Sobre mi

Mi Texto

RSS

DEAs

Hola a tooothom!!

En aquesta ocasió centrarem l’entrada del bloc a comentar i explicaré les dificultats específiques d’aprenentatge, conegudes millor com a les DEAs.
Tal i com varen explicar les nostres companyes prèviament, varen centrar el seu treball en la Dislèxia, ja que és la DEA més coneguda. Tot i així, no varen deixar de banda les altres dificultats específiques d’aprenentatge que es poden agrupar en:
*      Trastorns del llenguatge
o   Mutisme
o   Retard del desenvolupament del llenguatge
o   Disfàsia
o   Afàsia
o   Dislàlia
o   Disartria
o   Immaduresa articulatòria

*      Trastorns d’aprenentatge
o   Dislèxia
o   Discalcúlia
o   Disortografia
o   Disgrafia
o   Trastorns d’escriptura

El primer que varen fer de tot les nostres companyes per començar a tractar el tema de les dificultats especifiques d’aprenentatge centrant-se en la dislèxia va ser conèixer quins eren els nostres coneixements previs sobre la aquesta. A partir d’aquí es va obrir un debat en la que tots varem fer intervencions i en varem treure aquells punts més importants. Després, se’ns va explicar realment que era la dislèxia.  Tal i com varen exposar, la dislèxia és trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És un trastorn neurobiològic i és crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida. Ens van destacar que les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap inconvenient físic, ni psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però si van afegir que sol anar acompanyada a una sèrie d’alteracions com per exemple: la disatria i la dislogia.

Un pic ens varen exposar la part més teòrica varen mostrar un vídeo d’una al·lota que li van diagnosticar dislèxia. A partir d’aquesta vídeo aquesta al·lota exposava la seva experiència personal.

Com a futura mestra de suport, considero que la dislèxia és una de les dificultats més comunes entre els infants, per aquesta raó és important la seva detecció temprana per tal de poder intervenir el més aviat possible, ja que els alumnes que la pateixen tendeixen a sofrir molts de problemes d’autoestima, ja que veuen com tenen dificultats respecte als seus companys, a més, solen perdre les ganes de seguir estudiant, no es senten motivats i perden les forces.

Des del meu punt de vista, aquets alumnes necessiten unes adaptacions de caràcter no significatiu. Tal vegada fer exàmens orals, reduir el nombre de deures, llegir-los els enunciats... són ajudes que poden afavorir positivament el seu aprenentatge.
En conclusió, vull afegir que és necessari que tota la societat conegui el què és la dislèxia i què suposa, per tal de poder ajudar a tots aquests infants que la pateixen per tal de fer els seus dies més fàcils i bons de dur. Per altra banda, considero de vital importància el paper de la família en aquests alumnes, ja que és imprescindible el suport per part de la família igual que els d’amics i companys per tal que aquets alumnes es sentin recolzat i en cap moment perdin les ganes per seguir aprenent.



Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l’error de pensar que si un nin o una nena amb dislèxia no podrà arribar a tenir unacarrera o no podrà arribar a tenir una bona feina, la qual cosa és totalment incerta, ja que s’ha de tenir clar que són totalment iguals que els altres alumnes, simplement tenen alguna dificultat que els impedeix produir i comprendre textos sense cap entrebanc.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TDA-H




Hola a tothom!!
L’entrada del bloc d’avui anirà destinada a l’exposició que varen realitzar les nostres companyes sobre el TDA-H.

El TDA-H és avui en dia una de les dificultats més conegudes per la societat ja que des de fa poc s’han fet moltes investigacions perquè aquesta dificultat sigui coneguda per tota la societat per tal de saber actuar enfront a n’aquests casos.

El trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDA-H) és un trastorn neurobiològic de caràcter crònic i de probable transmissió genètica que afecta entre un 5% i un 10% de la població infantil. Se caracteritza per una dificultat de mantenir l’atenció voluntària de cara a les activitats, ja siguin acadèmiques com quotidianes. A més, pot estar associat a la hiperactivitat.

Com varen exposar les nostres companyes, els símptomes del TDA-H són:

-          Dèficit d’atenció
-          Hiperactivitat
-          Impulsivitat

A més, el trastorn es divideix actualment en tres subtipus d’acord amb les principals característiques associades al desordre com poden ser:
-       
             Inatent
-          Hiperactiu- impulsiu
-          Combinat

El dèficit d’atenció sol anar associat a la falta d’atenció als detalls, comet errors de descuits tant a les feines escolars com en altres feines, a més, té dificultats per organitzar les feines o les activitats, evita les feines que requereixen un gran esforç mental i normalment no segueix les instruccions que li indiquen. Si a més, li afegim hiperactivitat, es mou en excés els peus i les mans i no pot estar assegut. Li costa estar assegut quan ho ha de fer,  xerra molt, li es molt difícil controlar els seus impulsos, li costa respectar les normes tant de comportament com les normes d’un joc o una activitat, sol actuar sense pensar, interromp contínuament, li manca la paciència...

