Sobre mi

Mi Texto

RSS

DEFICIÈNCIA INTEL·LECTUAL



Hola a tots i totes!!!

En aquesta entrada vos explicaré breument el que és la deficiència intel·lectual, després us mostraré com varen enfocar les meves companyes el seu treball relacionat amb la  deficiència intel·lectual.

La deficiència intel·lectual està caracteritzada per limitacions en el funcionament intel·lectual com la conducta. Tot i això, al 2002 hi va haver una modificació en la definició, la qual va proposar un nou sistema en les següents dimensions:

  • -          Habilitats intel·lectuals; la qual exposa que la intel·ligència no només és aprendre mitjançant un llibre de text, sinó que és saber adaptar-se a l’entorn, donar-li un sentit a cada cosa, adaptar-se a diferents contextos i aprendre de l’experiència i a superar els obstacles a través del pensament i la comunicació, potenciant així les diferents funcions cognitives i el seu desenvolupament al llarg de la vida.


  • -    Conducta adaptativa; la qual exposa la importància de tenir habilitats conceptuals, socials i pràctiques per poder funcionar a la vida diària.


  • -          Participació, Interaccions i Rols socials, els quals són importants ja que la participació en les activitats diàries és un punt clau per l’aprenentatge de la persona i la millora del creixement i el desenvolupament humà dels individus en els diferents contexts com per exemple a la llar, en l’educació...


  • -        La salut, la qual s’ha de tenir en compte ja que els diferents graus d’afecció limitaran més o menys a l’individu en la participació dels diferents rols socials. A més, també afectarà al funcionament corporal i la salut mental.


  • -          Context. És important tenir en compte el context en que es trobi l’individu ja que afectarà a diferents àmbits; ambient físic, social i actitudinal. Per exemple l’eliminació de  les barreres arquitectòniques facilitant així el seu accés.

Pel que va a l’exposició de les meves companyes em va agradar molt la manera en què varen enfocar el seu treball, ja que la seva intenció era transmetre’ns un missatge d’encoratjament com a futurs docents de cara  a poder tenir algun infant dins la nostra aula. Ens varen transmetre la importància de l’aula inclusiva i ens mostrar diferents models d’actuació amb alumnes amb discapacitat.

Una de les coses que em va cridar l’atenció, entre d’altres, és la importància de donar suport a l’exteriorització dels sentiments. Per això, és important amb les persones amb discapacitat intel·lectual, i també amb les que no, donar oportunitats als infants què permetin expressar-se i que puguin flotar els sentiments. Si està content, si està enfadat, si està trist... són sentiments que s’ha d’extreure per poder treballar-los.
Un altre aspecte que em va cridar l’atenció va ser la necessitat i la importància de treballar l’acceptació de les normes dins l’aula, ja que per ells és un repte que s’ha d’anar treballant contínuament.

A més, són persones molt dependents, per això, també ens varen mostrar la necessitat de desenvolupar l’autonomia d’aquestes persones, ja que es vital per la seva integració dins la societat i l’obtenció d’una millora de qualitat de vida.

De cara a la part pràctica de l’exposició que varen fer ens varen mostrar quines varen ser les seves activitats que havien dissenyat dins la seva programació d’aula.

La seva programació tenia com a títol Descobrim els sentiments a l’escola. Està situada a l’àrea de llengua catalana i tenia com a objectiu ajudar a interioritzar els sentiments a partir de la pròpia experimentació i els objectes del dia a dia.

Les tres activitats que varen proposaren varen ser tres:

1.      Jo em sent...
En aquesta activitat es potenciava l’expressió dels sentiments. L’activitat consistia en què cada infant havia d’explicar com es sentia utilitzant les paraules que estarien dins una bústia com per exemple: trist, emocionat, alegre, pensatiu, enamorat... i hauria d’explicar el perquè. D’aquesta manera s’ajudaria a millorar l’empatia i el sentiment de grup.

