA-H) és un trastorn neurobiològic de caràcter
crònic i de probable transmissió genètica que afecta entre un 5% i un 10% de la
població infantil. Se caracteritza per una dificultat de mantenir l’atenció
voluntària de cara a les activitats, ja siguin acadèmiques com quotidianes. A
més, pot estar associat a la hiperactivitat.
Com varen exposar les nostres
companyes, els símptomes del TDA-H són:
-
Dèficit d’atenció
-
Hiperactivitat
-
Impulsivitat
A més, el trastorn es divideix
actualment en tres subtipus d’acord amb les principals característiques
associades al desordre com poden ser:
-
Inatent
-
Hiperactiu- impulsiu
-
Combinat
El dèficit d’atenció sol anar
associat a la falta d’atenció als detalls, comet errors de descuits tant a les
feines escolars com en altres feines, a més, té dificultats per organitzar les
feines o les activitats, evita les feines que requereixen un gran esforç mental
i normalment no segueix les instruccions que li indiquen. Si a més, li afegim
hiperactivitat, es mou en excés els peus i les mans i no pot estar assegut. Li
costa estar assegut quan ho ha de fer,
xerra molt, li es molt difícil controlar els seus impulsos, li costa
respectar les normes tant de comportament com les normes d’un joc o una
activitat, sol actuar sense pensar, interromp contínuament, li manca la
paciència...
Per poder veure totes aquestes
actuacions, les nostres companyes ens varen poder un vídeo on es manifestaven
les diferents actuacions que podria tenir un nin amb TDA-H. A més, per finalitzar
ens varen posar un vídeo on s’explicava que suposava ser un nin amb TDA-H i el
que s’hauria de fer per poder ajudar-lo.
Com a conclusió puc dir que em va
agradar molt la seva exposició tot i que considero que ho varen relacionar molt
amb la hiperactivitat. Des del meu punt de vista el TDA no ha d’anar lligat a
la hiperactivitat, ja que un nen o una nena pot tenir TDA però no té el perquè
ser hiperactiu. Aquest és el cas del nen de la meva classe on faig pràctiques. És
un nen que l varen diagnosticar TDA a l’etapa d’infantil. És un nen molt
tranquil, sovint massa, i a causa de la seva falta de concentració i d’atenció
és incapaç de seguir les expilacions de la mestra. Necessita constantment una
persona al seu costat que simplement el guiï per poder seguir el ritme i les
explicacions per poder situar-se en una activitat i realitzar-la per ell
mateix.
Des de la meva experiència són nins molt
intel·ligents que els agrada aprendre coses noves, simplement els costa centrar
la seva atenció en una activitat o en una feina. Per aquesta raó, és important
dissenyar activitats orals on ells puguin participar i sobretot crear
adaptacions a nivell no significatives perquè ho puguin fer com un altre alumne
més.
Per acabar, vos deix dues pàgines molt interessants:
TRASTORN DE CONDUCTA
Un altre dels temes que s’ha
tractat ha estat el de trastorn de conducta, és a dir, aquell comportament
inapropiat de molts d’alumnes que es basa en l’agressivitat, la impulsivitat,
absència de sensibilitat dels sentiments altres caràcter manipulador...
En aquest cas, les nostres
companyes varen optar per tractar el tema d’una manera molt visual, per aquesta
raó varen escenificar tres situacions d’aula on una alumna presenta un trastorn
de conducta. És una nena molt agressiva,
impulsiva, sovint arrogant, no fa cas del que li diuen, molesta als seus
companys...
A partir d’aquestes
representacions d’aula, una d’elles s’escenifica una reunió de l’orientadora,
la mare de la nena amb el trastorn de conducta i la mestra. A través d’aquesta
reunió, l’orientadora exposa a la seva mare i a la seva tutora les diferents
estratègies metodològiques que es poden dur a terme per tal d’intervenir i
poder ajudar tant a l’alumne com a la família.
Les estratègies metodològiques
les quals l’orientadora fa referència són:
- - Economia de fitxes o taules de comportament: és una tècnica que pretén motivar al nin en l’execució de determinats aprenentatges i també fomentar l’aparició de conductes positives, controlant o eliminant les conductes disruptives.
- Pràctiques de restaurament: són tècniques que serveixen perquè els alumnes amb problemes de comportament puguin reflexionar sobre el que han fet bé o han fet malament. Per exemple, una pràctica de restaurament seria a través d’un rotlo, i que cada alumne exposi els seus sentiments a partir d’un conflicte que hagi succeït.
- Reforç positiu: és una tècnica que consisteix en premiar positivament aquelles conductes que es demana sobre l’alumne.