Per poder veure totes aquestes actuacions, les nostres companyes ens varen poder un vídeo on es manifestaven les diferents actuacions que podria tenir un nin amb TDA-H. A més, per finalitzar ens varen posar un vídeo on s’explicava que suposava ser un nin amb TDA-H i el que s’hauria de fer per poder ajudar-lo.

Com a conclusió puc dir que em va agradar molt la seva exposició tot i que considero que ho varen relacionar molt amb la hiperactivitat. Des del meu punt de vista el TDA no ha d’anar lligat a la hiperactivitat, ja que un nen o una nena pot tenir TDA però no té el perquè ser hiperactiu. Aquest és el cas del nen de la meva classe on faig pràctiques. És un nen que l varen diagnosticar TDA a l’etapa d’infantil. És un nen molt tranquil, sovint massa, i a causa de la seva falta de concentració i d’atenció és incapaç de seguir les expilacions de la mestra. Necessita constantment una persona al seu costat que simplement el guiï per poder seguir el ritme i les explicacions per poder situar-se en una activitat i realitzar-la per ell mateix.

 Des de la meva experiència són nins molt intel·ligents que els agrada aprendre coses noves, simplement els costa centrar la seva atenció en una activitat o en una feina. Per aquesta raó, és important dissenyar activitats orals on ells puguin participar i sobretot crear adaptacions a nivell no significatives perquè ho puguin fer com un altre alumne més. 

Per acabar, vos deix dues pàgines molt interessants:


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TRASTORN DE CONDUCTA

Un altre dels temes que s’ha tractat ha estat el de trastorn de conducta, és a dir, aquell comportament inapropiat de molts d’alumnes que es basa en l’agressivitat, la impulsivitat, absència de sensibilitat dels sentiments altres caràcter manipulador... 

En aquest cas, les nostres companyes varen optar per tractar el tema d’una manera molt visual, per aquesta raó varen escenificar tres situacions d’aula on una alumna presenta un trastorn de conducta.  És una nena molt agressiva, impulsiva, sovint arrogant, no fa cas del que li diuen, molesta als seus companys...

A partir d’aquestes representacions d’aula, una d’elles s’escenifica una reunió de l’orientadora, la mare de la nena amb el trastorn de conducta i la mestra. A través d’aquesta reunió, l’orientadora exposa a la seva mare i a la seva tutora les diferents estratègies metodològiques que es poden dur a terme per tal d’intervenir i poder ajudar tant a l’alumne com a la família.

Les estratègies metodològiques les quals l’orientadora fa referència són:

  • -          Economia de fitxes o taules de comportament: és una tècnica que pretén motivar al nin en l’execució de determinats aprenentatges i també fomentar l’aparició de conductes positives, controlant o eliminant les conductes disruptives. 
  •    Pràctiques de restaurament: són tècniques que serveixen perquè els alumnes amb problemes de comportament puguin reflexionar sobre el que han fet bé o han fet malament. Per exemple, una pràctica de restaurament seria a través d’un rotlo, i que cada alumne exposi els seus sentiments a partir d’un conflicte que hagi succeït.
  •        Reforç positiu: és una tècnica que consisteix en premiar positivament aquelles conductes que es demana sobre l’alumne.
  • -          Concurs de comportament

Així com varen exposar les nostres companyes, és molt important en aquets casos la relació d’escola família, ja que és una feina molt constant que no només s’ha de dur a terme a l’escola o no només a casa, sinó que ha de ser una treball molt cooperatiu on el nin sàpiga què ha de fer a l’escola i que ha de fer a casa.

En conclusió puc dir que va ser una exposició que em va agradar molt la manera que en que ho varen enfocar, ja que a partit de les representacions quedava molt més clars aquells punts que s’havien de tenir en compte.

Com sabem, aquests trastorns de conducta són molt freqüents a les escoles i com a futurs docents em de saber com actuar per tal de no caure en els típics errors com són l’etiquetatge, la qual cosa, classifica als alumnes i no dóna pas poder actuar de manera correcta. Un altre error que no s’ha de cometre és treure l’alumne fora (time out) ja que està totalment prohibit que un alumne estigui sol per l’escola. El que s’hauria de fer es dur-lo a una altra aula, al despatx del director i directora o sempre acompanyat d’algú.