2.      La capseta
Aquesta activitat només es podria fer una vegada, perquè intervé una  sorpresa i un cop la coneixem ja no té sentit.
Dins la capseta hi hauria un mirall i els nins s’haurien d’anar passant aquesta capseta en silenci i sense dir res.
Quan mirin dins la capseta veuran la seva imatge reflectida al mirall. Després es comentaria en veu alta què han sentit, què pensaven que hi havia...

3.      El cub de les emocions
Aquesta activitat es faria en rotllo. Hi hauria un dau, el qual cada cara representa una emoció. Cada participat hauria de llençar el dau i hauria d’explicar alguna ocasió en què va sentir l’emoció que ha sortit.
A través d’aquesta activitat ens permet identificar les seves emocions amb les dels companys i companyes i facilitaria el desenvolupament de l’empatia.
Finalment, es realitzaria un mural on s’haurien de plasmar certes emocions amb la seva acció corresponent. Per exemple: la tristesa, haurien de dibuixar alguna cosa que els suggereixi aquest sentiment.


Com a conclusió he de dir que em va agradar molt la manera en què ho varen enfocar, ja que des del meu punt de vista no havia considerat mai tan important les emocions. A través d’aquesta perspectiva, he aprés a valorar la importància d’aquests tant per les persones amb una deficiència intel·lectual com les que no.
Per altra banda, m’ha fet veure que el fet de tenir una persona amb deficiència intel·lectual dins l’aula no ha de suposar cap por, tot el contrari, s’ha de cercar actuacions i maneres de fer pel tal que aquestes persones tinguin cabuda en una aula ordinària com qualsevol altra persona. 

Finalment destacar que considero que vital importància la formació dels docents, ja siguin de suport o no, per tal de donar la millor resposta educativa a n’aquest tipus d’alumnat i sobretot aprendre a fomentar l’aula inclusiva ja que es la millor forma d’aprenentatge per a tots.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA AUDITIVA.

La deficiència auditiva és el tema que va exposar el segon grup. Ho va fer de manera molt pràctica i visual.

La deficiència visual, segons universaria, un grup d’universitats d’Espanya, és un dèficit total o parcial, de la persona, en la percepció auditiva. Les persones que pateixen aquesta discapacitat tindran problemes per sentir i, en conseqüència, es veurà afectada la seva capacitat de comunicació.

Els tipus de discapacitat auditiva que podem trobar són tres:
  • -          Segons el moment d’aparició: pot ser una discapacitat prelocutiva o una discapacitat postlocutiva.
  • -          Segons la zona afectada: segons la localització de l’aparell auditiu pot ser una
  • -          Segons el grau de pèrdua auditiva


Un pic s’ha explicat molt breument que és la deficiència visual, vos explicaré com varen enfocar els meus companys i companyes la seva exposició i quines varen ser les meves conclusions extretes sobre aquest treball.

El que ells varen plantejar va ser un debat, el qual va ser molt interessant, ja que  d’aquesta manera tots varem poder aportar la nostra opinió i reflexionar sobre els que ells ens havien proposat.

El tema del debat era: la comunitat sorda; una comunitat inclusiva o exclusiva?

Els nostres companys ens varen fer aquesta pregunta per tal de poder opinar sobre si la comunitat sorda al nostre país provoca una situació d’exclusió per ells. Amb això, el que volien que reflexionéssim era a veure si consideràvem que la comunitat sorda provocava una situació d’exclusió i que per tant dificulta la seva inclusió.

Des del meu punt de vista, considero que la societat hauria d'estar preparada per conviure amb persones sordes o amb deficiència auditiva, i per tant s'haurien de crear situacions enriquidores on aquestes persones no tinguessin la necessitat d'excloure's. 

Per poder completar aquest debat, els nostres companys, ens varen mostrar un vídeo, on hi sortien dues persones que tenien una deficiència auditiva i que contaven la seva pròpia experiència mostrant de quina manera la societat actuava damunt ells.

