Hola a tots i totes!!!
En aquesta entrada vos explicaré
breument el que és la deficiència intel·lectual, després us mostraré com varen
enfocar les meves companyes el seu treball relacionat amb la deficiència intel·lectual.
La deficiència intel·lectual està
caracteritzada per limitacions en el funcionament intel·lectual com la
conducta. Tot i això, al 2002 hi va haver una modificació en la definició, la
qual va proposar un nou sistema en les següents dimensions:
- - Habilitats intel·lectuals; la qual exposa que la intel·ligència no només és aprendre mitjançant un llibre de text, sinó que és saber adaptar-se a l’entorn, donar-li un sentit a cada cosa, adaptar-se a diferents contextos i aprendre de l’experiència i a superar els obstacles a través del pensament i la comunicació, potenciant així les diferents funcions cognitives i el seu desenvolupament al llarg de la vida.
- - Conducta adaptativa; la qual exposa la importància de tenir habilitats conceptuals, socials i pràctiques per poder funcionar a la vida diària.
- - Participació, Interaccions i Rols socials, els quals són importants ja que la participació en les activitats diàries és un punt clau per l’aprenentatge de la persona i la millora del creixement i el desenvolupament humà dels individus en els diferents contexts com per exemple a la llar, en l’educació...
- - La salut, la qual s’ha de tenir en compte ja que els diferents graus d’afecció limitaran més o menys a l’individu en la participació dels diferents rols socials. A més, també afectarà al funcionament corporal i la salut mental.
- - Context. És important tenir en compte el context en que es trobi l’individu ja que afectarà a diferents àmbits; ambient físic, social i actitudinal. Per exemple l’eliminació de les barreres arquitectòniques facilitant així el seu accés.
Pel que va a l’exposició de les
meves companyes em va agradar molt la manera en què varen enfocar el seu
treball, ja que la seva intenció era transmetre’ns un missatge d’encoratjament
com a futurs docents de cara a poder
tenir algun infant dins la nostra aula. Ens varen transmetre la importància de
l’aula inclusiva i ens mostrar diferents models d’actuació amb alumnes amb
discapacitat.
Una de les coses que em va cridar
l’atenció, entre d’altres, és la importància de donar suport a l’exteriorització
dels sentiments. Per això, és important amb les persones amb discapacitat
intel·lectual, i també amb les que no, donar oportunitats als infants què
permetin expressar-se i que puguin flotar els sentiments. Si està content, si
està enfadat, si està trist... són sentiments que s’ha d’extreure per poder
treballar-los.
Un altre aspecte que em va cridar
l’atenció va ser la necessitat i la importància de treballar l’acceptació de
les normes dins l’aula, ja que per ells és un repte que s’ha d’anar treballant
contínuament.
A més, són persones molt
dependents, per això, també ens varen mostrar la necessitat de desenvolupar
l’autonomia d’aquestes persones, ja que es vital per la seva integració dins la
societat i l’obtenció d’una millora de qualitat de vida.
De cara a la part pràctica de
l’exposició que varen fer ens varen mostrar quines varen ser les seves
activitats que havien dissenyat dins la seva programació d’aula.
La seva programació tenia com a
títol Descobrim els sentiments a
l’escola. Està situada a l’àrea de llengua catalana i tenia com a objectiu
ajudar a interioritzar els sentiments a partir de la pròpia experimentació i
els objectes del dia a dia.
Les tres activitats que varen
proposaren varen ser tres:
1. Jo em
sent...
En aquesta
activitat es potenciava l’expressió dels sentiments. L’activitat consistia en
què cada infant havia d’explicar com es sentia utilitzant les paraules que
estarien dins una bústia com per exemple: trist, emocionat, alegre, pensatiu,
enamorat... i hauria d’explicar el perquè. D’aquesta manera s’ajudaria a
millorar l’empatia i el sentiment de grup.
2. La capseta
Aquesta
activitat només es podria fer una vegada, perquè intervé una sorpresa i un cop la coneixem ja no té
sentit.
Dins la
capseta hi hauria un mirall i els nins s’haurien d’anar passant aquesta capseta
en silenci i sense dir res.
Quan mirin
dins la capseta veuran la seva imatge reflectida al mirall. Després es
comentaria en veu alta què han sentit, què pensaven que hi havia...
3. El cub de
les emocions
Aquesta
activitat es faria en rotllo. Hi hauria un dau, el qual cada cara representa
una emoció. Cada participat hauria de llençar el dau i hauria d’explicar alguna
ocasió en què va sentir l’emoció que ha sortit.
A través
d’aquesta activitat ens permet identificar les seves emocions amb les dels
companys i companyes i facilitaria el desenvolupament de l’empatia.
Finalment,
es realitzaria un mural on s’haurien de plasmar certes emocions amb la seva
acció corresponent. Per exemple: la tristesa, haurien de dibuixar alguna cosa
que els suggereixi aquest sentiment.
Com a
conclusió he de dir que em va agradar molt la manera en què ho varen enfocar,
ja que des del meu punt de vista no havia considerat mai tan important les
emocions. A través d’aquesta perspectiva, he aprés a valorar la importància
d’aquests tant per les persones amb una deficiència intel·lectual com les que
no.
Per altra
banda, m’ha fet veure que el fet de tenir una persona amb deficiència
intel·lectual dins l’aula no ha de suposar cap por, tot el contrari, s’ha de
cercar actuacions i maneres de fer pel tal que aquestes persones tinguin cabuda
en una aula ordinària com qualsevol altra persona.
Finalment
destacar que considero que vital importància la formació dels docents, ja
siguin de suport o no, per tal de donar la millor resposta educativa a n’aquest
tipus d’alumnat i sobretot aprendre a fomentar l’aula inclusiva ja que es la
millor forma d’aprenentatge per a tots.