Des del meu punt de vista, aquest trastorn és un dels més difícils que hi pot haver en una escola, ja que és molt complicat fer classe amb una persona que està constantment interrompent, molestant, que quan el renyes no et fa cas, riu i sovint es posa violent... per aquesta raó, és important amb aquets alumnes intentar entendre el perquè es comporten així i sobretot intervenir el més aviat possible. Considero molt important motivar a n’aquests alumne a fer les coses bé, oblidar el càstig i cercar activitats que siguin del seu interès. També, des del meu punt de vista es molt important el reforç positiu cap a n’ aquests alumnes i finalment és molt important que sàpiguen allò que esperem d’ells, per això és molt important que des de ben petits adquireixin els hàbits i comportaments que s’han de fer tant dins l’aula com fora. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA MOTORA




Hola a tothoooom!!!

Tal i com vaig explicar en una de les entrades anteriors, el tema que ens va tocar tractar pel nostre treball és la deficiència motora.

De cara a l’exposició varem explicar el nostre cas pràctic, el qual tractava sobre una nena que rep el nom D’Aroa, és una nena de 12 anys que presenta una miopatia congènita de tipus nemalític. Està escolaritzada des dels cinc anys a l’escola CEIP Camilo José Cela, ja que és un centre ordinari d’integració preferent d’alumnes amb discapacitat motora. Actualment Aroa estan dins el projecte de INeDITHOS, projecte que està dirigit a nins que per condicions mèdiques i de salut viuen en el centre hospitalari de Son Espases. El que pretén aquest projecte és millorar la qualitat de vida dels pacients i de les seves famílies, atenent als nins de l’Unitat a nivell educatiu, permetent desenvolupar al màxim les seves possibilitats i potencialitats.   

A partir d’aquest cas, el que varem fer va ser proposar una unitat didàctica on aquesta alumna hi tingues cabuda, demostrant així que és possible que qualsevol alumne té cabuda dins una aula ordinària. D’aquesta manera, el que preteníem era rompre amb qualsevol problema que impedís creure que aquestes persones no tenen cabuda dins una escola i sobretot mostrar i explicar quines haurien de ser les millors actuacions per part dels docents de cara a d’aquest tipus d’alumnat, millorant així la seva qualitat de vida.

Un pic varem haver explicat un poc el cas de n’Aroa vàrem posar en pràctica amb els nostres companys dues activitats a través d’uns dels sistemes de comunicació d’aquestes persones com són els pictogrames. D’aquesta manera el que preteníem era donar a conèixer primer de tots què eren els pictogrames i quina funció tenien.

La primera activitat que varem fer va ser desxifrar una cançó molt coneguda de la nostra infància que estava escrita amb pictogrames. En grups, havien d’intentar descodificar què volia dir cada un dels pictogrames.

L’altra activitat que vàrem fer va ser el d’intentar descriure una persona a partir dels diferents pictogrames que tenim. La resta de la classe havia de descobrir de quin company o companya es tractava.

Considero que va ser una exposició molt interessant, ja que el que varem intentar transmetre era un missatge positiu de cara a la creació d’activitats per aquets tipus de persones. A més, eren activitats que podien servir a qualsevol alumne, ja que intenten ser el més obertes possible perquè tots hi tinguin cabuda.
Per altra banda, també cercàvem sensibilitzar un poc a la gent sobre aquesta deficiència mostrant que amb esforç, coratge i empatia és possible crear ambients d’aprenentatge molt enriquidors on tots aprenem de tots i ens enriquim mútuament.

Personalment va ser una experiència molt positiva, tant de cara a l’elaboració del treballa, ja que he de dir que no estava massa assabentada sobre aquests tipus de deficiències i no em veia capaç de saber respondre a les necessitats d’aquest alumnes, i també de cara a l’exposició amb els companys ja que tots varen participar i varen mostrar interès. Finalment crec que el missatge el vàrem saber transmetre i confiem que els pugui servir útil tant per la vida professional com personal de tots els que hi érem presents.    

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

AUTISME


Hola a tothom, l’entrada d’avui anirà destinada a tractar el tema del trastorn generalitzat del desenvolupament: l’autisme, i per tant, conèixer les necessitats educatives que requereixen aquets infants. Cal afegir que aquets terme ha anat evolucionant i actualment és conegut com a Trastorn de l’Espectre Autista (TEA).

L’autisme es defineix com un conjunt de trastorn complexos del desenvolupament neurològic caracteritzat per les alteracions qualitatives en la capacitat de comunicar, en les seves relacions socials i en els patrons de conducta estereotipats, restringits i repetitius.
Aquets tema sempre m’ha cridat molt l’atenció, ja que considero que és una de les necessitats específiques d’aprenentatge més difícils d’intervenir. A més, mai he acabat de comprendre que suposava el fet de ser un/a nin/nina autista, tal vegada aquesta incertesa em cridava cada vegada més l’atenció.