A través de diferents situacions que contaven les persones del vídeo em vaig poder adonar que tal vegada és la societat que no està preparada per conviure amb aquestes persones, no perquè no vulguin, sinó perquè no actuen de la millor manera. Un fet que em va cridar molt l’atenció va ser el fet que moltes persones quan saben que la persona amb la qual xerren es sorda xerren pegant crits, quan simplement el que ella demanava és que xerrin més a poc a poc i vocalitzin molt més. Aquests fets, demostren que moltes vegades, és la societat que no està preparada per actuar correctament amb aquestes persones.


Des del meu punt de vista, considero que si la societat no està preparada per conviure amb aquesta diversitat de persones, ja siguin amb deficiència auditiva o un altre tipus de deficiència, l’escola hauria de tenir el paper de fer front en aquestes qüestions, ja que des de ben petits se’ls hauria d’ensenyar a conviure i a poder desenvolupar-se amb normalitat davant aquestes situacions.  Molts vegades els infants són qui tenen més empatia, i el fet de tenir un company o companya amb una discapacitat o una deficiència els fa créixer a nivell personal. Desenvolupen moltes capacitats que tal vegada les persones adultes costa més. 

Finalment, destacar que l'exposició dels meus companys em va resultar molt interessant ja que varen tractar diferents punts de la deficiència auditiva i ens varen fer reflexionar un poc a tots, plantejant situacions que, en el meu cas, mai m'havia aturat a pensar. 


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA VISUAL

Després de l’exposició de les meves companyes sobre la deficiència visual exposaré quins varen ser els punts destacats, i sobretot quins varen ser els que em varen cridar més l’atenció com a futura mestra de suport.

Primer de tot, ens varen introduir els conceptes generals. D’aquesta manera, ens varen explicar que depenent del grau de visió es poden distingir quatre tipus:


  •         Ceguera total: ceguera total o només percepció de llum que l’individu no pot utilitzar per l’adquisició de cap coneixement o informació.
  •         Ceguera parcial: percepció de bonys
  •           Baixa visió: el dèficit visual incapacita a l’individu per algunes activitats usuals,precisant d’adaptacions o mètodes específics, com pot se la lecto.escritura Braille.
  •    Visió límit: el dèficit visual no incapacita a l’individu per les activitat habituals, però precisa d’adaptacions senzilles per poder dur a terme qualques d’elles. Pot llegir amb ampliacions per exemple.

Després d’haver exposat la part més teòrica, ens han mostrat una sèrie de recursos que han trobat que podrien ser útils si tenim algun alumne cec dins l’aula per poder ajudar-lo.  Després d’haver mostrat aquests recursos han fet la part més pràctica mostrant un vídeo, el qual es titula: el color de las flores.

Mitjançant aquest vídeo han obert una mena de debat perquè entre tots poguéssim extreure aquells aspectes que realment s’han de tenir amb compte quan tenim un alumne amb deficiència visual, sigui total, parcial, de baixa visió o de visió límit. Entre tots hem anat comentant aquells punts que s’han de destacar i hem intentat comentar aquells aspectes que surten al vídeo i que no s’haurien de fer.

M’ha paregut una exposició molt interessant, ja que primer de tot ens han explicat un poc quins eren els graus de deficiència visual que existien i a més, ens han explicat que no tothom que té una deficiència visual és cec, aspecte que m’ha resultat molt interessant. Després, a partir del vídeo, han fet una part més pràctica i ens han fet participar a tots de manera que reflexionéssim sobre aquest i poguéssim extreure els punts més importants i entre tots els comentéssim un poc. A partir d’aquesta mena de debat han sortit moltes idees i reflexions que han fet pensar i reflexionar a tots els que érem dins l’aula.

Personalment, considero que ha estat una sessió molt enriquidora, ja que el fet de tenir un nin amb deficiència visual a la meva aula de pràctiques he pogut comparar i extreure moltes conclusions i reflexions. A més, també he augmentat els meus coneixements sobre la deficiència visual i m’han proporcionat tota mena de recursos que hi ha dins la xarxa que podria fer servir a l’aula.