- - Concurs de comportament
Així com varen
exposar les nostres companyes, és molt important en aquets casos la relació
d’escola família, ja que és una feina molt constant que no només s’ha de dur a
terme a l’escola o no només a casa, sinó que ha de ser una treball molt
cooperatiu on el nin sàpiga què ha de fer a l’escola i que ha de fer a casa.
En conclusió
puc dir que va ser una exposició que em va agradar molt la manera que en que ho
varen enfocar, ja que a partit de les representacions quedava molt més clars
aquells punts que s’havien de tenir en compte.
Com sabem,
aquests trastorns de conducta són molt freqüents a les escoles i com a futurs
docents em de saber com actuar per tal de no caure en els típics errors com són
l’etiquetatge, la qual cosa, classifica als alumnes i no dóna pas poder actuar
de manera correcta. Un altre error que no s’ha de cometre és treure l’alumne
fora (time out) ja que està totalment prohibit que un alumne estigui sol per
l’escola. El que s’hauria de fer es dur-lo a una altra aula, al despatx del
director i directora o sempre acompanyat d’algú.
Des del meu
punt de vista, aquest trastorn és un dels més difícils que hi pot haver en una
escola, ja que és molt complicat fer classe amb una persona que està
constantment interrompent, molestant, que quan el renyes no et fa cas, riu i
sovint es posa violent... per aquesta raó, és important amb aquets alumnes
intentar entendre el perquè es comporten així i sobretot intervenir el més
aviat possible. Considero molt important motivar a n’aquests alumne a fer les
coses bé, oblidar el càstig i cercar activitats que siguin del seu interès.
També, des del meu punt de vista es molt important el reforç positiu cap a n’
aquests alumnes i finalment és molt important que sàpiguen allò que esperem
d’ells, per això és molt important que des de ben petits adquireixin els hàbits
i comportaments que s’han de fer tant dins l’aula com fora.
DEFICIÈNCIA MOTORA
Hola a tothoooom!!!
Tal i com vaig explicar en una de
les entrades anteriors, el tema que ens va tocar tractar pel nostre treball és
la deficiència motora.
De cara a l’exposició varem explicar el nostre cas pràctic, el qual tractava sobre una nena que rep el nom
D’Aroa, és una nena de 12 anys que presenta una miopatia congènita de tipus
nemalític. Està escolaritzada des dels cinc anys a l’escola CEIP Camilo José
Cela, ja que és un centre ordinari d’integració preferent d’alumnes amb
discapacitat motora. Actualment Aroa estan dins el projecte de INeDITHOS,
projecte que està dirigit a nins que per condicions mèdiques i de salut viuen
en el centre hospitalari de Son Espases. El que pretén aquest projecte és
millorar la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, atenent als
nins de l’Unitat a nivell educatiu, permetent desenvolupar al màxim les seves
possibilitats i potencialitats.
A partir d’aquest cas, el que
varem fer va ser proposar una unitat didàctica on aquesta alumna hi tingues
cabuda, demostrant així que és possible que qualsevol alumne té cabuda dins una
aula ordinària. D’aquesta manera, el que preteníem era rompre amb qualsevol
problema que impedís creure que aquestes persones no tenen cabuda dins una
escola i sobretot mostrar i explicar quines haurien de ser les millors
actuacions per part dels docents de cara a d’aquest tipus d’alumnat, millorant
així la seva qualitat de vida.
Un pic varem haver explicat un
poc el cas de n’Aroa vàrem posar en pràctica amb els nostres companys dues
activitats a través d’uns dels sistemes de comunicació d’aquestes persones com
són els pictogrames. D’aquesta manera el que preteníem era donar a conèixer
primer de tots què eren els pictogrames i quina funció tenien.
La primera activitat que varem
fer va ser desxifrar una cançó molt coneguda de la nostra infància que estava
escrita amb pictogrames. En grups, havien d’intentar descodificar què volia dir
cada un dels pictogrames.
L’altra activitat que vàrem fer
va ser el d’intentar descriure una persona a partir dels diferents pictogrames
que tenim. La resta de la classe havia de descobrir de quin company o companya
es tractava.
Considero que va ser una
exposició molt interessant, ja que el que varem intentar transmetre era un
missatge positiu de cara a la creació d’activitats per aquets tipus de
persones. A més, eren activitats que podien servir a qualsevol alumne, ja que
intenten ser el més obertes possible perquè tots hi tinguin cabuda.
Per altra banda, també cercàvem
sensibilitzar un poc a la gent sobre aquesta deficiència mostrant que amb
esforç, coratge i empatia és possible crear ambients d’aprenentatge molt
enriquidors on tots aprenem de tots i ens enriquim mútuament.