Després de l’exposició dels meus companys sobre l’autisme molts dels dubtes que tenia em varen quedar una mica més clars. Gràcies a les seves explicacions i sobretot a l’activitat pràctica que varen realitzar vaig poder entendre de quina manera s’havia d’intervenir si teníem un nen o una nena autista a l’escola.

Primer de tots ens varen explicar breument que era l’autisme destacant els trets més significatius com són:

-        - Evitar mirar els ulls.
-         - Manca de Desenvolupament del llenguatge
-         - Tendència a l'aïllament
-         -  Moviments repetitius recurrents
-         -  Absència de comunicació alternativa 
-          - Idees obsessives
-          -  Conductes rutinàries
-          - Gran capacitat de memòria
-          - Rigidesa mental
-          - Dificultat per expressar emocions  

Posteriorment, ens varen presentar una sèrie de sistema de comunicació per tal de poder establir una relació més estreta amb els nins i nines autistes. La primera varen ser els pictogrames, ja que són un recurs comunicatiu que s’adapten als propòsits comunicatius de l’ensenyança. A més, són un suport que facilita la comprensió del seu món i dels missatge del seu entorn. Aquests, són important pels nens autistes ja que mitjançant l’observació de la imatge poden percebre la informació. Un altre sistema alternatiu que ens varen presentar va ser el llenguatge bimodal, el qual combina la comunicació simultània de signes i parla amb la finalitat de facilitar els intercanvis comunicatius. A partir d’aquesta modalitat es facilita molt la comunicació entre la societat i les persones amb autisme facilitant així la seva comprensió.

Com a conclusió vull afegir que em va resultar molt interessant la manera en què varen enfocar la seva exposició ja que varen donar prioritat a mostrar-nos de quina manera havíem d’intervenir amb els nens i nenes autistes, donant-nos els recursos necessaris per poder respondre a les seves necessitats. Vaig aprendre moltes coses, la primera a saber realment que suposava ser un nen autista i per altra banda què era el que realment era important pels nens autistes, com són les rutines diàries, les normes de comportament, la comunicació i els diferents sistemes de comunicació ...


Finalment, destacar a l’escola allà on faig pràctiques, concretament a l’aula de primer A, hi ha un nen autista. Des del meu punt de vista, considero que no se li apliquen cap de les estratègies metodològiques que varen estar comentant els meus companys, simplement es dedica a anar amb la PT fora de l’aula en unes hores determinades. No considero que el centre no tingui la intenció de treballar amb aquest nen, més bé considero que hi ha una falta de coneixements de com poder ajudar al nen autista en relació al grup classe. Seria interessant que realitzessin alguna sessió on es treballessin les rutines o els comportaments a l’aula de la mateixa manera que activitats sociabilitzadores, ja que es un aspecte que afavoreix al nen autista, però també a la resta dels seus companys. Per això, considero que vital importància la necessitat de conèixer què és l’autisme i què suposa, igual que les altres discapacitat, per tal de poder actuar de la millor manera ja que formen part del nostre dia a dia. 

Finalment vos deix tres enllaços els quals he trobat molt interessants:

PaginaWeb1
PàginaWeb2.
Pagina Web per professors i pares

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

SUPERDOTATS (ALTES CAPACITATS)



Hola a tothooom!!


L’entrada d’avui anirà destinada a explicar i valorar els alumnes superdotats,un altre tipus d’alumnes que també tenen necessitats educatives especials.  

Per tractar aquest tema, igual que ho varen fer les meves companyes per emprendre la seva exposició, va ser partir d’una cita que va fer un psicòleg educatiu anomenat Joseph Renzulli.

Aquest senyor va dedicar el seu treball a la superdotació dins l’àmbit escolar per tal que les escoles adoptessin una actitud de potenciació dels talents dels alumnes dins les aules. Per això va voler deixar clar el concepte de superdotació dient que: “"Qualsevol persona superdotada ha de tenir certes característiques relacionades entre si: capacitat intel·lectual superior a la mitjana, alt grau de dedicació a les tasques i alts nivells de creativitat".

A partir d’aquí, ens varen mostrar quins eren els diferents aspectes que s’han de tenir en compte a l’hora de classificar un nin/nina superdotat com són:

  • -       Característiques intel·lectuals
  • -     Característiques emocionals, és a dir, si es una persona amb tendència al perfeccionisme i de gran sensibilitat.
  • -          Característiques perceptives, és a dir, de gran intuïció i agudesa visual i auditiva.

Després d’haver exposat una part teòrica del que eren els alumnes superdotats, varen interpretar tres situacions dins l’aula on l’alumne/a acaba els deures encomanats i com pot ser l’actuació de la professora.

-          Situació A: l'alumne/a ha acabat els deures encomanats i la mestre l'envia a seure al seu lloc i fer silenci.

-          Situació B: l'alumne/a ha acabat els deure i la mestre/a li dona una altra fitxa per fer.