Quan ha acabat l’exposició sentia moltes ganes d’anar a l’escola el dia següent i poder posar en pràctica tot el que havia après. Crec que aquest aspecte és realment important ja que si no hagués aprés res no tindria la necessitat de voler anar a l’escola i pensar possibles activitats a realitzar amb aquest alumne.


Finalment, destacar que considero de vital importància que els docents, ja sigui de suport o no, tinguin habilitats i aptituds per fomentar l’educació inclusiva dins l’aula, ja que sovint es deixa de banda aquests alumnes i no se’ls té en compte per realitzar segons quin tipus d’activitats, o simplement a l’hora de pensar i dissenyar una activitat no s’adapta a les necessitats d’aquests, com és el cas del vídeo. L’objectiu era fer una redacció, per això, quin sentit té posar com a tema el color de les flors? Fomentar classes inclusives i l’accés a totes les activitats per part dels alumnes, és el que realment enriqueix la nostra feina com a bons docents cercant una educació de qualitat on tots els nostres alumnes siguin els protagonistes. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TREBALLS DE GRUP

 
Hola a tothom!!!!!

A partir d'aquesta setmana i la que ve les meves entrades al bloc xerraran sobre els treballs en grup i les exposicions que realitzin els meus companys i companyes a l'aula.

El que intentaré serà plasmar de quina manera han enfocat el seu treball i vos explicaré quines han estat les meves sensacions i faré una petita reflexió exposant el meu punt de vista.

Els temes que s'exposaran són:

- Discapacitat visual
- Discapacitat auditiva
- Discapacitat intel·lectual
- Superdotats
- Autisme
- Trastorns de conducta
- TDH-A
- DEA (Dificultats específiques d'aprenentatge)
- Alumnes hospitalitzats.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

" No es pot ensenyar sense educar "


Hola a tothoom! J

L’entrada d’avui anirà encaminada a una pregunta clau que està molt debatuda en el món de l’educació; ensenyar a educar?
Aquesta és la pregunta; quin és el paper de l’escola?El de ensenyar?El d’educar? el d’ensenyar i educar al mateix temps?


He considerat molt important la necessitat de fer aquesta entrada al blog, ja que moltes vegades s’oblida que l’escola a part d’ensenyar uns continguts establerts pel currículum també s’educa.  Sovint he sentit comentaris com; a l’escola només s’ensenya, són les famílies que s’han d’educar els seus fills. Quan sent aquest comentari sovint se’m posa la pell la gallina.

A l’escola, igual que en la vida mateixa, és una societat, una societat la qual està regida per unes normes i uns valors, els quals també et serviran per poder viure en un futur a la societat.

Com a docents, apart d’ensenyar continguts, els quals també són importants, hem d’ensenyar valors. Valors com l’empatia, el companyerisme, el respecte, l’amor, l’amistat, solidaritat, igualtat, justícia... ja que són valors que són vitals per formar persones. Persones que siguin capaces de viure en un món on es puguin trobar en diferents situacions saber respondre davant aquestes.

Ensenyar que no es pega a un company, ensenyar rutines com per exemple aixecar la mà abans de dir algun cosa, no xerrar mentre un altre xerra, escolar, respectar els companys i els mestres, demanar ajuda si es necessita.... són situacions que s’aprenen a l’escola i que després es trasllada a casa i és necessari que les famílies les reforcin.