Personalment va ser una
experiència molt positiva, tant de cara a l’elaboració del treballa, ja que he
de dir que no estava massa assabentada sobre aquests tipus de deficiències i no
em veia capaç de saber respondre a les necessitats d’aquest alumnes, i també de
cara a l’exposició amb els companys ja que tots varen participar i varen
mostrar interès. Finalment crec que el missatge el vàrem saber transmetre i
confiem que els pugui servir útil tant per la vida professional com personal de
tots els que hi érem presents.
AUTISME
Hola a tothom, l’entrada d’avui
anirà destinada a tractar el tema del trastorn generalitzat del
desenvolupament: l’autisme, i per tant, conèixer les necessitats educatives que
requereixen aquets infants. Cal afegir que aquets terme ha anat evolucionant i
actualment és conegut com a Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).
L’autisme es defineix com un
conjunt de trastorn complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per
les alteracions qualitatives en la capacitat de comunicar, en les seves
relacions socials i en els patrons de conducta estereotipats, restringits i
repetitius.
Aquets tema sempre m’ha cridat
molt l’atenció, ja que considero que és una de les necessitats específiques
d’aprenentatge més difícils d’intervenir. A més, mai he acabat de comprendre
que suposava el fet de ser un/a nin/nina autista, tal vegada aquesta incertesa
em cridava cada vegada més l’atenció.
Després de l’exposició dels meus
companys sobre l’autisme molts dels dubtes que tenia em varen quedar una mica
més clars. Gràcies a les seves explicacions i sobretot a l’activitat pràctica
que varen realitzar vaig poder entendre de quina manera s’havia d’intervenir si
teníem un nen o una nena autista a l’escola.
Primer de tots ens varen explicar
breument que era l’autisme destacant els trets més significatius com són:
- - Evitar mirar els ulls.
- - Manca de Desenvolupament del llenguatge
- - Tendència
a l'aïllament
- - Moviments repetitius recurrents
- - Absència de comunicació alternativa
- - Idees obsessives
- - Conductes
rutinàries
- - Gran
capacitat de memòria
- - Rigidesa
mental
- - Dificultat per expressar emocions
Posteriorment, ens varen
presentar una sèrie de sistema de comunicació per tal de poder establir una
relació més estreta amb els nins i nines autistes. La primera varen ser els
pictogrames, ja que són un recurs comunicatiu que s’adapten als propòsits
comunicatius de l’ensenyança. A més, són un suport que facilita la comprensió
del seu món i dels missatge del seu entorn. Aquests, són important pels nens
autistes ja que mitjançant l’observació de la imatge poden percebre la
informació. Un altre sistema alternatiu que ens varen presentar va ser el
llenguatge bimodal, el qual combina la comunicació simultània de signes i parla
amb la finalitat de facilitar els intercanvis comunicatius. A partir d’aquesta
modalitat es facilita molt la comunicació entre la societat i les persones amb
autisme facilitant així la seva comprensió.
Com a conclusió vull afegir que
em va resultar molt interessant la manera en què varen enfocar la seva
exposició ja que varen donar prioritat a mostrar-nos de quina manera havíem
d’intervenir amb els nens i nenes autistes, donant-nos els recursos necessaris
per poder respondre a les seves necessitats. Vaig aprendre moltes coses, la
primera a saber realment que suposava ser un nen autista i per altra banda què
era el que realment era important pels nens autistes, com són les rutines
diàries, les normes de comportament, la comunicació i els diferents sistemes de
comunicació ...
Finalment, destacar a l’escola
allà on faig pràctiques, concretament a l’aula de primer A, hi ha un nen
autista. Des del meu punt de vista, considero que no se li apliquen cap de les
estratègies metodològiques que varen estar comentant els meus companys, simplement
es dedica a anar amb la PT fora de l’aula en unes hores determinades. No
considero que el centre no tingui la intenció de treballar amb aquest nen, més
bé considero que hi ha una falta de coneixements de com poder ajudar al nen
autista en relació al grup classe. Seria interessant que realitzessin alguna
sessió on es treballessin les rutines o els comportaments a l’aula de la
mateixa manera que activitats sociabilitzadores, ja que es un aspecte que
afavoreix al nen autista, però també a la resta dels seus companys. Per això,
considero que vital importància la necessitat de conèixer què és l’autisme i
què suposa, igual que les altres discapacitat, per tal de poder actuar de la
millor manera ja que formen part del nostre dia a dia.
Finalment vos deix tres enllaços els quals he trobat molt interessants:
- PaginaWeb1
- PàginaWeb2.
- Pagina Web per professors i pares
SUPERDOTATS (ALTES CAPACITATS)
Hola a tothooom!!
L’entrada d’avui anirà destinada a
explicar i valorar els alumnes superdotats,un altre tipus d’alumnes que també
tenen necessitats educatives especials.