-          Situació C: L'alumne/a ha acabat els deures i la mestre li dona permís per anar a cercar un llibre a la biblioteca que podrà llegir, o fer una comprensió lectora, etc.
   A partir d’aquestes tres situacions se’ns va plantejar un debat on es reflexionés quina era l’opció més correcte per tal d’afavorir aquest tipus d’alumnat.

    Conclusions que varem treure de la situació A va ser que l’actitud del mestre era totalment passiva, sense cap intenció de potenciar les capacitats de l’alumne, simplement el conduïa a l’avorriment i la frustració. Per altra banda, a la situació B  l’actitud del mestre havia millorat, ja que havia augmentat el grau d’interés. Tot i així, no deixa de ser una actitud passiva, ja que tampoc intenta fomentar les seves capacitats ni potenciar a l’alumne a fer allò que li agrada. I finalment, l’actitud C, que seria la correcte, on podem veure una actitud del mestre més activa, preocupada, interessada per potenciar les capacitats de l’alumne i cercar la seva motivació.


    Com a conclusió, vull dir que després de la posada en comú sobre les diferents situacions que es varen representar a l’aula, em va quedar molt clar quina ha de ser l’actitud del mestre/ la mestra. Per tal de potenciar les capacitats d’aquests alumnes s’ha d’intentar motivar-los i cercar reptes que els puguin ajudar a desenvolupar noves capacitats cercant sempre el seu màxim rendiment. No es pot privar a l’alumne a aprendre de manera lliure, a encomanar-li més feines... ja que d’aquesta manera el que estam fent es que l’alumne/a es senti frustrat, perdi les ganes d’aprendre i sobretot la il·lusió per seguir aprenent coses noves.
    Des de la part de suport, el que s’ha de fer de cara a n’aquests alumnes amb altes capacitats es potenciar aquells aspectes que li manquin, per tal de millorar i potenciar el màxim les seves capacitats.
h  Finalment, destacar que moltes vegades es cau en l'error de creure que un nin amb altes capacitats no necessita cap tipus de suport. Per això, és important com a futura docent conèixer que suposa ser un nen amb altes capacitats i dissenyar activitats que li plantegi reptes i augmenti la seva motivació.  


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA INTEL·LECTUAL



Hola a tots i totes!!!

En aquesta entrada vos explicaré breument el que és la deficiència intel·lectual, després us mostraré com varen enfocar les meves companyes el seu treball relacionat amb la  deficiència intel·lectual.

La deficiència intel·lectual està caracteritzada per limitacions en el funcionament intel·lectual com la conducta. Tot i això, al 2002 hi va haver una modificació en la definició, la qual va proposar un nou sistema en les següents dimensions:

  • -          Habilitats intel·lectuals; la qual exposa que la intel·ligència no només és aprendre mitjançant un llibre de text, sinó que és saber adaptar-se a l’entorn, donar-li un sentit a cada cosa, adaptar-se a diferents contextos i aprendre de l’experiència i a superar els obstacles a través del pensament i la comunicació, potenciant així les diferents funcions cognitives i el seu desenvolupament al llarg de la vida.


  • -    Conducta adaptativa; la qual exposa la importància de tenir habilitats conceptuals, socials i pràctiques per poder funcionar a la vida diària.


  • -          Participació, Interaccions i Rols socials, els quals són importants ja que la participació en les activitats diàries és un punt clau per l’aprenentatge de la persona i la millora del creixement i el desenvolupament humà dels individus en els diferents contexts com per exemple a la llar, en l’educació...


  • -        La salut, la qual s’ha de tenir en compte ja que els diferents graus d’afecció limitaran més o menys a l’individu en la participació dels diferents rols socials. A més, també afectarà al funcionament corporal i la salut mental.


  • -          Context. És important tenir en compte el context en que es trobi l’individu ja que afectarà a diferents àmbits; ambient físic, social i actitudinal. Per exemple l’eliminació de  les barreres arquitectòniques facilitant així el seu accés.

Pel que va a l’exposició de les meves companyes em va agradar molt la manera en què varen enfocar el seu treball, ja que la seva intenció era transmetre’ns un missatge d’encoratjament com a futurs docents de cara  a poder tenir algun infant dins la nostra aula. Ens varen transmetre la importància de l’aula inclusiva i ens mostrar diferents models d’actuació amb alumnes amb discapacitat.

Una de les coses que em va cridar l’atenció, entre d’altres, és la importància de donar suport a l’exteriorització dels sentiments. Per això, és important amb les persones amb discapacitat intel·lectual, i també amb les que no, donar oportunitats als infants què permetin expressar-se i que puguin flotar els sentiments. Si està content, si està enfadat, si està trist... són sentiments que s’ha d’extreure per poder treballar-los.
Un altre aspecte que em va cridar l’atenció va ser la necessitat i la importància de treballar l’acceptació de les normes dins l’aula, ja que per ells és un repte que s’ha d’anar treballant contínuament.