Per altra banda, cal afegir que, com a persones que som, els mestres també transmetem als nostres alumnes una determinada visió del món, i per a ells som un referent, és a dir, som un mirall en el qual ells s'hi recolzen. De manera que, amb una sola mirada o un gest feim sentir-los importants,.  Així, els hem d'acompanyar en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge ajudant-los en els moments crítics i en els moments bons. Perquè succeeixi és important, que nosaltres, els mestres tinguem un coneixement sobre els nostres alumnes, així, entre ells i nosaltres podrem compartir els problemes, les il·lusions, les inquietuds, els sentiments formant a persones respectuoses, amb esperit crític, autònoms, responsables, lliures.  Implica un treball conjunt i de saber escoltar-se els uns els altres formant a persones que raonin i reflexionin els seus pensaments, allò que pensen. Podrem dur a terme, aquest projecte de vida, si donam la possibilitat a tots els nostres alumnes d'aprendre, tenint en compte les seves habilitats, capacitats i necessitats. Per tant, en l'escola treballem els continguts, els quals sovint duen implícit el treball de les emocions i els sentiments, els quals sovint es deixen oblidat, tot i que, el treball amb els altres, compartint i ajudant-se fa feliços als nostres nins i nines. Els hem de donar la mà en els moments bons i en els no tant bons, ja que entre tots podem aconseguir que vinguin a l'escola feliços. Dependrà, de la nostra actuació com a persones i com a docents.
 

Finalment us deix un vídeo on podeu veure i entendre un poc més aquestes dues perspectives i extreure les vostres pròpies conclusions.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

Anàlisi de l'horari de suport de 1erB

Hola a tothoooom!!!

Avui vos mostraré quin és l’horari dels meus alumnes i de quina manera s’estructura el suport tant dins com fora de l’aula.


A partir d’aquesta graella podeu veure quines són les àrees que es treballaran a cada hora  distribuïdes en els cinc dies de la setmana i quin és el suport que es dóna. 




Com podeu veure, en general és un grup que té molt de suport. Quasi cada dia reben un tipus de suport, ja sigui dins o fora de l’aula,el qual explicaré a continuació.
Durant dos dies per setmana , concretament els dilluns i dimecres, ve na Pilar, una al·lota que fa feina a la “Once”  i ajuda a l’alumne que té una discapacitat visual durant dues hores.
Per altra banda, l’ AD (Atenció a la diversitat), ve quasi bé cada dia i, a vegades, dues hores durant el dia. Aquest suport es fa dins l’aula, i sobretot presta atenció al alumnes que més necessitats presenten ajudant-los d’una manera més individualitzada. Sovint els fa llegir, treballen la comprensió lectora o oral, realitzen càlcul o acaben les feines que tenen pendents.

També, hi ha na Dora, la PT (Pedagoga terapèutica)  del centre de primer cicle. Aquest tipus de suport es fa fora de l’aula, ja que sobretot treballa amb els alumnes que tenen necessitats especifiques de suport educatiu, és a dir, NESE. A la nostra aula, com ja he dit, tenim un alumne amb una ceguera total, també, tenim un nen Amb TDH i una nena amb el coeficient intel·lectual molt baix. 

Finalment, tenim la ATE ( Assistenta Tècnica Educativa), la qual només ve un dia a la setmana durant dues hores. Aquestes dues hores, ajuda a l’alumne amb discapacitat visual a l’hora de plàstica per tal de realitzar les mateixes feines dels altres alumnes, tot i que ho fa de manera adaptada. L’assistenta tècnica s’encarrega de mostrar-li diferents material amb els quals es poden realitzar les  feines de plàstica i l’ajuda si ha d’anar al bany.
Després d’haver explicat de quina manera es distribueix el suport al meu centre, puc exposar quina és la meva opinió.

Considero que és un centre que compte amb un gran equip de suport, ja que són gran especialistes que fan molt bé la seva feina. Es preocupen molt per l’alumnat i proposen moltes estratègies metodològiques per poder intervenir en cada cas.

Cada dia l’AD va rotant per les classes ajudant a aquells alumnes que més ho necessiten. Com ja he dit, fa un treball més individualitzat i intenta reforçar tots aquells continguts que més necessiten els alumnes. El fet d’haver dos docents dins l’aula dóna més facilitats per poder atendre a les necessitats dels alumnes.

Tot i així, considero que seria necessari almanco dos mestres de suport per cicle, perquè tot i la rotació d’aquest és impossible atendre al màxim a tots els alumnes que ho necessiten. 