Per tractar aquest tema, igual
que ho varen fer les meves companyes per emprendre la seva exposició, va ser
partir d’una cita que va fer un psicòleg educatiu anomenat Joseph Renzulli.
Aquest senyor va dedicar el seu treball a la superdotació dins l’àmbit escolar
per tal que les escoles adoptessin una actitud de potenciació dels talents dels
alumnes dins les aules. Per això va voler deixar clar el concepte de
superdotació dient que: “"Qualsevol persona superdotada ha de tenir certes
característiques relacionades entre si: capacitat intel·lectual superior a
la mitjana, alt grau de dedicació a les tasques i alts nivells de
creativitat".
A partir d’aquí, ens varen
mostrar quins eren els diferents aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora
de classificar un nin/nina superdotat com són:
- - Característiques intel·lectuals
- - Característiques emocionals, és a dir, si es una persona amb tendència al perfeccionisme i de gran sensibilitat.
- - Característiques perceptives, és a dir, de gran intuïció i agudesa visual i auditiva.
Després d’haver exposat una part
teòrica del que eren els alumnes superdotats, varen interpretar tres situacions
dins l’aula on l’alumne/a acaba els deures encomanats i com pot ser l’actuació
de la professora.
-
Situació A: l'alumne/a ha acabat els
deures encomanats i la mestre l'envia a seure al seu lloc i fer silenci.
-
Situació B: l'alumne/a ha acabat els
deure i la mestre/a li dona una altra fitxa per fer.
-
Situació C: L'alumne/a ha acabat els
deures i la mestre li dona permís per anar a cercar un llibre a la biblioteca
que podrà llegir, o fer una comprensió lectora, etc.
A partir d’aquestes tres situacions se’ns va plantejar un debat on es reflexionés quina era l’opció més correcte per tal d’afavorir aquest tipus d’alumnat.
A partir d’aquestes tres situacions se’ns va plantejar un debat on es reflexionés quina era l’opció més correcte per tal d’afavorir aquest tipus d’alumnat.
Conclusions
que varem treure de la situació A va ser que l’actitud del mestre era totalment
passiva, sense cap intenció de potenciar les capacitats de l’alumne, simplement
el conduïa a l’avorriment i la frustració. Per altra banda, a la situació B l’actitud del mestre havia millorat, ja que
havia augmentat el grau d’interés. Tot i així, no deixa de ser una actitud
passiva, ja que tampoc intenta fomentar les seves capacitats ni potenciar a
l’alumne a fer allò que li agrada. I finalment, l’actitud C, que seria la
correcte, on podem veure una actitud del mestre més activa, preocupada,
interessada per potenciar les capacitats de l’alumne i cercar la seva
motivació.
Com a conclusió, vull dir que després de la posada en comú sobre les diferents situacions que es varen representar a l’aula, em va quedar molt clar quina ha de ser l’actitud del mestre/ la mestra. Per tal de potenciar les capacitats d’aquests alumnes s’ha d’intentar motivar-los i cercar reptes que els puguin ajudar a desenvolupar noves capacitats cercant sempre el seu màxim rendiment. No es pot privar a l’alumne a aprendre de manera lliure, a encomanar-li més feines... ja que d’aquesta manera el que estam fent es que l’alumne/a es senti frustrat, perdi les ganes d’aprendre i sobretot la il·lusió per seguir aprenent coses noves.
Des de la part de suport, el que s’ha de fer de cara a n’aquests alumnes amb altes capacitats es potenciar aquells aspectes que li manquin, per tal de millorar i potenciar el màxim les seves capacitats.
Com a conclusió, vull dir que després de la posada en comú sobre les diferents situacions que es varen representar a l’aula, em va quedar molt clar quina ha de ser l’actitud del mestre/ la mestra. Per tal de potenciar les capacitats d’aquests alumnes s’ha d’intentar motivar-los i cercar reptes que els puguin ajudar a desenvolupar noves capacitats cercant sempre el seu màxim rendiment. No es pot privar a l’alumne a aprendre de manera lliure, a encomanar-li més feines... ja que d’aquesta manera el que estam fent es que l’alumne/a es senti frustrat, perdi les ganes d’aprendre i sobretot la il·lusió per seguir aprenent coses noves.
Des de la part de suport, el que s’ha de fer de cara a n’aquests alumnes amb altes capacitats es potenciar aquells aspectes que li manquin, per tal de millorar i potenciar el màxim les seves capacitats.
h Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l'error de creure que un nin amb altes capacitats no necessita cap tipus de suport. Per això, és important com a futura docent conèixer que suposa ser un nen amb altes capacitats i dissenyar activitats que li plantegi reptes i augmenti la seva motivació.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)


















