Hola a tooothom!!
En aquesta ocasió centrarem
l’entrada del bloc a comentar i explicaré les dificultats específiques
d’aprenentatge, conegudes millor com a les DEAs.
Tal i com varen explicar les
nostres companyes prèviament, varen centrar el seu treball en la Dislèxia, ja
que és la DEA més coneguda. Tot i així, no varen deixar de banda les altres
dificultats específiques d’aprenentatge que es poden agrupar en:
Trastorns del llenguatge
o
Mutisme
o
Retard del desenvolupament del llenguatge
o
Disfàsia
o
Afàsia
o
Dislàlia
o
Disartria
o
Immaduresa articulatòria
Trastorns d’aprenentatge
o
Dislèxia
o
Discalcúlia
o
Disortografia
o
Disgrafia
o
Trastorns d’escriptura
El primer que varen fer de tot
les nostres companyes per començar a tractar el tema de les dificultats
especifiques d’aprenentatge centrant-se en la dislèxia va ser conèixer quins
eren els nostres coneixements previs sobre la aquesta. A partir d’aquí es va
obrir un debat en la que tots varem fer intervencions i en varem treure aquells
punts més importants. Després, se’ns va explicar realment que era la
dislèxia. Tal i com varen exposar, la
dislèxia és trastorn que es manifesta per una dificultat significativa per
l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. És un trastorn neurobiològic i és
crònica, és a dir, persisteix en el temps durant totes les etapes de la vida.
Ens van destacar que les persones que pateixen la dislèxia, no presenten cap
inconvenient físic, ni psíquic ni sociocultural per realitzar activitats, però
si van afegir que sol anar acompanyada a una sèrie d’alteracions com per
exemple: la disatria i la dislogia.
Un pic ens varen exposar la part
més teòrica varen mostrar un vídeo d’una al·lota que li van diagnosticar
dislèxia. A partir d’aquesta vídeo aquesta al·lota exposava la seva experiència
personal.
Com a futura mestra de suport,
considero que la dislèxia és una de les dificultats més comunes entre els
infants, per aquesta raó és important la seva detecció temprana per tal de
poder intervenir el més aviat possible, ja que els alumnes que la pateixen
tendeixen a sofrir molts de problemes d’autoestima, ja que veuen com tenen
dificultats respecte als seus companys, a més, solen perdre les ganes de seguir
estudiant, no es senten motivats i perden les forces.
Des del meu punt de vista, aquets
alumnes necessiten unes adaptacions de caràcter no significatiu. Tal vegada fer
exàmens orals, reduir el nombre de deures, llegir-los els enunciats... són
ajudes que poden afavorir positivament el seu aprenentatge.
En conclusió, vull afegir que és
necessari que tota la societat conegui el què és la dislèxia i què suposa, per
tal de poder ajudar a tots aquests infants que la pateixen per tal de fer els
seus dies més fàcils i bons de dur. Per altra banda, considero de vital
importància el paper de la família en aquests alumnes, ja que és imprescindible
el suport per part de la família igual que els d’amics i companys per tal que
aquets alumnes es sentin recolzat i en cap moment perdin les ganes per seguir
aprenent.
Finalment, destacar que moltes
vegades es cau en l’error de pensar que si un nin o una nena amb dislèxia no
podrà arribar a tenir unacarrera o no podrà arribar a tenir una bona feina, la
qual cosa és totalment incerta, ja que s’ha de tenir clar que són totalment
iguals que els altres alumnes, simplement tenen alguna dificultat que els
impedeix produir i comprendre textos sense cap entrebanc.