A més, són persones molt dependents, per això, també ens varen mostrar la necessitat de desenvolupar l’autonomia d’aquestes persones, ja que es vital per la seva integració dins la societat i l’obtenció d’una millora de qualitat de vida.

De cara a la part pràctica de l’exposició que varen fer ens varen mostrar quines varen ser les seves activitats que havien dissenyat dins la seva programació d’aula.

La seva programació tenia com a títol Descobrim els sentiments a l’escola. Està situada a l’àrea de llengua catalana i tenia com a objectiu ajudar a interioritzar els sentiments a partir de la pròpia experimentació i els objectes del dia a dia.

Les tres activitats que varen proposaren varen ser tres:

1.      Jo em sent...
En aquesta activitat es potenciava l’expressió dels sentiments. L’activitat consistia en què cada infant havia d’explicar com es sentia utilitzant les paraules que estarien dins una bústia com per exemple: trist, emocionat, alegre, pensatiu, enamorat... i hauria d’explicar el perquè. D’aquesta manera s’ajudaria a millorar l’empatia i el sentiment de grup.

2.      La capseta
Aquesta activitat només es podria fer una vegada, perquè intervé una  sorpresa i un cop la coneixem ja no té sentit.
Dins la capseta hi hauria un mirall i els nins s’haurien d’anar passant aquesta capseta en silenci i sense dir res.
Quan mirin dins la capseta veuran la seva imatge reflectida al mirall. Després es comentaria en veu alta què han sentit, què pensaven que hi havia...

3.      El cub de les emocions
Aquesta activitat es faria en rotllo. Hi hauria un dau, el qual cada cara representa una emoció. Cada participat hauria de llençar el dau i hauria d’explicar alguna ocasió en què va sentir l’emoció que ha sortit.
A través d’aquesta activitat ens permet identificar les seves emocions amb les dels companys i companyes i facilitaria el desenvolupament de l’empatia.
Finalment, es realitzaria un mural on s’haurien de plasmar certes emocions amb la seva acció corresponent. Per exemple: la tristesa, haurien de dibuixar alguna cosa que els suggereixi aquest sentiment.


Com a conclusió he de dir que em va agradar molt la manera en què ho varen enfocar, ja que des del meu punt de vista no havia considerat mai tan important les emocions. A través d’aquesta perspectiva, he aprés a valorar la importància d’aquests tant per les persones amb una deficiència intel·lectual com les que no.
Per altra banda, m’ha fet veure que el fet de tenir una persona amb deficiència intel·lectual dins l’aula no ha de suposar cap por, tot el contrari, s’ha de cercar actuacions i maneres de fer pel tal que aquestes persones tinguin cabuda en una aula ordinària com qualsevol altra persona. 

Finalment destacar que considero que vital importància la formació dels docents, ja siguin de suport o no, per tal de donar la millor resposta educativa a n’aquest tipus d’alumnat i sobretot aprendre a fomentar l’aula inclusiva ja que es la millor forma d’aprenentatge per a tots.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA AUDITIVA.

La deficiència auditiva és el tema que va exposar el segon grup. Ho va fer de manera molt pràctica i visual.

La deficiència visual, segons universaria, un grup d’universitats d’Espanya, és un dèficit total o parcial, de la persona, en la percepció auditiva. Les persones que pateixen aquesta discapacitat tindran problemes per sentir i, en conseqüència, es veurà afectada la seva capacitat de comunicació.

Els tipus de discapacitat auditiva que podem trobar són tres:
  • -          Segons el moment d’aparició: pot ser una discapacitat prelocutiva o una discapacitat postlocutiva.
  • -          Segons la zona afectada: segons la localització de l’aparell auditiu pot ser una
  • -          Segons el grau de pèrdua auditiva


Un pic s’ha explicat molt breument que és la deficiència visual, vos explicaré com varen enfocar els meus companys i companyes la seva exposició i quines varen ser les meves conclusions extretes sobre aquest treball.

El que ells varen plantejar va ser un debat, el qual va ser molt interessant, ja que  d’aquesta manera tots varem poder aportar la nostra opinió i reflexionar sobre els que ells ens havien proposat.

El tema del debat era: la comunitat sorda; una comunitat inclusiva o exclusiva?

Els nostres companys ens varen fer aquesta pregunta per tal de poder opinar sobre si la comunitat sorda al nostre país provoca una situació d’exclusió per ells. Amb això, el que volien que reflexionéssim era a veure si consideràvem que la comunitat sorda provocava una situació d’exclusió i que per tant dificulta la seva inclusió.

Des del meu punt de vista, considero que la societat hauria d'estar preparada per conviure amb persones sordes o amb deficiència auditiva, i per tant s'haurien de crear situacions enriquidores on aquestes persones no tinguessin la necessitat d'excloure's. 

Per poder completar aquest debat, els nostres companys, ens varen mostrar un vídeo, on hi sortien dues persones que tenien una deficiència auditiva i que contaven la seva pròpia experiència mostrant de quina manera la societat actuava damunt ells.

A través de diferents situacions que contaven les persones del vídeo em vaig poder adonar que tal vegada és la societat que no està preparada per conviure amb aquestes persones, no perquè no vulguin, sinó perquè no actuen de la millor manera. Un fet que em va cridar molt l’atenció va ser el fet que moltes persones quan saben que la persona amb la qual xerren es sorda xerren pegant crits, quan simplement el que ella demanava és que xerrin més a poc a poc i vocalitzin molt més. Aquests fets, demostren que moltes vegades, és la societat que no està preparada per actuar correctament amb aquestes persones.


Des del meu punt de vista, considero que si la societat no està preparada per conviure amb aquesta diversitat de persones, ja siguin amb deficiència auditiva o un altre tipus de deficiència, l’escola hauria de tenir el paper de fer front en aquestes qüestions, ja que des de ben petits se’ls hauria d’ensenyar a conviure i a poder desenvolupar-se amb normalitat davant aquestes situacions.  Molts vegades els infants són qui tenen més empatia, i el fet de tenir un company o companya amb una discapacitat o una deficiència els fa créixer a nivell personal. Desenvolupen moltes capacitats que tal vegada les persones adultes costa més. 

Finalment, destacar que l'exposició dels meus companys em va resultar molt interessant ja que varen tractar diferents punts de la deficiència auditiva i ens varen fer reflexionar un poc a tots, plantejant situacions que, en el meu cas, mai m'havia aturat a pensar. 


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

DEFICIÈNCIA VISUAL

Després de l’exposició de les meves companyes sobre la deficiència visual exposaré quins varen ser els punts destacats, i sobretot quins varen ser els que em varen cridar més l’atenció com a futura mestra de suport.

Primer de tot, ens varen introduir els conceptes generals. D’aquesta manera, ens varen explicar que depenent del grau de visió es poden distingir quatre tipus:


  •         Ceguera total: ceguera total o només percepció de llum que l’individu no pot utilitzar per l’adquisició de cap coneixement o informació.
  •         Ceguera parcial: percepció de bonys
  •           Baixa visió: el dèficit visual incapacita a l’individu per algunes activitats usuals,precisant d’adaptacions o mètodes específics, com pot se la lecto.escritura Braille.
  •    Visió límit: el dèficit visual no incapacita a l’individu per les activitat habituals, però precisa d’adaptacions senzilles per poder dur a terme qualques d’elles. Pot llegir amb ampliacions per exemple.

Després d’haver exposat la part més teòrica, ens han mostrat una sèrie de recursos que han trobat que podrien ser útils si tenim algun alumne cec dins l’aula per poder ajudar-lo.  Després d’haver mostrat aquests recursos han fet la part més pràctica mostrant un vídeo, el qual es titula: el color de las flores.

Mitjançant aquest vídeo han obert una mena de debat perquè entre tots poguéssim extreure aquells aspectes que realment s’han de tenir amb compte quan tenim un alumne amb deficiència visual, sigui total, parcial, de baixa visió o de visió límit. Entre tots hem anat comentant aquells punts que s’han de destacar i hem intentat comentar aquells aspectes que surten al vídeo i que no s’haurien de fer.

M’ha paregut una exposició molt interessant, ja que primer de tot ens han explicat un poc quins eren els graus de deficiència visual que existien i a més, ens han explicat que no tothom que té una deficiència visual és cec, aspecte que m’ha resultat molt interessant. Després, a partir del vídeo, han fet una part més pràctica i ens han fet participar a tots de manera que reflexionéssim sobre aquest i poguéssim extreure els punts més importants i entre tots els comentéssim un poc. A partir d’aquesta mena de debat han sortit moltes idees i reflexions que han fet pensar i reflexionar a tots els que érem dins l’aula.

Personalment, considero que ha estat una sessió molt enriquidora, ja que el fet de tenir un nin amb deficiència visual a la meva aula de pràctiques he pogut comparar i extreure moltes conclusions i reflexions. A més, també he augmentat els meus coneixements sobre la deficiència visual i m’han proporcionat tota mena de recursos que hi ha dins la xarxa que podria fer servir a l’aula.

Quan ha acabat l’exposició sentia moltes ganes d’anar a l’escola el dia següent i poder posar en pràctica tot el que havia après. Crec que aquest aspecte és realment important ja que si no hagués aprés res no tindria la necessitat de voler anar a l’escola i pensar possibles activitats a realitzar amb aquest alumne.


Finalment, destacar que considero de vital importància que els docents, ja sigui de suport o no, tinguin habilitats i aptituds per fomentar l’educació inclusiva dins l’aula, ja que sovint es deixa de banda aquests alumnes i no se’ls té en compte per realitzar segons quin tipus d’activitats, o simplement a l’hora de pensar i dissenyar una activitat no s’adapta a les necessitats d’aquests, com és el cas del vídeo. L’objectiu era fer una redacció, per això, quin sentit té posar com a tema el color de les flors? Fomentar classes inclusives i l’accés a totes les activitats per part dels alumnes, és el que realment enriqueix la nostra feina com a bons docents cercant una educació de qualitat on tots els nostres alumnes siguin els protagonistes. 

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

TREBALLS DE GRUP

 
Hola a tothom!!!!!

A partir d'aquesta setmana i la que ve les meves entrades al bloc xerraran sobre els treballs en grup i les exposicions que realitzin els meus companys i companyes a l'aula.

El que intentaré serà plasmar de quina manera han enfocat el seu treball i vos explicaré quines han estat les meves sensacions i faré una petita reflexió exposant el meu punt de vista.

Els temes que s'exposaran són:

- Discapacitat visual
- Discapacitat auditiva
- Discapacitat intel·lectual
- Superdotats
- Autisme
- Trastorns de conducta
- TDH-A
- DEA (Dificultats específiques d'aprenentatge)
- Alumnes hospitalitzats.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS

" No es pot ensenyar sense educar "


Hola a tothoom! J

L’entrada d’avui anirà encaminada a una pregunta clau que està molt debatuda en el món de l’educació; ensenyar a educar?
Aquesta és la pregunta; quin és el paper de l’escola?El de ensenyar?El d’educar? el d’ensenyar i educar al mateix temps?


He considerat molt important la necessitat de fer aquesta entrada al blog, ja que moltes vegades s’oblida que l’escola a part d’ensenyar uns continguts establerts pel currículum també s’educa.  Sovint he sentit comentaris com; a l’escola només s’ensenya, són les famílies que s’han d’educar els seus fills. Quan sent aquest comentari sovint se’m posa la pell la gallina.

A l’escola, igual que en la vida mateixa, és una societat, una societat la qual està regida per unes normes i uns valors, els quals també et serviran per poder viure en un futur a la societat.

Com a docents, apart d’ensenyar continguts, els quals també són importants, hem d’ensenyar valors. Valors com l’empatia, el companyerisme, el respecte, l’amor, l’amistat, solidaritat, igualtat, justícia... ja que són valors que són vitals per formar persones. Persones que siguin capaces de viure en un món on es puguin trobar en diferents situacions saber respondre davant aquestes.

Ensenyar que no es pega a un company, ensenyar rutines com per exemple aixecar la mà abans de dir algun cosa, no xerrar mentre un altre xerra, escolar, respectar els companys i els mestres, demanar ajuda si es necessita.... són situacions que s’aprenen a l’escola i que després es trasllada a casa i és necessari que les famílies les reforcin.

Per altra banda, cal afegir que, com a persones que som, els mestres també transmetem als nostres alumnes una determinada visió del món, i per a ells som un referent, és a dir, som un mirall en el qual ells s'hi recolzen. De manera que, amb una sola mirada o un gest feim sentir-los importants,.  Així, els hem d'acompanyar en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge ajudant-los en els moments crítics i en els moments bons. Perquè succeeixi és important, que nosaltres, els mestres tinguem un coneixement sobre els nostres alumnes, així, entre ells i nosaltres podrem compartir els problemes, les il·lusions, les inquietuds, els sentiments formant a persones respectuoses, amb esperit crític, autònoms, responsables, lliures.  Implica un treball conjunt i de saber escoltar-se els uns els altres formant a persones que raonin i reflexionin els seus pensaments, allò que pensen. Podrem dur a terme, aquest projecte de vida, si donam la possibilitat a tots els nostres alumnes d'aprendre, tenint en compte les seves habilitats, capacitats i necessitats. Per tant, en l'escola treballem els continguts, els quals sovint duen implícit el treball de les emocions i els sentiments, els quals sovint es deixen oblidat, tot i que, el treball amb els altres, compartint i ajudant-se fa feliços als nostres nins i nines. Els hem de donar la mà en els moments bons i en els no tant bons, ja que entre tots podem aconseguir que vinguin a l'escola feliços. Dependrà, de la nostra actuació com a persones i com a docents.
 

Finalment us deix un vídeo on podeu veure i entendre un poc més aquestes dues perspectives i extreure les vostres pròpies conclusions.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • RSS