Per acabar, m’agradaria destacar el fet de tenir un alumne amb deficiència visual el qual duu un ritme bastant avançat dins el seu aprenentatge. Considero que l’equip de suport ha tingut molt a veure, per no dir, que ha estat gràcies a ell que aquest alumne pugui estar a un centre ordinari i sàpiga tot el que sap.

Davant aquesta situació m’he adonat que el fet de comptar amb un gran equip de suport, el qual fa una bona feina tant amb els alumnes com ajudant als tutors enriqueix molt l’aprenentatge d’aquestes alumnes que tenen dificultats i els ajuda a estar al mateix nivell que els altres sense que es sentis desfavorits, augmentant el seu aprenentatge dia rere dia. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TREBALL EN GRUP: DISCAPACITAT MOTÒRICA



L’entrada d’avui anirà destinada a l’explicació i anàlisis de com hem enfocat el nostre treball de grup que hem de fer a l’assignatura d’atenció a l’alumnat NESE.

El tema del treball és la deficiència motora. És un tema complicat i delicat, ja que és una de les deficiències que menys casos trobem a l’escola i per tant molt més difícil saber com intervenir si mai t’has trobat amb un cas així a la teva aula.


Els meus companys de grup i jo vàrem afrontar el treball amb il·lusió, ja que entravem en un tema totalment desconegut per nosaltres, i que a la vegada ens creava molta curiositat saber com intervenir amb aquest tipus d’alumnat i sobretot saber com poder ajudar-los. Per això, vàrem veure el treball com a una oportunitat per aprendre tots aquestes aspectes desconeguts. Primer de tot vàrem crear entre tots i amb l’ajuda de la professora un índex inicial de com seria el nostre treball. Un pic l’havíem tancat, vàrem fer una tutoria amb la professora per tal de demanar tots els dubtes que teníem de cara a l’elaboració del treball i sobretot, de cada a l’exposició de classe. Gràcies a la tutoria vàrem resoldre els dubtes que teníem, però sobretot varem aclarir sobre què aniria la nostra exposició a classe.



Aquí vos deix l’índex del treball :




Com podeu veure, és un treball que consta en dues parts; una part més teòrica on s’expliquen tots els conceptes que tenen a veure amb la deficiència motora, com són les causes, les tipologies, i les orientacions a nivell de centre, aula i família per poder atendre de la millor manera aquests infants i finalment les necessitats educatives especials que necessiten per poder comunicar-se, per desplaçar-se etc , i després, la segona part, que és un cas pràctic, on es presentà n cas d’un infant que pateixi una deficiència motora i la nostra feina serà imaginar que forma part de la nostra aula i hem de crear una programació d’aula on ella hi tingui cabuda.

El nostre cas pràctic va sobre Arona, una nina de 12 anys que presenta una miopatia congènita de tipus nemalític, amb necessitats de respiració assistida i sonda gàstrica per poder alimentar-se. Aquesta malaltia està considerada com una malaltia rara, ja que existeixen molts pocs casos.

Aroa està escolaritzada des dels cinc anys a l’escola CEIP Camilo José Cela, un centre ordinari d’integració preferent d’alumnes amb discapacitat motora.

La nostra programació d’aula que hem pensat per Aroa va sobre el tema dels animals, ja que és un tema que s’ha anat tractant al llarg de tota l’etapa de primària i sobretot perquè considerem que és una tema que agrada i motiva als alumnes. Cal dir també, que el tema dels animals dóna la possibilitat de realitzar una excursió, on tots els alumnes hi poden participar.



Per acabar, vull dir que la realització d’aquest treball ha estat molt positiu, ja que considero que partia des de uns coneixements totalment nuls i gràcies a l’elaboració d’aquest treball puc dir que he aprés molt. A més, m’ha ajudat a llevar-me la por a no saber com actuar si tingues un alumne amb aquestes necessitats. De fet, m’ha motivat a seguir aprenent sobre el tema i augmentar els meus coneixements i experiències amb aquest tipus d’alumnat. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS